Els setze punts calents del coronavirus a la Comunitat Valenciana

Els repunts en els contagis i les hospitalitzacions per Covid-19 dels últims dies han fet saltar les alarmes a la Comunitat Valenciana. La bona evolució de la pandèmia després de l'estiu va permetre al Consell obrir la mà i alçar pràcticament totes les restriccions el 9 d'octubre, però la tendència positiva s'ha frenat i la incidència acumulada ja encadena una setmana de creixement sostingut. Des de dijous passat, la taxa s'ha incrementat en set punts, fins als 38,81 contagis per cada 100.000 habitants. Tot i que la xifra manté el risc per transmissió en nivell baix segons els paràmetres del Ministeri de Sanitat, llança un avís: el virus continua present i torna a avançar, lentament, pel territori. 

Encara que el volum actual de casos està a molta distància dels registres assolits en els pitjors moments de la pandèmia, quan s'arribaren a comptar per milers en un sol dia, és fonamental localitzar on estan per a poder aïllar-los i tallar la propagació del virus. A això pot contribuir una ferramenta desenvolupada pel Centre Nacional d'Epidemiologia (CNE), que detecta els anomenats clústers o agrupacions espaciotemporals de contagis i permet dibuixar un mapa amb els punts més calents on n'hi ha un excés. 

A la Comunitat Valenciana, en concret, identifica setze zones on s'han diagnosticat més positius dels esperats segons les estadístiques. Requereixen vigilància especial perquè es tracta d'agrupacions de casos en els últims set dies i en un radi màxim de deu quilòmetres que excedeixen la tendència prevista per a aquella zona concreta, d'acord amb la població i la incidència acumulada autonòmica. 

Les àrees més preocupants, segons es reflecteix a través de l'eina, abasten municipis com Aiora o Torreblanca. Són precisament dos dels únics set que hi ha en risc extrem per Covid-19 a la Comunitat Valenciana, d'acord amb el balanç per poblacions que facilita bisetmanalment la Conselleria de Sanitat, amb 359,64 i 251,17 contagis per cada 100.000 habitants el dia 18 d'octubre. Aquest mapa de clústers del CNE suposa així un complement a aquestes dades territorialitzades i permet fer un seguiment sobre com evoluciona la pandèmia al territori.

El d'Aiora —que inclou tres municipis— és el que presenta més risc en termes relatius, encara que no s'ha detectat un volum de casos important. La ferramenta del CNE —que quantifica els positius a partir de les xifres de la Xarxa Nacional de Vigilància Epidemiològica (Renave)— en registra 21 en aquesta superfície de deu quilòmetres a la redona. Com que la xifra multiplica per més de 20 el volum esperat per a aquella zona (0,13), el risc, segons els paràmetres de l'aplicació, es dispara a 167.

Un altre dels focus amb un excés de contagis es localitza al nucli que conformen Castelló de la Plana, Borriana, Vila-real i Almassora. Les dues primeres, de fet, estan entre els tres municipis de més de 20.000 habitants que tenen la incidència acumulada més elevada de tota la Comunitat Valenciana, per damunt del centenar (114,77 i 116,97 respectivament). De les tres capitals de província, la situació epidemiològica a Castelló és notablement pitjor que a les altres dues, que sí que estan en risc baix: 23,37 contagis per cada 100.000 habitants a València i 48 a Alacant. 

A les comarques del sud, l'atenció està sobretot a la Marina Baixa, en una zona que abraça Benidorm i dos municipis més. Benidorm és l'únic municipi valencià que queda en risc alt de contagi, amb una incidència acumulada que s'ha disparat fins als 215,76 punts després de notificar 152 positius en els últims 14 dies.