Vint anys macrodespertant València: 2.000 fallers i falleres i 255.000 coets donen el tro d’eixida a les Falles

Despertar en Falles no és com despertar un altre dia qualsevol. No cal posposar alarmes ni ràdios matutines. Tampoc amagar-nos sota el caliu de la manta i el coixí de llana merina. Ni insonoritzar els timpans amb els últims auriculars amb cancel·lació de soroll. El soroll és més sorollós que mai quan encara no hem cobrat consciència i estem en la fase REM. “Que no t'agafe emparrat el peim!”, que diria aquell.

Tancar els ulls i persianes tampoc ens ajudarà a escapar dels decibels. L’ona expansiva i el ressò faller arriba amb vehemència a cada racó de casa per a encetar un nou dia en la celebració de València per antonomàsia.

L’afició per la despertà comporta tot un ritual litúrgic que serveix de nexe i d’impàs entre la nit i el dia, i que permet transformar les Falles en una festa continua, les 24 hores del dia. Un forat negre còsmic de celebracions. És l'acte que assegura que el sarau i el bullici mai s'aturen.

Hi ha dos tipus de despertadors. Uns empalmen les revetlles de la nit i continuen amb l’eufòria per a arribar a punt al casal. D’altres aprofiten per a descansar la nit d’abans i desdejunar xurros —la barreta energètica de la festa— juntament amb la colla fallera per a encetar el dia frescos i amb bon peu. Siga com siga, desperts i despertats, es congreguen units per una mateixa causa: despertar el veïnat per a clamar per tots els balcons i carrers amb la boca gran —i més val obrir-la— que “ja comença la festa fallera!”.

Els inicis de la macrodespertà de Mossén Sorell - Corona

Ho saben ben bé a la falla Mossén Sorell - Corona, que aquest any compleixen vint anys macrodespertant en una tradició que se celebra el primer diumenge de març i que va tenir origen, com tantes altres coses, quasi de manera anecdòtica i casual. “Tot va començar com una activitat annexa al projecte de falla artística de Joan Blanch el 2004 sota el lema Disculpe les molèsties. La idea era traure la sàtira fallera que tenim dins els fallers i falleres i despertar la ciutat. En lloc de dir 'no anem a despertar el veïnat aquest any', ens vam dir: 'no, l’anem a molestar encara més'. I aleshores vam crear l’esdeveniment de la macrodespertà”, explica entusiasmada Iris Ruiz, actual presidenta de la Falla Mossén Sorell - Corona.

La performance sonora va agafar força quan es va plantejar a Fèlix Crespo, regidor de Festes i Patrimoni entre el 2003 i el 2011, si hi podien participar les falleres majors de València i, tots junts engrescats, s’hi van unir tirant petards fins a la plaça de l’Ajuntament. “En eixe moment va haver-hi una gran disparà per part de Gori i Pirotècnia Valenciana, que van coordinar la nostra idea de fer que allò despertara realment la ciutat de València en una disparà que va ser una meravella”, recorda la presidenta de la falla.

Una cerimònia que enguany celebra l’efemèride (2004-2024) d’una manera molt especial, amb una caixa personalitzada —que ja és peça de col·leccionista— i un disseny que commemora la tradició que ja suma vint anys i roman molt arrelada a la falla i a la ciutat de València. “Mai ens haguérem imaginat que arribaríem a les dues dècades. S’ha perllongat gràcies al suport econòmic important de la Junta Central Fallera, sense ells no hauria estat possible. Per a nosaltres és tot un èxit, tant de bo puguen ser molts més anys. Si funciona i agrada, s’ha de mantenir perquè cada volta es faça millor”, afirma Ruiz.

Cinquanta organitzadors, 2.000 despertadors i 255.000 unitats de tro de bac 

A hores intempestives, quan encara ni tan sols s’entreveu el primer cresol de llum i el fred traspassa el polar faller, queden els cinquanta organitzadors encarregats de coordinar una celebració amb més de 2.000 participants. “Ens despertem a les tres del matí i ens reunim al casal faller vora les quatre, i allí desdejunem. Després, anem tots junts a la plaça del Parterre on ens espera el camió de la pirotècnia per a repartir els petards a temps per a la macrodespertà, que són controlats per la JCF”, descriu Ruiz.

Aquest 2024, i per tercer any consecutiu, la Pirotecnia del Mediterráneo de Vilamarxant (Camp de Túria) ha sigut l’encarregada de fabricar 255.000 unitats dels icònics petards tro de bac, que sonaran al llarg del carrer de la Pau. “S’han fabricat 4.500 caixes i està tot preparat per a servir-les aquest diumenge”, diu Antonio García, gerent de Pirotecnia del Mediterráneo.

El tro de bac i les autoritzacions CRE

Tot i que la festa és comboiant, no tothom hi pot participar i disparar. Només quatre persones de cada casal ho poden fer, han de ser majors d’edat i obtenir prèviament l’autorització i carnet CRE (Consumidor Reconegut com a Expert) que s’expedeix després de fer un curs de formació per a poder manipular els trons de bac. 

Els trons de bac, els coneguts com a petards sense metxa, requereixen certs tràmits burocràtics abans d'aconseguir la llum verda i poder-los començar a fabricar. “Aquest any hem tingut inclús més burocràcia que l’any passat. El rigorós procés comença amb l’encàrrec del grup CRE dels fallers o agrupacions. Nosaltres enviem la documentació i la sol·licitud al Ministeri de l'interior perquè ens autoritzen la fabricació d’un nombre exacte de caixes, per a un dia i un client concret. Enguany hem patit per a arribar a les dates de fabricació per les dificultats per a aconseguir els permisos”, descriu el gerent de la pirotècnia. 

Així mateix, el tro de bac com a coet també està tenint la seua evolució. “L’hem anat perfeccionant i polint durant aquests tres anys, hem emprat nous productes químics que costen de trobar i hem optimitzat recursos per a millorar la qualitat. Fa un soroll potent, volem igualar el so del tro de metxa”, afirma desvanit García.

Em fixe en les cares de la gent, les reaccions i sensacions. És un moment molt bonic.

I és que aquest coet, tot i no tenir metxa, no té res a envejar als petards comuns que sí que en tenen. La comoditat d’aquest la fan ser un dels coets més autèntics i insignes de tota la festa. Un coet d’impacte, que a partir del xoc —i del bac— amb el terra, explota per a causar —com ja diu el nom— un bon tro. 

Per als coeters, el moment de la tempesta d’explosions i la gatzara que es forma al llarg dels carrers no té preu i els fa vibrar de passió. “Em fixe sobretot en les cares de la gent, les reaccions i sensacions finals de l’usuari, que és el que el té a la mà i el nota. Quan comencen a sonar els 255.000 trons pel carrer de la Pau, ens abracem tots, és un moment molt bonic. Tenim moltes ganes que arribe el diumenge, és l’inici de la festa i que es faça amb el nostre producte ens dona orgull”, conclou García.