‘El teu silenci no et protegirà’: les dones prenen la paraula

Recomanacions de llibres que encoratgen i inspiren la lluita feminista.

‘El teu silenci no et protegirà’: les dones prenen la paraula
‘El teu silenci no et protegirà’: les dones prenen la paraula

El 8 de Març les professionals del llibre se sumaran a la segona vaga de dones de la història. La mobilització vol evidenciar què passa quan deixen de contribuir a la societat per un dia. Ixen al carrer i a l’activisme en xarxes amb un retrat de l’escriptora negra Audre Lorde, il·lustrat per Paula Bonet, i amb el lema “El teu silenci no et protegirà”. La pintora valenciana, al seu taller a Barcelona, ha estampat aquesta setmana en més d’un centenar de samarretes la proclama d’enguany, la qual renova el missatge que cridaren en 2018 de la mà d'Emily Dickinson: “Ignorem la nostra autèntica altura fins que ens posem dretes”.

Per a fer que 2019 també siga l’any de les dones diverses feministes de l’àmbit cultural valencià prenen la paraula per a recomanar-nos un bon grapat de llibres que consideren inspiradors i encoratjadors de la lluita per la igualtat.

María Bastarós és coautora junt amb Nacho M. Segarra i la il·lustradora Cristina Daura de Herstory: Una historia ilustrada de las mujeres (Penguin Random House, 2018), un repàs que va des de la prehistòria fins a les pugnes que continuen vigents, inclosos els moviments #MeToo i #BlackLivesMatter, les kellys o l’afrofuturisme. La seua recomanació és la novel·la Lectura fácil de Cristina Morales (Anagrama, 2018): “Un artefacte tremendament inspirador tant pel format com per l’aposta política. Pura dinamita en prosa que ens sacseja en donar veu a quatre dones amb diversitat funcional, travessades per les discriminacions, el paternalisme i la infantilització que aquesta condició comporta. Una lectura intel·ligent, incòmoda, tendra i més punk que el punk”.

La proposta de la presentadora d’À Punt NTC Nit, Victoria Maso, posa l’accent en la manca de perspectiva de gènere en l’àmbit científic i en la investigació sobre els cossos i la salut de les dones. Ens recomana Las ‘mentiras’ científicas sobre las mujeres, de García Dauder i Eulalia Pérez Sedeño (Catarata, 2017): “Aquest assaig ens obri els ulls sobre la creació del coneixement científic en una societat androcèntrica”.

Per a la periodista Laura Bellver, Svetlana Aleksiévitx en La guerra no tiene rostro de mujer (Debate, 2015. Traducció de Zahara García González i Ioulia Dobrovolskaia) aporta llum al fet que “la història té veu d’home i els conflictes bèl·lics no són una excepció”. L’autora recull testimonis oblidats de dones que van lluitar amb l’Exèrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial. La poeta Luci Romero, autora dels poemaris Western (Delirio, 2016) i El tiempo de la quema (Ejemplar Único, 2018) destaca el recent Tierra de Mujeres (Seix Barral, 2019) de l'escriptora i veterinària María Sánchez, una mirada feminista al món rural que trenca estereotips i fa d’altaveu a les dones silenciades en un entorn predominantment masculí.

Íngrid Lafita, subdirectora del diari La Veu, ha destacat I tu, ets feminista? (Bromera, 2019) de Gemma Celestino, un llibre adreçat al públic adolescent que “proporciona de manera dosificada, fàcil d’engolir, una gran quantitat de píndoles sobre el feminisme”. No només convida a reflexionar sobre aspectes quotidians, sinó que “permet traçar una genealogia del feminisme i recuperar la memòria de les nostres avantpassades”.

La divulgadora literària i presentadora del programa d’À Punt Una habitació pròpia, Irene Rodrigo, ens proposa el llibre Mujeres que ya no sufren por amor, de Coral Herrera (Catarata, 2018), una introducció als mites de l’amor romàntic: “És molt útil per a qüestionar-nos les nostres creences sobre la parella i l’amor i per a veure que potser estem realitzant una cerca que és completament neuròtica: la de la parella perfecta que ens complete i ens òmpliga a tots els nivells".

La traductora Carla Bataller, una de les impulsores de la iniciativa #LeoAutorasOct #LeoAutorasOctapunta la necessitat d’entendre el feminisme com un moviment interseccional que ha d’atendre les categories de gènere, raça, classe social i orientació sexual, i ha de fugir de discursos homogeneïtzadors. Ens convida a llegir Binti (Crononauta, 2018) de l’autora d’origen nigerià Nnedi Okorafor i del qual ella n’és la traductora. És una història d’afrofuturisme que “destil·la molta força i una ràbia que ens anima a seguir lluitant”. La traductora literària i docent de l’UJI Núria Molines, ha triat El club dels mentiders de Mary Karr (Periférica & Errata Naturae, 2019. Traducció de Núria Molines). La tragicòmica infantesa de Karr en una localitat petroliera al sud dels Estats Units ens presenta uns personatges singulars i divertits, i una mare molt especial que és la clau de història.

La llibreria La Rossa de Benimaclet (València), especialitzada en autores, està a càrrec d’Alodia Clemente, que recomana Mama desobedient d’Esther Vivas (Llibres Ara, 2019), un assaig sobre temes invisibles com la infertilitat, l’embaràs o la pèrdua gestacional. L’editora a Sembra Llibres, Mercè Pérez, ha triat Florescència de Kopano Matlwa (Sembra Llibres, 2018): “És una novel·la punyent i commovedora que explora els conflictes racials, econòmics i de gènere de la Sud-àfrica postapartheid. A través de la veu de Masechaba, una jove metgessa, reflexionem sobre totes les violències que patim dia a dia”.

Paloma Martínez, des del compte d’Instagram @loslibrosdelacosmicomica, aporta una mirada feminista a la divulgació literària i recomana la novel·la gràfica Estamos todas bien (Salamandra, 2017) de la valenciana Ana Penyas, Premi Nacional del Còmic 2018Premi Nacional del Còmic 2018: “És la història de les iaies d’Ana, una experiència que em recorda a les de les meues, que van haver d’emigrar a un lloc desconegut per a intentar construir una vida millor. És un homenatge essencial, realista, bell i necessari a les dones a qui devem tant”.

Andrea Moliner Ros, administradora del blog de ressenyes Jimena de la Almena, ha triat El paper de paret groc de Charlotte Perkins Gilman (Laertes, 2016. Traducció de Montserrat Abelló), una història de terror sobre el silenciament de les dones: "La seua protagonista, tancada durant dos anys en una habitació empaperada d’un horrible groc, representa totes aquelles dones amb inquietuds intel·lectuals que durant el segle XIX van ser internades en psiquiàtrics per a allunyar-les de les seues vocacions i convéncer-les que el seu lloc estava a casa".

També et pot interessar