El monestir de Santa Maria de la Valldigna recupera la seua esplendor

S’han tornat al lloc sis dels florons, de diverses mides, i ara s’està acabant la rèplica d’un sèptim que no s’ha trobat

El monestir de Santa Maria de la Valldigna recupera la seua esplendor / À Punt NTC

El monestir de Santa Maria de la Valldigna, situat a Simat (Safor), està recuperant la seua esplendor, espoliada a causa de la desamortització. El monestir és una joia del patrimoni gòtic valencià. Les últimes peces a tornar al lloc han sigut els florons que coronaven les voltes de l’església. Aquestes peces acabaren a l’església de Sant Joan de Benifairó i ara, després del procés de restauració per part de Conselleria de Cultura, ja han pogut pujar-les.

El procés de col·locació ha sigut complicat. El tècnic de Promoció Cultural, Eugenio Fabre, explica que es treballa amb una plataforma que pesa deu tones per a poder accedir als 21 metres d’altura que té l’església. Els florons menuts s’han pogut muntar a terra, però els grans s’hi han hagut de pujar per peces i muntar-los dalt de la plataforma al seu lloc. 

Aquesta intervenció ha deixat alguna anècdota. La cap de Conservació i Restauració de l’IVCR+I, Fanny Sarrió, assegura que durant les tasques de neteja aparegué una inscripció del que podria ser l’autor de l’obra, ja que datava del 1694. S’han recuperat sis dels florons, de diverses grandàries i ara s’està acabant la rèplica d’un sèptim que no s’ha trobat. “S’està fent dels mateixos materials que la resta. Es tracta d’una talla de fusta, policromats, daurats i platejats”, apunta Sarrió. A més, s’han construït unes peces auxiliars per a subjectar-los. Ara s’estudia un projecte d’il·luminació per a donar encara més rellevància a aquests ornaments.  

Fundat el 1298 pel rei Jaume II el Just, el reial monestir de Santa Maria de la Valldigna, d’estil gòtic cistercenc, va començar a construir-se al segle XIV i va ser un dels cenobis més importants del Regne de València. Es va reconstruir dues vegades a causa de dos terratrémols i als segles XVII i XVIII es va ampliar i enriquir amb noves dependències. Amb la desamortització, el 1835 va passar a mans de particulars i es va convertir en una explotació agropecuària. Després d’anys d’abandó, la Generalitat va adquirir el conjunt el 1991 i va iniciar-ne la recuperació.

Des del 2006 el monestir també forma part de l'Estatut d'Autonomia. L'article 57 de la principal norma del nostre autogovern eleva les ruïnes del cenobi cistercenc de la Valldigna a la categoria de "temple espiritual, polític, històric i cultural de l’antic Regne de València" i, afegeix: "la Generalitat recuperarà, restaurarà i conservarà el monestir".

També et pot interessar

stats