Un any del #MeToo, el crit de les dones contra els abusos sexuals

La revolució de les milers de dones que han denunciat el seus assetjadors és una oportunitat immillorable per a establir un diàleg social.

Un any del #MeToo, el crit de les dones contra els abusos sexuals

Fa exactament un any que el New York Times va publicar l’article en què es feia públic l’ampli historial d’abusos sexuals del productor de Hollywood Harvey Weinstein. Més de vint dones es van unir per a acusar Weinstein –que, en aquell moment, era només un desconegut per al gran públic– de dècades de delictes sexuals. El 10 d’octubre, The New Yorker va publicar un reportatge en què algunes de les víctimes de Weinstein explicaven les seues històries. En aquest article, i per primera vegada, apareixien els noms d’actrius conegudes, com ara Mira Sorvino, Asia Argento o Rosanna Arquette. L’endemà s’hi van sumar Gwyneth Paltrow i Angelina Jolie. Les actrius denunciaven, a més, la connivència de Hollywood amb els abusos, perquè, segons els seus testimonis, els delictes sexuals del productor eren “un secret de domini públic”. 

Moltes dones del sector de l’espectacle dels Estats Units van començar, aleshores, a denunciar també altres homes de Hollywood pels abusos i l’assetjament sexual que havien suportat al llarg dels anys. El 15 d’octubre del 2017, l’actriu Alyssa Milano va animar en la xarxa social Twitter a utilitzar l’etiqueta  #MeToo per a denunciar l’extensió dels delictes sexuals. “Si totes les dones que han sigut assetjades o agredides sexualment feren un tuit amb les paraules Me too podríem mostrar a la gent la magnitud del problema”, va tuitejar Milano. La frase Me too havia sigut utilitzada per primera vegada al 2006 per l’activista social Tarana Burke, però no va ser fins al 2017 quan es va fer viral, ja que milers de dones van denunciar els seus agressors utilitzant aquesta etiqueta a tot el món. Des de llavors, han utilitzat el hashtag més de 500.000 dones, entre les quals hi havia moltes celebritats. 

En molts països es van començar a utilitzar versions en altres idiomes d’aquesta etiqueta, com va succeir a Espanya amb  #Amítambién o a França amb #BalanceTonPorc. El 8 de març, amb el lema “Si les dones parem, s’atura el món”, les dones espanyoles es van convertir en protagonistes de la lluita feminista, amb una vaga laboral, educativa, de cures i de consum. A l’abril, la sentència del cas de La Manada va traure al carrer milers de dones per a protestar contra el que consideren una sentència injusta i insuficient, i per a demanar canvis en el codi penal espanyol. Amb motiu d’aquesta sentència, les dones continuaren aprofitant les xarxes socials per a denunciar la violència sexual i el mandat del patriarcat, ara amb l’etiqueta #Cuéntalo, que va visibilitzar des d’actes de micromasclisme fins a violacions. El col·lectiu LGTBI es va sumar a la denúncia de la violència sexual i la discriminació amb #MeQueer, una etiqueta que van utilitzar milers d’usuaris i usuàries. 

El feminisme ha viscut un any intens de lluita. Les xarxes socials s’han convertit en grans aliades de la sororitat, han ajudat les dones a no sentir-se soles, a no quedar-se callades davant del masclisme arrelat en cada capa de la societat.  #SeraLey va ser l’etiqueta utilitzada per la marea verda argentina per a demanar que el Senat aprovara la legalització de l’avortament, #Elenão (‘ell no’), la que han fet servir 3 milions de brasileres per a expressar el seu rebuig al candidat ultraconservador Bolsonaro, al que titlen de masclista. Als Estats Units, l’impacte del  #MeToo continua de plena actualitat amb les marxes de les dones contra la candidatura del jutge Kavanaugh al Suprem i l’etiqueta  #KavaNo. 

Ha passat un any i el sorgiment d’aquest moviment ha suposat punt d’inflexió per a una gran part de la ciutadania. La revolució de les milers de dones que han denunciat el seus assetjadors i han comprovat que no estan soles suposa una oportunitat immillorable per a establir un diàleg social. És el moment d’una profunda reflexió sobre la desigualtat, present en tots els àmbits, des del repartiment de les tasques domèstiques a la violència sexual contra les dones i altres col·lectius. No deixem passar aquesta oportunitat. 

També et pot interessar