La precarietat de l’art drag: molta purpurina, pocs drets laborals

Treballar a pèrdues i sense contracte, cobrar en entrepans o copes i "extorsió" per part d'alguns empresaris són part dels problemes d'aquest sector que ara planteja la necessitat d'un sindicat travestí

Les germanes Pintoresque, Ferrxn i Pam Demia, es maquillen abans d'un xou a casa d'unes amigues / À Punt NTC

En la darrera dècada, al caliu de l’èxit de programes com Rupaul’s Drag Race, l’art del transformisme s’ha arribat a industrialitzar en algunes parts del món. A l’estat espanyol, la popularització d’aquesta expressió artística s’ha materialitzat en la conquesta d’espais més enllà de discoteques i bars i el naixement de tota una generació de nous talents.

La renaixença d’aquest art, però, té clarobscurs. “El boom drag i l’augment de l’oferta d’artistes ha precaritzat el mercat, abans estàvem millor valorades”, assegura Miss Nacha Boheme, que ja fa vint anys que actua damunt dels escenaris.

De fet, aquesta drag queen assegura que “sempre es treballa a pèrdues”, ja que el cost d’un look “decent” –roba, accessoris, perruca i maquillatge– difícilment se situa per sota dels 350 euros. A tot açò cal sumar les hores de dedicació a la producció de cada xou. 

Aquesta setmana, l’artista Eco Delantro ha denunciat en les xarxes una interacció amb la responsable de contractació d'una festa que no van acceptar el seu caixet ni el de la seua companya La Niña Delantro. "El preu del meu art el fixe jo", explica Eco, que ha decidit pujar-lo per a fer front a una inversió més elevada en vestuari i perruques.

"Exploten les drags que tenen poca experiència", assegura aquesta artista de Castelló de la Plana, que ha rebut el suport d'altres companyes de professió que han compartit experiències paregudes.

Pam Demia Pintoresque, que s'autodefineix com a travestí i no drag queen, s'ha mostrat molt crítica amb les pràctiques d'alguns empresaris de la nit, que ha qualificat d'"extorsió i especulació". Així, ha fet una crida a altres artistes a fer pinya i a rebutjar les ofertes de treball que precaritzen el sector. "Una bona producció no costa ni 40, ni 50, ni 60 euros", ha remarcat.

"L'estigma del drag és molt gran, hi ha gent que pensa que el que fem no és una faena", subratlla Pam Demia, que també recorda que aquesta expressió artística no es pot deslligar de la lluita social "el drag, el travestisme, és política".

En aquesta línia, Albie, artista visual amb més de deu anys d'experiència en el món del drag, puntualitza que les queixes per les condicions laborals sovint impliquen una pèrdua d'oportunitats i visibilitat. "Malauradament, sempre hi haurà una companya que accepte un sou precari, perquè està començant o perquè econòmicament no es pot permetre rebutjar-lo".

Ferrxn Pintoresque, germana artística de Pam Demia, relata com la majoria de vegades es treballa sense contracte i s'intenta convéncer el talent d'acceptar part de la remuneració en forma d'"un entrepà i copes". Davant la precarització de la indústria, aquesta travestí de Castelló emfasitza la necessitat de sindicar-se per a tindre un contracte artístic i sous dignes. La reivindicació de Ferrxn, però, va més enllà de l'àmbit laboral: "volem sentir-nos segures al carrer, perquè som una expressió molt radical de la masculinitat que incomoda".

Per a lluitar contra la precarització, la família drag que encapçala Miss Nacha Boheme ha optat per desvincular-se d'aquelles empreses que paguen "salaris miserables". Així, espectacles com Canapé Chucrut Cabaret i col·laboracions amb festes com Més que Amor Frenesí, organitzada per l'associació LGTBIQ+ Dissidents, són exemples de com l'autogestió ajuda a crear espais segurs on es respecte tant la integritat de les artistes com el seu caixet.

Un cas a banda és el de Choriza May, la drag valenciana més internacional. Aquesta artista originària de Guadassuar i que va començar la carrera a Newcastle (Anglaterra) ho té clar, el seu pas per la versió britànica de Rupaul's Drag Race ha sigut clau per a fer el pas de dedicar-se per complet al transformisme i deixar-se la faena de dissenyador gràfic. "Tot i que a Anglaterra la situació està millor, continua sent una faena poc regulada pel que fa als pagaments i les condicions laborals", matisa Choriza.

Pel que fa al programa que li ha servit de trampolí a la fama, considera que participar-hi és un "privilegi" que no està a l'abast de moltes persones per la inversió que s'ha de fer per a entrar-hi. "Que hages d'anar a un reality mostra que encara queda molt a fer a la indústria del drag", conclou aquesta "xica Ru", que fa una crida per a regular la professió perquè "la gent puga viure d'una faena tan bonica".

També et pot interessar