Aquests són els nous drets i garanties de les persones consumidores

Més garanties dels productes, més drets dels consumidors i més sostenibilitat per a l’entorn. Són els pilars bàsics en què es fonamenta la reforma de la llei per a la defensa dels consumidors i usuaris, que ha entrat en vigor amb l’inici de l’any, i que permet traslladar al marc legislatiu espanyol la normativa europea referida a les compravendes d’articles i serveis.

Quins canvis comporta aquesta llei per als consumidors i consumidores? Quines normes estableix per a evitar el malbaratament de productes? Destaquem alguns dels canvis més significatius d’aquesta reforma legislativa:

Els béns de consum tindran una garantia obligatòria de tres anys, en lloc de dos com tenien fins ara. Aquest canvi afecta a tots els productes adquirits des de l’1 de gener. Ara bé, si en la publicitat del venedor queda ampliat aquest període de garantia, serà el que es tindrà en compte.
Els fabricants hauran de garantir peces de recanvi almenys durant deu anys des que el producte ha deixat de fabricar-se. Amb aquesta iniciativa es busca garantir la reparació d’un article almenys durant eixe temps i avançar en l’estratègia d’economia circular.
La durabilitat d’un producte passa a ser un criteri objectiu perquè el consumidor avalue si està d’acord amb la compra, per aquesta raó quan el producte no tinga la durabilitat que l’empresa i el consumidor hagen acordat a través del contracte de compravenda, el client podrà decidir què fer amb l’article, si reparar-lo o substituir-lo per un de nou.

En la compravenda d’articles de segona mà, les persones implicades hauran de pactar el període de garantia, que mai podrà ser inferior a un any.
La clientela dels continguts digitals (els programes informàtics, aplicacions, arxius d’àudio, vídeo o música, jocs digitals, llibres o publicacions electròniques) o serveis digitals (els que possibiliten crear o emmagatzemar arxius en format digital, com les xarxes socials, el correu electrònic, les plataformes per a emmagatzemar arxius en línia o els serveis de missatgeria instantània) per primera vegada podran contractar aquests productes no a canvi de diners, sinó de la cessió de dades personals de l’usuari, és a dir, l’usuari no pagarà un preu per eixe servei, però si facilitarà les seues dades.
Les persones promotores dels continguts o serveis digitals hauran d’explicar aquestes normes, de manera “simple i clara”, segons matisa la llei, sobre l’intercanvi de dades.
Els consumidors i consumidores tindran cinc anys –i no tres com tenien abans– per a exercir els seus drets si no estan conforme amb el producte.
La clientela tindrà fins a dos anys –fins ara eren sis mesos– per a demostrar la falta de conformitat, de manera que durant aquest període el consumidor sols haurà d’assenyalar que el bé no s’ajusta a allò que havia acordat amb el venedor. Per a oposar-se a la reclamació dels usuaris i usuàries, l’empresari haurà de demostrar que la falta de conformitat no existia en aquest moment.
El Ministeri de Consum, a través d’aquesta reforma jurídica, tindrà competències sancionadores en casos de fraus massius, que afecten diversos països.
Es persegueix la revenda d’entrades a espectacles, de manera deslleial, a través de bots i es prohibeix publicitar-ho en les xarxes socials.

Queda prohibit publicar ressenyes i valoracions falses o pagades d’amagat dels productes que es venen a través d’internet.
Es regulen els preus personalitzats, diferents per a cada consumidor, que ofereixen determinades plataformes en funció del rastreig de les dades i els hàbits dels usuaris.