Deu anys sense Amy Winehouse, la veu blanca del soul
Una dècada després de la seua mort, el llegat de l’artista britànica continua vigent en el panorama musical
El 23 de juliol de 2011 la història de la música despertava amb la pitjor de les notícies. Amy Winehouse aparegué morta al seu domicili de Candem, a Londres, i va posar fi a una curta però intensa trajectòria als escenaris.
Filla d’un pare taxista i d'una mare infermera, Amy Jade Winehouse (1983) sabia des de ben xicoteta que volia dedicar la vida a les arts escèniques. Només amb deu anys va fundar una banda de rap anomenada Sweet 'n' Sour (Dolça i Agra) i dos anys després es va inscriure en una escola de teatre.
Amb la curta edat de 19 anys publicaria el primer disc, Frank, en honor a Sinatra, però seria Back to Black l’obra mestra que l’encimbellaria com a estrela de la música internacional; potser sense ella desitjar-ho. Amy parlava amb sinceritat del desamor, de “l’amor com un joc en què sempre perdies”, de les drogues i l’alcohol, de com s’havia eixugat les llàgrimes i la fèrria reivindicació que no volia rehabilitar-se amb el llegendari senzill Rehab.
Amb més de 20 milions de discos venuts a tot el món i cinc premis Grammy, Back to Black va posar en escena la figura de Winehouse arreu del món.
La intèrpret era una artista del seu temps, amb lletres que parlaven de problemes del segle XXI, però el seu so recordava més el del soul dels anys 60 i 70. Mai va amagar la influència en el seu estil musical d’artistes com Sarah Vaughan, Aretha Franklin, Otis Redding o Tony Bennett.
Una figura que no deixava indiferent ningú
El característic pentinat beehive (amb forma de rusc), l'estètica pin-up, la ratlla dels ulls infinits i els nombrosos tatuatges que li recorrien el cos formen part de l’imaginari que fan d’Amy Winehouse una artista inoblidable, a pesar del pas dels anys.
La seua música passarà a la història a l’igual de la seua vida personal plena de conflictes. La cantant va mantindre una relació tortuosa amb Blake Fielder-Civil, amb qui va arribar a casar-se al 2007. Mentre la seua fama creixia, anava unida als repetits escàndols protagonitzats per la parella, cosa que va convertir Amy en el blanc perfecte de la premsa rosa britànica. A la qual es va unir la relació destructiva amb les drogues i sobretot amb l’alcohol.
El fatídic Club dels 27
A Amy Winehouse la va trobar morta el seu guardaspatles a sa casa de Candem. Mesos després, es va fer pública l’autòpsia, que revelava que la cantant havia mort per una gran ingestió d’alcohol.
La cantant ha sigut inclosa en l’anomenat Club dels 27, per morir a aquesta edat, a l’igual d'un gran nombre de músics, també pels problemes amb l’alcohol i les drogues. És el cas de Janis Joplin, Jimi Hendrix, Jim Morrison i Kurt Cobain, entre d’altres.
El FIB, primer escenari d’Amy a Espanya
Amb motiu dels 25 anys, el FIB va voler recordar en les xarxes una de les actuacions més “memorables” de la història del festival: la d’Amy Winehouse el 2007. Va ser el primer concert de la cantant anglesa a Espanya, just en el moment en què començava a despuntar a tot el món.
Segons explica l’organització del festival, la seua confirmació en el cartell “va estar plena de controvèrsia” per ser d’un estil diferent de l’habitual. “Així i tot, amb els anys s’ha acabat convertint en una de les actuacions més importants de la nostra història”.
