Del Tirisiti a la Pigà: un recorregut per alguns dels betlems valencians més emblemàtics

Com mana la tradició, el betlem es munta durant els festius del pont de la Constitució. Ja llueix a casa vostra?

El betlem de Tirisiti
El betlem de Tirisiti / Ajuntament d'Alcoi
08 de desembre 2021 - 13:33

Muntar el betlem és una de les activitats nadalenques més arrelades al nostre territori. Amb materials reciclats, de figuretes de porcellana, amb personatges infantils o bé, amb els mateixos ninots de cada any. Siga com siga, passats els dies festius del 6 i 8 de desembre, moltes llars valencianes lluiran el seu pesebre, algunes juntament amb decoracions més actuals com l’arbre de Nadal o els calcetins que la nit de Nadal el pare Noel ompli de dolços i caramels.

Al saló de casa, a les comissions falleres, als comerços, a les escoles… El betlem entra a formar part del nostre dia a dia, però alguns d’aquests betlems s’han convertit en tota una icona del Nadal valencià. Repassem alguns dels més emblemàtics de la Comunitat Valenciana. 

El betlem de Tirisiti d'Alcoi, una representació única declarada bé d'interés cultural

El Nadal alcoià ja no s'entendria sense el betlem de Tirisiti, un espectacle de titelles únic que és considerat bé d’interés cultural. Aquests titelles, fetes de peu i vareta, només es poden veure en dues ciutats espanyoles: a Cadis, en la representació de la tia Norica, i a Alcoi, des del segle XIX. Prop de 40.000 persones assisteixen cada any al Teatre Principal d’Alcoi a veure Tirisiti, el personatge principal a qui se li atribueix aquest nom per la forma tan peculiar de pronunciar el d’un dels altres personatges principals, Tereseta.

Des de fa més de vint anys, aquest personatge l'interpreta Jordi Carbonell, qui amb una llengüeta bufa i trau una veu de vegades irreconeixible. "La interacció amb els xiquets és fonamental; però la veueta no és gens fàcil i quan t'entenen és molt emocionant", ens conta Jordi en el programa Qui és qui d’À Punt. 

Des de fa 32 anys, la companyia de teatre encarregada de representar el Tirisiti és La Dependent. "Som sis persones baix de l'escenari i el treball en cadena i d'equip és crucial", diu Jordi. Un altre dels integrants de La Dependent és Ruben Mira, que confessa que tenen "molta complicitat després de tant de temps".

Som sis persones baix de l'escenari i el treball en equip és fonamental Jordi Carbonell, que des de fa més de 20 anys interpreta a Tirisiti

La representació, que inclou escenes costumistes i conserva el regust popular de l'Alcoi d'antany, es fa en un entramat de fusta en quatre altures amb una sèrie de guies per on passen els titelles. Un espai molt reduït on la sincronització ha de ser absoluta, ja que els personatges entren i ixen de l'escenari en segons.  

El betlem vivent de la Pigà, un clàssic de Nadal de Castelló de la Plana des del 1980

El natalici de Jesús de Natzaret es commemora amb les festes de Nadal i per tot el món es fan representacions d'aquell cèlebre succés. La més cèlebre de les terres de Castelló és el betlem de la Pigà, que cada Nadal es representa al Teatre Principal de Castelló de la Plana.

Toni Porcar, impulsor d'aquest betlem, ens ha contat en Trau la llengua que aquesta representació és una manifestació de teatre popular basada en un text de Miquel Peris i una música de Matilde Salvador, en què l’estima per la ciutat i les seues tradicions n’és la protagonista. L’escenari del betlem no és Palestina, sinó el Castell Vell, la Torreta Alonso, la marjal, les séquies, el Caminàs, la Donació..., i com ens conta Porcar, "és una representació esperpèntica, però no arriba a ser irreverent i la gent és molt estrafolària, perquè veure eixir l'Àngel Perot amb un rotllo de la magdalena al cap o els angelets que són grossos com botifarres..., però té aquesta gràcia que ningú se sent ofés".

El nom de la Pigà l’adquireix de la protagonista, una dona beata i fadrina que a l'hivern reunia els xiquets i les xiquetes del carrer al forn, que era l’espai més gran i més calent del barri. Allà cada xiquet feia la seua gràcia i "a les mares els queia la bava", d’ací l’origen d’aquest betlem a mida real.   

150 persones de diversos col·lectius castellonencs participen en la representació teatral de la Pigà, dirigits per Laia Porcar
150 persones de diversos col·lectius castellonencs participen en la representació teatral de la Pigà, dirigits per Laia Porcar / Imatges de 'Trau la llengua'
L'Àngel Perot ix amb un rotllo de la Magdalena al cap; és molt estrafolària, però té aquesta gràcia que ningú se sent ofés Toni Porcar - Impulsor del betlem de la Pigà

Al betlem vivent hi trobem tres grups de personatges ben diferenciats. Hi ha un sector de personatges que són els que fan els oficis populars: corders, marjalers, hortolans, masovers, del frare del Desert, els barjoles, el borratxo que va amb el Moscatell de Benicàssim... Hi ha un altre sector que són els personatges fantàstics: el rei Barbut i tota la seua conlloga, que són Tombatossals, Tragapinyols, Cagueme, Bufanúvols, Arrancapins… I finalment, els personatges bíblics que són els tradicionals: els tres Reis Mags, el Naixement, l'àngel...

Aquesta representació també és molt peculiar per la seua indumentària, molt acolorida i molt diversa. "Tens la gent del grup de danses que van prou ben vestits, les beates que van de negre amb l'escapulari, els personatges populars com el municipal Colldepato que va vestit de municipal, el Cacauero amb trage de cacauer, el Cego que va de cec, la Mare de Déu que va amb vestit tradicional i sant Josep que és el que porta el capell i la capa", ens conta Porcar. També el llenguatge és molt característic, ho repassem amb la directora de la Pigà, Laia Porcar: 

El betlem té molta ironia darrere i, fins i tot, es fixa en l’actualitat en una de les seues escenes, la més famosa, la del rei Herodes. Com ens conta Laia Porcar, directora de la representació, "la del rei Herodes és l'única escena en què ens permetem la llicència de fer l'ullet a l'actualitat del moment. Per exemple el 2020, les ballarines del rei Herodes es van rebel·lar fent una miradeta cap al moviment feminista i deien que ja estava bé de ballar". 

El betlem monumental de Xàtiva, el més d'Espanya amb figures a grandària real

L'albereda d'aquesta localitat de la Costera acull cada any un betlem monumental, considerat el més gran d'Espanya. Des del 1999, s'hi representen les típiques escenes nadalenques amb figures a escala humana, fetes per artistes fallers. El betlem xativí s’ha convertit en una atracció turística de primer orde i atrau desenes de milers de visitants cada any. Com ens conta el responsable del muntatge del betlem Pere Pau Ibáñez, en el programa Trau la llengua, "ara és tota una obra artística", però va començar amb "un pesebre i quatre plantetes que encomanàrem a un jardiner". Més enllà del simbolisme religiós, actualment adquireix, com diu Pere Pau, el valor d'"un museu etnològic", ja que hi trobem antigues ferramentes i utillatge aportat pel veïnat, com "un sequer, una pala de ventar, el garber de la parva...", diu Pere. La sostenibilitat que li atorga l’ús de materials reutilitzats és, doncs, un dels principals valors de la instal·lació.

Va començar amb un pesebre i quatre plantetes que encomanàrem a un jardiner i ara és tota una obra artística Pere Pau - Responsable del muntatge del betlem de Xàtiva
El pesebre del betlem de Xàtiva és l'origen de tot aquest museu etnològic en què s'ha convertit hui dia
El pesebre del betlem de Xàtiva és l'origen de tot aquest museu etnològic en què s'ha convertit hui dia / 'Trau la llengua'
Pere Pau, responsable del muntatge, i algunes de les figures de mida humana
Pere Pau, responsable del muntatge, i algunes de les figures de mida humana / 'Trau la llengua'
El dromedari és l'estrela entre els animals que hi ha al betlem
El dromedari és l'estrela entre els animals que hi ha al betlem / 'Trau la llengua'

Un dels elements més atractius pel públic, especialment per l’infantil, és la presència d’animals vius: ànecs, oques, bous, ovelles, rucs, titots… una bona mostra de vida animal sota estricte control de veterinari, que vigila el seu benestar. En Trau la llengua hem visitat tota aquesta part viva amb Àngel Murcia, el cuidador dels animals del betlem.

El betlem té també un destacat vessant solidari. Les fruites i verdures utilitzades, que són moltes i generalment donades pels comerços locals, es lliuren posteriorment a entitats que s’ocupen de la població sense recursos. A més els visitants poden demanar un desig llançant una moneda a qualsevol de les fonts instal·lades en la part que ret homenatge a Xàtiva com la ciutat de les mil fonts, com se la coneix popularment. Els fons recollits es destinen a ONG locals.

El betlem més gran del món, el d’Alacant

El pesebre d'Alacant ha entrat en el llibre Guinness dels Rècords com el més gran del món. De fet, tan sols la figura de sant Josep fa quasi 19 metres d'alt. Creat per l'artista foguerer José Manuel García Pachi, aquest pesebre gegant ha costat quasi 140.000 euros.

El betlem del barri de Roca, el que més figures té

Amb més 7.000 figures repartides en 50 metres quadrats, aquest betlem del barri de la Roca a Meliana (Horta Nord), és el betlem més gran de València i el que més figuretes té d’Espanya. Des de fa 30 anys, Melchor Almela i la seua família munten aquest monumental betlem, en què podem identificar dues parts diferenciades: una part bíblica amb totes les escenes de la vida de Jesús i també una part popular que s’anomena l’Olla de Nadal, amb una barraca tradicional valenciana amb l’horta, els cavalls, els animals, i que és un dels atractius d’aquest naixement monumental. Aquest betlem es pot visitar des del 26 de novembre i fins al 9 de gener, amb les corresponents mesures de seguretat per la covid-19. 

El betlem de Roca
El betlem de Roca / belenderoca.com

Altres betlems curiosos

Ens hem endinsat dins l'arxiu per a donar una ullada a alguns dels betlems més curiosos que des del 1989 s'han muntat a la Comunitat Valenciana, i a continuació rescatem una fotogaleria amb els més destacats:

També et pot interessar