Deu monuments valencians per a descobrir el nostre patrimoni

La Comunitat Valenciana alberga monuments pràcticament en cada un dels municipis; un conjunt arquitectònic que guanya especial rellevància en el Dia Internacional dels Monuments i Llocs Històrics, celebrat cada 18 d'abril arran d'una iniciativa impulsada per Icomos. Més enllà de les tres grans mostres de patrimoni material reconegudes per la Unesco amb què comptem —la Llotja de la Seda de València, l'art rupestre de l'arc mediterrani de la península Ibèrica i el Palmerar d'Elx—, podem presumir de tindre una extensa i variada riquesa patrimonial. Enguany, en una jornada que destaca "el patrimoni viu i la resposta a l'emergència", recomanem deu monuments que paga la pena visitar en un dia així.

El santuari de la Mare de Déu de la Balma

A tres quilòmetres del terme municipal de Sorita, als Ports, està este singular edifici religiós enclavat a la roca. Les primeres obres documentades són de mitjan segle XVI, encara que no presentaria l'aspecte actual fins ben entrat el segle XVII, en què es va donar forma a l'ermita i la façana. Enfilar el camí que porta cap al santuari és una experiència captivadora, amb la gran roca que abrigalla el santuari damunt dels nostres caps i al costat del riu Bergantes.

Torre Badum de Peníscola

A la serra d'Irta, a Peníscola (Baix Maestrat), trobem un representatiu exemple de les torres de guaita presents a tota la costa valenciana. Eren fortificacions de defensa que servien per a alertar dels atacs dels pirates barbarescos que arribaven des de la costa. A la façana es pot contemplar l'escut del Regne de València amb l'àguila bicèfala dels Àustries, de l'època de Carles I, una decoració que segurament es va afegir en una de les reformes de la torre. No hi ha millor pla: fer una excursió per un paratge natural com el d'Irta i aprofitar per a parar als peus de la torre.

El castell de Vilafamés

La fortificació encimbella Vilafamés (Plana Alta), que s'ha situat any rere any en els rànquings dels municipis més bonics d'Espanya. Així, no només paga la pena visitar la població pel castell, sinó per tot el conjunt arquitectònic del nucli antic, construït sobre una muntanya ubicada en l'extrem septentrional de la serra de Borriol. Encara que els fonaments del castell són d'origen musulmà, presenta modificacions de diferents èpoques. Actualment, està restaurat i es pot visitar per a gaudir de les vistes de la plana a vora 400 metres d'altura.

Teatre romà de Sagunt

Probablement, els amants de les arts escèniques ja coneixen bé este espai, gràcies al festival que s'hi celebra cada estiu. Ens referim al teatre romà de Sagunt (Camp de Morvedre), el monument més antic que presentem en esta llista, datat del segle I sota el govern de l'emperador August, si bé en els anys noranta va experimentar una profunda —i polèmica— reforma que li va donar l'aspecte actual. Seguint el model grec i aprofitant el pendent, la construcció s'ubica a la falda de la muntanyeta del Castellet, en una ubicació fàcilment accessible des del centre del poble.

Mercat Central de València

Just enfront de la Llotja de la Seda de València hi ha una altra edificació que perfectament podria tindre la catalogació de patrimoni material de la Unesco. Parlem del Mercat Central, una obra d'estil modernista projectada el 1914 per Alexandre Soler i March i Francesc Guàrdia i Vial i acabada el 1928. L'edifici podria definir-se com d'estil eclèctic modernista, combinant la tradició constructiva catalana i la primera arquitectura del ferro i l'acer. Cada vegada que poses els peus en esta construcció sembla inevitable perdre's entre les parades mentre un es meravella amb l'arquitectura.

Monestir de Santa Maria de Simat

El monestir de Santa Maria de la Valldigna, situat a Simat (Safor) és una joia del patrimoni gòtic valencià que no podia faltar en esta llista. Va ser fundat l'any 1298 per Jaume II, el Just, rei de la Corona d'Aragó, que va confiar l'espai monacal, així com la senyoria sobre tota la vall d'Alfàndec, a l'orde del Cister. Encara que va perdre l'esplendor durant la desamortització, després d'anys d'abandó l'espai va ser adquirit per la Generalitat el 1991, moment en què va iniciar la recuperació. Per tant, no hi ha millor moment per a visitar un lloc amb segles d'història que a poc a poc recupera l'aspecte que va lluir temps enrere.

Riurau de Benissadeví o del Senyoret a Jesús Pobre

Al peu del Montgó s'alça una construcció sense igual que ha esdevingut un dels millors testimonis de l'economia que movia tot un poble en el passat. És el Gran Riurau del Senyor de Benissadeví, també conegut com del Senyoret, una estructura que antigament s'utilitzava en comarques com la Marina Alta o la Vall d'Albaida per a escaldar la pansa. Estes edificacions allargassades de pedra, proveïdes amb fileres d’arcs oberts a l'exterior, eren usades per a protegir el raïm moscatell de les inclemències del temps. El de Benissadeví és un dels més grans que es conserva, juntament amb el riurau d'Arnauda, i cada estiu es reviu este antic costum en la denominada com a fira de l'escaldada.

Casa Carbonell d'Alacant

Si passegem per l'esplanada d'Alacant no podrem obviar un edifici que destaca per damunt de tots: la Casa Carbonell. Esta casa residencial amb elements arquitectònics del modernisme valencià va ser dissenyada per l'alacantí Juan Vidal i Ramos i va vore la llum el 1924. Des d'aleshores s'ha convertit en un dels elements més destacats de la façana marítima i de la silueta urbana de la ciutat.

Santuari de Maria Magdalena de Novelda

A Novelda (Vinalopó Mitjà) trobem un altre exemple del modernisme català, materialitzat en el santuari dedicat a Santa Maria Magdalena. La construcció va ser traçada per l'enginyer novelder Josep Sala i Sala, que es va amerar de l'estil arquitectònic de moda a Catalunya durant els seus estudis a Barcelona. El temple, que molts han anomenat "la xicoteta Sagrada Família", ja justifica el viatge a este municipi del Vinalopó Mitja.

El patrimoni viu

Com l'edició d'enguany està dedicada al "patrimoni viu", l'última recomanació va dirigida a l'etnografia i al conjunt de museus que reivindiquen els trets més identificatius de la nostra cultura i que, en molts casos, són obres arquitectòniques d'especial importància. Així, podem trobar museus dedicats a la gastronomia, com el de l'arròs de València, el del torró de Xixona o el de l'oli d'Alcoi; als oficis, com el museu de la pedra en sec de Vilafranca, el de la mar de Santa Pola, el del palmito d'Aldaia; o la nostra festa, com el museu fester d'Alcoi o el de les Falles de València. I, per descomptat, tots els museus etnogràfics que trobem arreu dels municipis valencians i que ens expliquen qui hem sigut i qui som.