La 'slow fashion' comença a desbancar les peces de roba de consum ràpid i barates

La roba que aposta per la qualitat, la durabilitat i la producció sostenible guanya adeptes en les botigues i avança amb pas ferm en les passarel·les

La 'slow fashion' agafa força

Amb la democratització de la moda a final del segle XX, va arribar un altre fenomen, el de la moda ràpida, el de les col·leccions bisetmanals i la roba d'un sol ús. Actualment, amb el planeta sumit en una crisi ambiental i social, la moda sostenible intenta obrir-se camí.

Aquesta tendència, que aposta per peces de roba que tenen en compte els processos i recursos més sostenibles i advoca, per exemple, per les peces de millor qualitat i més duració als armaris, té dos pilars inseparables: els materials i la confecció.

D’acord amb la slow fashion, els materials són naturals, reciclats o reciclables, i les persones que els treballen han de fer-ho en condicions laborals justes i dignes.

"Si és una camiseta que t’ha costat cinc euros, algú està pagant un preu molt alt per la camiseta, bé la persona que l’ha confeccionada, bé siga la fàbrica o el planeta", reflexiona la model valenciana Marta Ortiz.

Aquestes circumstàncies, agreujades per l’oferta de peces de roba barates i de curt consum, la van animar a emprendre un nou projecte fa ara nou mesos. Matiz és una plataforma en línia que reuneix marques xicotetes, locals i sostenibles. La majoria, pràcticament desconegudes. "Ni jo mateixa, que treballe en el camp de la moda les coneixia", apuntava.

Aquesta tendència de moda no és incompatible amb la varietat de roba. Ella aconsella als amants de la roba tindre un armari càpsula, és a dir, "acabar amb el concepte de tinc un armari ple i no sé què posar-me". Aquest dilema es pot esmenar, segons la model, omplint un armari amb "peces bàsiques, versàtils i atemporals", per exemple, "una camisa blanca, una negra de mànega curta i diversos jerseis de punt", afig.

La marca Otrura, mig valenciana mig madrilenya, treballa amb tallers de Saix i Ciudad Real. Sergio Lázaro, d’Otrura, argumenta que "si un blazer té dues jornades de treball, són setze hores". En aquest sentit, destaca que la seua marca no pot "forçar" els tallers a anar abaixant els preus per a intentar guanyar volum de negoci.

Otrura va nàixer amb la intenció que les seues peces es pogueren reparar. "La peça de roba, quan es repara perviu, evoluciona, continua contenint les teues emocions, la pots donar, la pots regalar...", suggereix Lázaro. En aquest sentit, el de contindre emocions, Sergio Lázaro mostra una camisa feta amb les tovalloles de l'aixovar d'una àvia.

L''upcycling' dona valor al reciclatge

Aquest és el mateix concepte que porta Juan VG a les passarel·les. La tècnica es diu upcycling, és a dir, reciclatge de valor afegit. "Agafem peces de roba en desús, que ningú vol o que ningú es posaria per l’estat en què estan, i els donem la volta perquè a la gent li agraden". 

També et pot interessar