El cineasta Antonio Llorens, premi d’honor de l’Audiovisual Valencià

Cultura distingeix el també crític i programador cinematogràfic, a qui considera una figura “clau de la història de cinema valencià des dels anys seixanta”

El cineasta valencià, el primer per la dreta, en una imatge d'arxiu junt al cineasta Federico Luppi
El cineasta valencià, el primer per la dreta, en una imatge d'arxiu amb el cineasta Federico Luppi / À Punt NTC

El director i crític cinematogràfic Antonio Llorens rebrà al desembre el premi d’honor de l’Audiovisual Valencià, que lliura la Conselleria de Cultura dins dels premis Berlanga, que guardonen els millors treballs valencians del sector audiovisual. La consellera de Cultura, Raquel Tamarit, ho ha anunciat en la trobada de nominats a aquests premis, que ha tingut lloc aquest dimarts.

Amb aquesta distinció honorífica, la cultura vol reconéixer “l’incansable treball de defensa i promoció del cinema valencià” d’Antonio Llorens, però també els seus esforços “per a donar a conéixer la tasca dels nostres professionals i creadors durant més de quatre dècades als principals festivals i esdeveniments cinematogràfics estatals i internacionals”.

Antonio Llorens és una figura clau també per la seua tasca de difusió del nostre cinema com a crític, periodista i escriptor cinematogràfic Raquel Tamarit - Consellera de Cultura

Per a Raquel Tamarit, “Antonio Llorens és una figura clau de la història de cinema valencià des de final dels anys seixanta, no sols per la seua valuosa aportació com a cineasta d’avantguarda i com a programador independent de cinema d’autor, sinó també per la seua tasca de difusió del nostre cinema com a crític, periodista i escriptor cinematogràfic”.

El cineasta Antonio Llorens rebrà el premi d’honor dels Berlanga d’enguany en la gala que se celebrarà a l’Auditori de Castelló el 12 de desembre, i que serà retransmesa per À Punt.

Pel que fa a les produccions i professionals nominats, la presidenta de l’Acadèmia Valenciana de l’Audiovisual, Teresa Cebrián, ha destacat “l’alt nivell de les produccions presentades a concurs, pel·lícules, curts i sèries que estan tenint un èxit notable en festivals nacionals i internacionals, i que posen en relleu el bon moment que travessa l’audiovisual valencià”.

Una trajectòria marcada pel cinema independent

Nascut a València l’any 1952, Antonio Llorens va iniciar la seua trajectòria professional en el cinema independent valencià a final dels seixanta amb el rodatge de curtmetratges en col·laboració amb Pedro Uris. El 1975 va començar com a crític cinematogràfic en la Cartelera Turia, on va integrar el consell de redacció.

També aleshores treballava en la distribució cinematogràfica als cineclubs de València, alhora que continuava rodant curtmetratges.

Des de final dels setanta, Llorens manté una activitat intensa com a assessor, programador i escriptor per a festivals de cinema nacionals i internacionals, entre els quals destaquen els de Valladolid, el de Màlaga, el de cine d'Osca, la Mostra de València o Cinema Jove, entre d’altres. A més Llorens ha programat nombrosos cicles i per a alguns d’aquests certàmens ha escrit monografies.

El cineasta Antonio Llorens rodant 'Una historia de siempre'
El cineasta Antonio Llorens rodant 'Una historia de siempre' / À Punt NTC

En paral·lel a la seua feina de crític cinematogràfic, el guardonat amb el premi honorífic va treballar com a programador dels cinemes Babel i dels Albatros.

Parèntesi de dues dècades

Després de quasi vint anys sense rodar, va tornar a dirigir amb el llargmetratge Après le Trou (Después de la evasión) (2002), sobre l’escriptor i cineasta José Giovanni. El 2003 va dirigir el curt Un cuento chino, entre d’altres.

El 2014 va dirigir el documental Un jardí a la memòria (2014), que recupera fragments dels seus propis curtmetratges elaborats entre 1969 i 1973.

El 2014 va ser nomenat membre d’honor de l’Acadèmia del Cinema Català per la seua defensa del cinema d’autor i en versió original, així com pel treball de promoció de les produccions. 

També et pot interessar