La bambolla de l’art virtual es desunfla
Les exposicions immersives i el criptoart no han aconseguit la repercussió que s’esperava
L’art virtual s’enfronta a un futur plagat d’incògnites després del fracàs econòmic d'algunes empreses especialitzades en experiències artístiques immersives, sumat a la desconfiança que desperta el mercat del criptoart.
El món de l'art, a l'avantguarda de les tendències innovadores, va trobar fortes alternatives de negoci en les exposicions immersives multimèdia i els NFT (actius digitals certificats). Aquests casos van fructificar en temps rècord, amb èxits sonats i la força de la novetat, però tal com aparegueren, s'han anat desunflant. Un mercat saturat d’experiències immersives, i una incertesa generalitzada respecte a tot el que envolta el col·leccionisme digital, han fet que el públic haja donat l'esquena a aquestes opcions de consum d’art.
La compra d'obres amb segell digital d'autenticitat han caigut un 90 %, i és que la limitació de què els compradors de NFT només poden gaudir d'eixa exclusivitat en els dispositius del client que ho ha pagat, s'ha convertit una de les raons principals que s'hagen afonat. Tal com destaca la crítica d’art Marisol Salanova, el criptoart no ha triomfat “perquè pertanyia a una bambolla que ha esclatat, i que parlava més d’especulació monetària que de col·leccionisme real”.
“No és tant pel preu, sinó perquè tenen una caducitat, i perquè el públic vol aproximar-se a l’obra de l’artista de veritat” diu Salanova, que afegeix que “ara mateix, el més revolucionari que podem fer és estar presents i comunicar-nos amb l’obra”.
En la recerca de rendibilitzar el consum artístic, la interacció de l'audiència amb l'espai virtual és l'última tècnica que s’ha quedat pel camí. L'exploració va nàixer per a dirigir-se d’una forma més directa als sentits del públic, però s'ha trobat amb massa intermediaris econòmics i sensorials, obstacles insalvables per a gaudir d'un cara a cara real en l'observació de l'obra d'art.