L'ONU culpa la humanitat de l'escalfament global i alerta que els efectes de la crisi climàtica "duraran mil·lennis"

El gran informe de l'IPCC estima que la temperatura del planeta pujarà 2,7 graus al ritme actual d'emissions i pronostica un augment dels fenòmens extrems com ara inundacions i sequeres en zones com el Mediterrani

Imatge d'arxiu de les inundacions provocades per la DANA de 2019 al Baix Segura / À Punt NTC

L'ésser humà ha tingut un rol "innegable" en el calfament de l'atmosfera, l'oceà i el sòl, un procediment que ja és "irreversible": els efectes s'estendran en els pròxims segles i fins i tot mil·lennis. És la demolidora conclusió a què ha arribat l'últim gran informe de situació del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC, en anglés), el panel d'investigadors vinculat a la ONU que des de fa més de tres dècades analitza aquest fenomen i fixa les bases per a fer front al negacionisme.

L'estudi, que actualitza l'anterior edició de 2013, considera així "indiscutible" la responsabilitat de la humanitat en els canvis "generalitzats i ràpids" que han tingut lloc en el planeta, propiciats per una pujada de temperatures que no té parangó en els últims 2.000 anys. L'augment és només comparable, alerten els experts de l'ONU, al que fins ara es considera el període més càlid dels últims 100.000 anys, ocorregut fa 6.500 (l'anomenat òptim climàtic de l'holocé).

Sense marxa arrere

El nou informe de l'IPCC és contundent: no hi ha possibilitat de fer marxa arrere en l'escalfament del planeta. Molts dels seus efectes, especialment en els oceans i les zones polars, no es podran revertir i duraran "els pròxims segles o mil·lennis". Una de les prediccions recollides en el document, per exemple, apunta que el nivell de la mar continuarà augmentant irremeiablement, entre 28 i 55 centímetres a finals del segle XXI respecte als nivells actuals, fins i tot encara que s'assoliren emissions netes zero. En el cas que es dobleguen les actuals emissions, l'escenari encara és més negre, amb una pujada que podria arribar a 1,8 metres.

A molt llarg termini, alerta el grup d'experts, el nivell de la mar pujarà entre dos i tres metres els pròxims 2.000 anys si el calfament global es manté en 1,5 graus, com proposa l'Acord de París, però podrien superar-se els 20 metres amb una pujada de 5 graus. També indiquen que les glaceres de muntanya i en els pols continuaran fonent-se durant dècades o fins i tot segles, de forma més pronunciada en l'hemisferi nord que en el sud. També vaticina canvis irreversibles a escala de milers d'anys en la temperatura, acidificació i desoxigenització dels oceans.

Tot apunta que la influència humana ha incrementat la possibilitat d'esdeveniments extrems des de la dècada de 1950. Suposa un augment en la freqüència i intensitat d'onades de calor i sequeres a escala mundial, més risc d'incendis en tots els continents habitats i un augment de precipitacions i inundacions extremes en el planeta. La crisi climàtica, apunta el document, ha contribuït igualment a l'augment de les sequeres agrícoles i ecològiques en algunes parts del planeta, especialment la zona del Mediterrani (Espanya inclosa), el sud d'Àfrica i punts d'Austràlia i Amèrica.

Vora tres graus més a finals de segle

L'IPCC calcula que la temperatura global és ara 1,1 graus més alta que en l'era preindustrial (1850-1900), i que l'activitat humana està darrere en gran part d'eixa pujada (els científics calculen el "factor humà" en 1,07 graus). En els dos últims mil·lennis, la gràfica mostra una temperatura mitjana global estable en els primers mil anys, quan es va produir l'òptim climàtic medieval. El segon mil·lenni va començar amb un descens progressiu (l'anomenada "petita edat del gel"), però des de mitjan segle XIX la tendència s'ha capgirat i la temperatura ha tornat a pujar dramàticament.

Si es manté l'actual ritme d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, adverteix el macroinforme del clima, la temperatura global augmentarà 2,7 graus a finals de segle respecte a la mitjana de l'era preindustrial. La pujada, que comportaria també majors esdeveniments climàtics extrems com ara sequeres, inundacions i onades de calor, estaria lluny de l'objectiu de menys de 2 graus fixat per l'Acord de París.

Les regions patiran "múltiples canvis"

L'estudi de les Nacions Unides posa també el focus en els "canvis simultanis i múltiples" que experimentaran amb molta probabilitat totes les regions del planeta a causa de l'escalfament global, però vincula la magnitud d'aquests a intensitat de la pujada de la temperatura planetària.

Es pronostiquen "nous descensos" en el permafrost –la capa de sol congelat, tot i que no permanentment cobert de gel o neu, de les regions molt fredes, com ara la tundra–, la neu, les glaceres i les capes de gel, els llacs i el gel marí de l'Àrtic. Uns canvis que "serien majors o superiors amb un calfament global de 2 graus que amb 1,5 graus".

Les intenses precipitacions i les inundacions associades "s'intensificaran i seran més freqüents" en la majoria de regions d'Àfrica i Àsia, Amèrica del Nord i Europa amb un calfament global d'1,5 graus. A més, es preveu que les sequeres agrícoles i ecològiques siguen "més habituals i/o greus" en algunes regions de tots els continents, excepte d'Àsia, en comparació amb el període entre 1850-1900, així com un augment de les sequeres meteorològiques en algunes regions.

L'augment mitjà del nivell de la mar és "molt probable i pràcticament segur" que continue al llarg del segle XXI en gran part del planeta, avisa l'IPCC, excepte en unes poques regions amb "importants taxes d'elevació geològica del terreny". Davant una pujada relativa del nivell marítim, es preveu que els fenòmens extrems que es produïen una vegada per segle en el passat recent, tinguen lloc almenys anualment en més de la meitat de les ubicacions dels mareògrafs –l'aparell amb què es mesuren les marees– cap a l'any 2100. D'aquesta manera, la pujada relativa del nivell de la mar contribueix a augmentar la freqüència i la gravetat de les inundacions costaneres en zones baixes i l'erosió costanera en la majoria de les costes arenoses.

Les urbs intensifiquen el calfament induït per l'home en l'àmbit local. La creixent urbanització, juntament amb una freqüència més gran de temperatures extremes, augmentaran la gravetat de les onades de calor. Paral·lelament, incrementa les precipitacions mitjanes i fortes sobre les ciutats. Aquesta combinació de fenòmens extrems en la mar més freqüents i episodis intensos de pluja faran més probables les inundacions.

L'informe presentat aquest dilluns, centrat en el vessant científic del canvi climàtic, serà complementat el 2022 per dos més realitzats per altres grups de treball de l'IPCC (un centrat en l'adaptació de les societats i un altre en les mesures de mitigació).

També et pot interessar