'O corno' de Jaione Camborda guanya la Concha d'Or del Festival de Sant Sebastià

Les dones directores acaparen els guardons principals en una edició en què han compartit protagonisme amb una notòria presència de la diversitat lingüística

'O corno' de Jaione Camborda guanya la Concha d'Or del Festival de Sant Sebastià
'O corno' de Jaione Camborda guanya la Concha d'Or del Festival de Sant Sebastià / Javier Etxezarreta (Efe)

O corno de la directora basca Jaione Camborda, un drama rural sobre una comare a la Galícia de finals del franquisme, ha guanyat la Concha d'Or de la 71a edició del Festival de Sant Sebastià, el primer llargmetratge rodat en gallec que competeix en la secció oficial. La pel·lícula està coproduïda per la valenciana Elastica Films.

"Estem molt contentes amb el premi a O corno, que s'estrena en les sales de cine l'11 d'octubre i estem segures que un premi com aquesta Concha d'Or suposarà un suport molt gran per a la pel·lícula i possibilitarà que arribe a més sales i a més gent. Visca el cine en el cine!", ha manifestat aquest dissabte de matí la valenciana María Zamora, una de les fundadores d'Elastica Films.

Camborda es converteix així en la primera directora espanyola que aconsegueix el màxim guardó del Zinemaldia i la primera que ho fa amb una cinta en una llengua oficial de l’Estat diferent del castellà, en ple debat sobre l’ús de les llengües oficials al Congrés dels Diputats. Coincideix, a més, que aquesta ha sigut la primera edició del longeu festival en què s’ha comptat amb subtítols en basc en les pel·lícules projectades.

El film comença amb deu minuts de dolors de part i aposta per la mirada femenina per a traslladar a l'espectador a un món rural de finals de la dictadura on les dones encara poden ser detingudes si avorten, o si ajuden a avortar. Un símbol de la lluita i la sororitat que rep un reconeixement que Camborda ha volgut compartir amb les dones “referents que van obrir camí al cinema” i amb “les cineastes que han de vindre”.

Es tracta de la quarta dona que guanya aquest premi de manera consecutiva, després de la georgiana Dea Kulumbegashvili, el 2020; la romanesa Alina Grigore, el 2021 i la colombiana Laura Mora, la passada edició. 

Una altra dona, la sueca Isabella Eklöf, s’ha emportat el Premi Especial del Jurat, el segon en importància, amb el drama sobre abusos infantils Kalak, rodat en 16 mil·límetres, que també ha aconseguit el reconeixement a la direcció de fotografia.

La Concha de Plata a la millor direcció també ha sigut per a dues dones. Les taiwaneses Wang Ping-Wen i Yu Yi-Hsun han sigut guardonades per la seua òpera prima Un viaje en primavera, un poètic retrat sobre el matrimoni i el duel, rodat en analògic i en idioma taiwanés.

Amb tan sols vint-i-huit anys, l'índia Diwa Shah, s’emporta el guardó als nous directors per Bahadur the Brave, un drama social amb immigrants nepalesos com a protagonistes, i la pandèmia com a detonant.

Si bé els premis principals els han acaparat dones directores, els d'interpretació, que des de 2021 no distingeixen categories de gènere, han sigut per a homes. La Concha de Plata a la millor interpretació protagonista ha recaigut, ex aequo, en l'actor argentí Marcelo Subioto, per la comèdia filosòfica Puan i el veterà japonés Tatsuya Fuji, de huitanta-dos anys, pel drama sobre la demència Great absence. La de millor interpretació de repartiment se l’ha endut l'espanyol d'origen armeniolibanés Hovik Keuchkerian, pel seu paper en Un amor d'Isabel Coixet.

Reivindicant el cinema i la cultura argentina

El productor Eduardo Williams, guanyador del Zabaltegi-Tabakalera per El auge de lo humano 3, va dedicar el seu premi a tots els directors, productors i actors argentins que enguany van anar a Sant Sebastià per a “donar la cara en contra dels desficacis que feixistes i neoliberals volen imposar a l'Argentina”.

En la mateixa línia es va expressar Martín Benchimol, guanyador de la secció horitzons llatins amb El castillo, que va advertir de “l’amenaça del neofeixisme” a l’Argentina: “Hi ha gent que es creu que es pot comerciar amb tot, amb òrgans, amb la cultura, però estem a temps de revertir-ho”, va declarar.

També et pot interessar

stats