Huit coses que fan Nadal més valencià
Sabies que això de donar diners la nit de Nadal als més menuts de la casa, les anomenades 'estrenes', és un costum valencià?
Els valencians i les valencianes vivim Nadal d'una manera molt particular, tant que de vegades no sabem que certs costums, tan propis i arrelats a la nostra identitat, són únics del nostre territori. Per exemple, les estrenes, no es una tradició fora de la Comunitat Valenciana. D'altres, com la casca, per desgràcia, estan en perill d'extinció i estan sent substituïdes per costums forans com la del tortell de Reis.
Repassem algunes de les coses que no poden faltar en les festes nadalenques de la Comunitat Valenciana:
El Tirisiti
El Tirisiti és el protagonista d'un betlem molt particular que cada any es munta al Teatre Principal d'Alcoi i que ja és be d'interés cultural. Des del segle XIX, uns titelles fets de peu i vareta, únics, amenitzen les festes de Nadal als més menuts amb un espectacle que reprodueix escenes costumistes de l'Alcoi d'antany. La Dependent és la companyia responsable de la representació teatral des de fa 32 anys. En Qui és qui parlem amb Jordi Carbonell, qui interpreta el Tirisiti des de fa vint anys:
El torró de Xixona
La joia dolça de Nadal per excel·lència, té el seu epicentre a Xixona, a l'Alacantí. Amb una producció de més de 15.000 tones a l'any, el torró i el massapà de Xixona i Alacant representen el 95% del mercat europeu i són líders en el mercat d'aquests productes nadalencs. La qualitat i la tradició són l'element principal que distingeix els nostres dolços.
Un altre dolç típic de Nadal són les peladilles, una ametla confitada. Les poblacions de Casinos i Alcoi són els centres més importants productors que les manufacturen a la manera tradicional.
El cava de Requena
La tradició vitivinícola a la nostra terra es remunta a més de 2.000 anys arrere. Requena és l'únic municipi que pot elaborar cava de la Comunitat Valenciana. El cava s'elabora seguint el mètode tradicional i no falta en cap celebració. Nadal és l'època en què més se'n consumeix.
Però a banda del cava, a Requena també trobem un dels vins valencians més cotitzats: el vi fet amb la varietat autòctona de raïm boval que dona origen a la Denominació d'Origen Utiel-Requena. Aquesta varietat de gran potencial enològic ocupa un 74% de la superfície total de vinya i s’adapta perfectament al clima i el territori. Els últims anys, cellers i viticultors han fet grans avanços en l’elaboració del vi i el cultiu del raïm.
Uns altres dels nostres vins són els de la DO Vins Alacant, autòctona del sud de les comarques del Vinalopó Mitjà i Alt amb la varietat de raïm monastrell al capdavant i la IGP (identificació d'origen protegida) Castelló, que empara vins obtinguts íntegrament de raïm produït dins de les tres zones vitivinícoles anomenades Alt Palància-Alt Millars, Sant Mateu i les Useres-Vilafamés.
Les estrenes
Les estrenes formen part d’una tradició molt arrelada de la nostra terra. Són els diners que els grans donen als més menuts de la casa en la nit de Nadal, tradicionalment els avis als nets o bé, també els padrins i padrines als seus fillols i filloles. També es tradició fer-ho el dia de Nadal o el segon dia de Nadal, molt celebrat an la Comunitat Valenciana, i els menuts recorren les cases dels familiars per a arreplegar-ne.
Antigament aquesta tradició es coneixia amb l’expressió “anar a besar la màs”, perquè en la visita, els menuts besaven les mans dels parents en agraïment. És habitual que per a rebre les estrenes, els familiars demanen alguna actuació o que els menuts canten alguna nadala.
L’origen de les estrenes es remunta a època romana i el seu nom prové de la deessa sabina, Strenia, símbol del nou any de prosperitat i bona sort.
El raïm del Vinalopó i les clemenules
El raïm del Vinalopó és una fruita única al món pel seu particular procés de maduració. Només hi ha set varietats entre les elegides. Creix coberta per un saquet de paper que evita qualsevol agressió externa. Amb més de 53 milions de quilos, un 52% va directe a les taules del territori espanyol per a ser consumides l'última nit de l'any. La tradició diu que menjar els 12 grans de raïm dona sort per a l’any nou.
A la Comunitat Valencians, molts han substituït aquests grans de raïm per dotze gallets de mandarina i hi ha fins i tot, varietats com les clemenules que promocionen aquesta forma d’iniciar l’any.
Els patges d'Alcoi
El 5 de gener de 1885, tres reis arriben per primera vegada a Espanya des d'Orient i ho fan a Alcoi, en la premsa local es recull aquest moment sense precedents. És la cavalcada més antiga que arriba fins al dia de hui. Seguint el pas de la cavalcada, els patges reials d'Alcoi pugen als balcons dels més menuts amb una escala i els entreguen els regals un dia abans que a la resta d'Espanya.
El tirorí
Tirorí, tirorí,
'sinyó' rei jo estic ací.
Palla i garrofes, tot pal seu rossí,
casques i avellanes, tot per a mi.
El titorí és una cançoneta o un verset que es recitava com una cantarella dins de casa, la nit en què venien els Reis d'Orient. Ara ha saltat al carrer i la canten els xiquets i les xiquetes en grup, com podem veure en aquest vídeo de Trau la llengua:
Encara que no només es canta a Vila-real, amb Joanvi Sempere, del Grup de Danses del Raval, hem repassat aquesta i altres tradicions nadalenques de Vila-real. Depenent del municipi, la lletra presenta algunes lleugeres variacions.
La casca
La casca és un dolç envoltat d'un costum tradicional valencià en perill d’extinció. Aquesta recepta autòctona de massapà farcit té l'origen en l’època morisca i pot estar farcida de moniato confitat, cabell d’àngel o amb rovell d'ou confitat. Solen tindre forma de corona, tot i que en comarques com la Safor, la casca representa una serp o una anguila.
Fins als anys seixanta del segle XX era comú trobar-lo a les cases valencianes el dia de Reis, i era també un regal tradicional que els padrins i les padrines feien als fillols i filloles, però, a poc a poc, la tradició s'ha substituït pràcticament pel tortell de Reis, que s'ha implantat per la publicitat i a la rebosteria industrial.
Per tal de combatre la pèrdua d’una tradició tan antiga i valuosa, és important la difusió de l'existència d'aquesta delícia i un projecte de recuperació conjunta de la gastronomia valenciana perquè la recepta recupere un lloc privilegiat a els llars valencianes el dia de Reis.
