‘Sempere’ en dansa: “Som huit intèrprets, però a l’escenari som una única escultura”

Abstracció, volums, geometries i línies cinètiques són sols alguns dels elements que la il·licitana Asun Noales —coreògrafa, ballarina i directora d’espectacles a la companyia OtraDanza—, ha hagut de traslladar al seu nou projecte de dansa, Sempere. “No és fàcil perquè treballar sobre l’abstracció de Sempere i que connecte amb els intèrprets i el públic és complicat, però l’obra d’ell és molt inspiradora”, ens confessa Noales en una entrevista per a À Punt Notícies en l’estrena del xou al Teatre Principal de València.

Un espectacle que, com el seu nom ja indica, és tot un homenatge a l’escultor i artista visual d’Onil (Alcoià) Eusebi Sempere, figura referent en la configuració de la modernitat artística en la segona meitat del segle XX. Una proposta orquestrada pel Museu d'Art Contemporani d'Alacant (MACA) per a commemorar el centenari del seu naixement.

Noales, a través d’un exercici exhaustiu d’anàlisi i recerca de l’autor, ha escollit dotze escultures i s’ha amarat del seu univers estètic per tal de retratar l’esperit de l’autor “a través de la tridimensionalitat dels cossos en l’espai, l’ús de la llum i la cerca d’un treball cinètic i òpticament seductor per a la plàstica escènica. Sempere treballa des de la línia, la contraposició de plans, l’efecte moaré, l’art cinètic i òptic. Jo he investigat sobre això i m’ho he emportat al meu terreny”, apunta la directora.

Som huit intèrprets, però a l’escenari en som un. Una única escultura. Hi ha veritat a l’escenari

El repte titànic de Noales radica en traduir l’abstracció escultòrica de Sempere a un espectacle de dansa. Passar de l’objecte asèptic a la personalitat del ballarí. Dels materials físics inerts a la pell humana. O de la trama i el joc visual estètic a la coreografia corporal. Un exercici d’interpretació, però alhora de respecte i fidelització a l’obra de Sempere, influenciat per artistes coetanis de la talla de Klee, Kandinski o Mondrian. “Hem treballat sobre la repetició, el ritme, el silenci i la pausa, elements molt presents en l’obra. Som huit intèrprets, però a l’escenari en som un. Una única escultura. Hi ha veritat a l’escenari”, explica Noales.

Tot i aquesta diferència de disciplines artístiques, Noales estableix un diàleg amb el públic —com ho fa Sempere— i es fa servir de l’escenografia com a eina clau per a apel·lar a les emocions i recrear l’obra de l’artista. “M’he plantejat com fer un escenari tridimensional amb l’espectador situat frontalment, perquè puga veure tots els espais i perspectives de l'obra des d’una posició fixa. És la sorpresa del xou. Com si estigueres en un museu i pogueres caminar al voltant de l'obra. Hi ha un gran joc coreogràfic i de volum”, apunta Noales.

L'escenari tridimensional és la sorpresa del xou. És com si estigueres en un museu i pogueres caminar al voltant de l'obra.

La coreògrafa, que després de l’èxit aclaparador amb l’estrena de La mort i la donzella, és conscient que ha posat el llistó alt i les expectatives i exigències del públic són significativament elevades. Tot i que reconeix la singularitat de cadascuna per separat. “Serà inevitable la comparació. No obstant això, les obres són criatures diferents. Cadascuna té el seu propi missatge i personalitat. En Sempere ens n'anem a un món totalment diferent, conceptual i abstracte, i La mort i la donzella és més narratiu, es parla de la vida i la mort, quelcom tan humà. Són universos diferents”, argumenta la coreògrafa.

Alhora, Noales reflexiona sobre la figura personal de Sempere i el seu paper en l’escena artística d’aquella època. “Era una persona molt introspectiva, reflexiva i obsessiva, també amb el seu treball. Però al mateix temps era molt generós. Va poder recopilar moltes obres, que intercanviava amb els artistes més importants de la segona meitat del segle XX. Més tard les va donar al Museu d’Art Contemporani d’Alacant. Em pareix d’una generositat brutal. Volia passar desapercebut, però les seues accions el posaren en un lloc molt important dins les arts”, conclou Noales.

Sempere, dirigida i coreografiada per Asun Noales, es podrà veure fins al 21 de gener al Teatre Principal de València.