Què hi ha en la caixa de Berlanga?

Aquest dijous es desvela el contingut que el reconegut cineasta valencià va dipositar en una caixa forta a Madrid amb el desig que s’obrira en el centenari del seu naixement

El cineasta García Berlanga al costat de l'aleshores directora del Cervantes, Carmen Caffarel, el maig del 2008 quan va dipositar un llegat per ara desconegut / Institut Cervantes

Un guió censurat pel franquisme? Un missatge demoledor? O qui sap si la quarta versió de L'escopeta nacional... És la inquietant incògnita que es manté des de fa 13 anys dins del receptacle 1.034 de la caixa cuirassada de l’Institut Cervantes de Madrid i que, com va deixar dit el seu propietari, el cineasta Luis García Berlanga, es desvelarà aquest dijous, coincidint amb el centenari del célebre director valencià. 

El que hi ha dins de la caixa 1.034 de l’antic edifici del Banco Español del Río de la Plata és una incògnita des del 27 de maig del 2008, quan el cineasta es va convertir en la primera personalitat de l’àmbit cinematogràfic que va dipositar un llegat en una de les caixes que en altres temps van custodiar els lingots d’or del qui havien emigrat a l’Argentina. 

Berlanga contribuïa així a una tradició que va implantar aquesta institució que promociona el castellà quan es va instal·lar el 2007 en un edifici que havia acollit diverses entitats bancàries. Fruit d’aquest passat, a l’immoble hi ha dues plantes on es conserven 1.767 caixes. Es tracta de compartiments on el segle passat es custodiaven les fortunes d’aquells que havien emigrat a l’Argentina i havien trobat un futur pròsper. Ara, on hi havia diners, lingots o riquesa econòmica, l’Institut Cervantes atresora retalls de cultura.

Secretisme absolut

Un d’aquests trossets culturals és el del reconegut director valencià, que enguany haguera complit cent anys. Del llegat de Luis García Berlanga allà custodiat, ben poc se sap. Ni el mateix causant ni tampoc la família han volgut desvelar què hi ha dins d’eixe sobre de color ocre i pocs centímetres de gruix que el director va dipositar en una de set caixes daurades, concretament la que està baix del llegat del poeta Antonio Gamoneda. Aquest silenci és, possiblement, una manifestació més del tarannà irònic i mordaç del propietari d’aquesta peculiar herència.

"És un dels llegats més misteriosos i més mediàtics dels que s'han depositat", admetia Raquel Caleya, de l'Institut Cervantes, qui ha avançat a À Punt que l'obertura de la caixa del cineasta serà el tret d'eixida d'un programa d'activitats que impulsarà aquesta institució en tot el món, coincidint amb el centenari del director.

Interior de la sala cuirassada de la seu de l'Institut Cervantes on es troba, dins d'una caixa daurada, el llegat del cineasta Berlanga
Interior de la sala cuirassada de la seu de l'Institut Cervantes on es troba, dins d'una caixa daurada, el llegat del cineasta Berlanga / À Punt NTC

Aquest xicotet tresor de Berlanga està encapsulat pel silenci del seu entorn, però també tancat a amb pany i clau. Es conserva en una caixa de la qual només té clau la institució i quan vivia, el director. Tots aquests receptacles estan, a la vegada, dins d’una impressionant caixa cuirassada. A l’habitacle on es conserven les caixes sols pot accedir personal de l’institut, i només en comptades ocasions i amb reserva prèvia, un grup de persones en dies especials. 

Aquestes circumstàncies, unides a l’humor àcid que sempre va caracteritzar aquest director i la seua mestria per a retractar l’Espanya de la segona meitat del segle XX, evitant amb avidesa la censura, han alimentat especulacions de tot tipus des de fa 13 anys. 

Des d'"un guió, unes memòries o un missatge demoledor", com apuntava el seu fill aquell 2008, fins a un guió que el franquisme no va permetre traure a la llum pel qual advoquen alguns experts o, fins i tot, una última versió, la quarta, de L'escopeta nacional, que va deixar caure el seu biògraf recentment en una entrevista televisiva. 

La responsable de l'Institut Cervantes, que afirmava desconèixer què hi ha dins la caixa 1.034, sí que intuïa que serà alguna cosa "sorprenent". "No sé si un guió, una broma o una carta a la humanitat", especulava.

Entrada al pasadís on està dipositat el llegat de Berlanga
Entrada al pasadís on està dipositat el llegat de Berlanga / À Punt NTC

El tarannà del director i el particular sistema que va implantar l’Institut Cervantes per a atresorar temporalment aquests llegats culturals mantenen encuriosits aquells que apreciaven l’humor absurd, no exempt de crítica social, que va caracteritzar el llegat cinematogràfic del cineasta. 

Com Berlanga, escriptors de la talla de Francisco Ayala, Antonio Gamoneda o Carlos Edmundo de Ory, el pintor Antonio Tapies o la ballarina Alicia Alonso han sigut algunes de les personalitats que han deixat part del seu llegat en alguna de les 1.767 caixes que hi ha distribuïdes a l’edifici que també va acollir el Banc Central Hispano. Tots ells van deixar allí custodiat algun objecte, vinculat al seu camp professional, amb una única premisa: que l’objecte es recuperaria en una data fixada per ells. 

En el cas de Berlanga, va assenyalar la data en que haguera complit un segle de vida, el 12 de juny d’enguany. Per aquesta raó, dos dies abans, l’Institut Cervantes obrirà la caixa 1.034 i farà públic què hi va deixar el director valencià. Aquest llegat farà a Berlanga encara més immortal, si cap.

També et pot interessar