Iñaki Comas (CISC): "Estem molt preparats per a l'arribada i l'impacte d'òmicron, si en té"

L'investigador explica que és prompte per a saber com reacciona la nova variant en persones immunitzades i adverteix que el comportament pot ser diferent en països vacunats i no vacunats

30.11.2021 | Entrevista LNM Iñaki Comes

Òmicron, la nova variant del coronavirus descoberta fa a penes una setmana a Sud-àfrica, ja circula per almenys dèsset països entre els quals hi ha Espanya: ja s'ha confirmat un cas a Madrid i s'estudien dos més sospitosos a Catalunya. I en un món globalitzat com el que vivim, és qüestió de temps que arribe a la Comunitat Valenciana: serà "abans o després". Aquest és el pronòstic que ha deixat l'investigador de l'Institut de Biomedicina de València del CSIC, Iñaki Comas, aquest dimarts en Les notícies del matí. No obstant això, ha llançat un missatge de tranquil·litat perquè, segons ha assegurat, les autoritats sud-africanes han donat a tots els països un gran avantatge en haver identificat i comunicat l'existència de la nova variant tan ràpid: "Estem molt preparats per a l'arribada i el posterior impacte d'òmicron, si en té", ha afirmat. 

L'expert, que també és membre de l'equip de Fisabio encarregat de vigilància genòmica i el seguiment de noves variants, ha dit que és inevitable que òmicron arribe al territori valencià perquè "no hi ha cap variant que no hi haja acabat entrant, com ha passat en altres parts del món". Assumint açò, per a Comas el més important ara és que els sistemes de salut pública tinguen capacitat d'identificar-la a temps i monitorar-la per a mesurar si la transmissibilitat que té és més gran o si el potencial d'infecció és major o menor. "Hi haurà casos, una altra cosa és a quina velocitat. I això és el que està en la nostra mà. Poder controlar la trajectòria de la nova variant és el que farà que tinga més o menys impacte", ha apuntat. 

Cita No hi ha cap variant que no haja acabat entrant a la Comunitat Valenciana, com ha passat en altres parts del món. El que importa és detectar els casos a temps Cita

Comas remarca que encara planen moltes incerteses i interrogants al voltant d'òmicron per als quals la comunitat científica no té resposta, i insisteix que cal tindre paciència. El que se sap, per ara, és que la combinació de mutacions que presenta —una trentena, que s'havien vist per separat en altres variants del coronavirus, però mai juntes— és "preocupant" perquè li confereixen més capacitat per a propagar-se i tindre un cert impacte en la resposta immune davant la infecció. "Sabem que hi ha potencial, però ara cal mesurar-lo en la vida real. No tenim encara dades per a saber amb certesa si açò serà així", ha manifestat. 

Les desigualtats en la vacunació, l'arrel del problema

L'especialista ha incidit per això que cal estudiar com afecta òmicron a les persones que tenen la pauta completa i avança que el comportament pot ser diferent en els països vacunats i en els no vacunats. Com a exemple posa el cas de beta, l'altra variant que es va detectar a Sud-àfrica i que va tindre un notable impacte en aquesta regió, però després en altres països va passar pràcticament de perfil. "Amb delta va passar al contrari, ja que va tindre una trajectòria similar en tots els països fins a convertir-se en la variant dominant de la pandèmia", ha afegit. 

Si les vacunes actuals demostren ser efectives contra la nova variant, els països amb elevats índexs de vacunació "seguiran igual de protegits que han estat fins ara", ha assegurat Comas. És el cas d'Espanya, on vora el 80% de la població total està immunitzada contra la covid-19. Per contra, les complicacions estan en els territoris no vacunats, que queden "més exposats a una variant que pot ser més preocupant", ha dit. Per a l'investigador del CSIC, el que evidencia l'aparició d'òmicron és que l'arrel del problema són les desigualtats que hi ha en la vacunació mundial. I és contundent: el coronavirus no deixarà de mutar i no pararan d'aparéixer noves variants fins que no s'immunitze tota la població global, especialment en els països més desfavorits on el virus circula en llibertat. "Hauríem de fer un esforç per a augmentar la vacunació en aquells països, també per un tema de justícia global", ha dit.

Cita No hem de castigar els països que detecten noves variants, sinó ajudar-los a identificar-ne més. I als que no en detecten, ajudar-los perquè ho facen Cita

Respecte a les restriccions que han adoptat en cadena molts governs per a protegir-se d'òmicron —com ara el tancament de fronteres o la suspensió del trànsit aeri amb el sud d'Àfrica— Comas s'ha mostrat crític i ha demanat no estigmatitzar ni castigar els països que identifiquen variants. El que cal, ha assenyalat, és "ajudar-los a detectar-ne més, i als que no en detecten, ajudar-los a detectar-ne" perquè "necessitem saber-ho, i saber-ho com més prompte millor". En aquest sentit, el científic ha remarcat l'actuació de les autoritats sud-africanes per a comunicar la troballa d'òmicron "amb una transparència que no sé si tots els països del món hagueren tingut". "No podem castigar-los per això —ha continuat—, una altra cosa és prendre determinades mesures preventives, com ara fer tests diagnòstics en els aeroports o establir quarantenes, però no arribar a vetar vols". 

El final, més a prop

L'expert aposta per la vacunació amb dosis de reforç i la prevenció per fer front a la nova variant. Tot i el creixement sostingut dels contagis de les últimes setmanes a la Comunitat Valenciana i Espanya, veu "molt poc probable" que es torne a donar un escenari amb restriccions dures com ara els confinaments. Ha deixat clar que, gràcies a la vacunació, la situació no és comparable a la de l'any passat, amb un Nadal que va actuar com a caldo de cultiu per a una tercera onada explosiva. Comas no descarta, però l'adopció de noves restriccions si el panorama empitjora molt les pròximes setmanes: "Tampoc pots deixar lliure el virus perquè podem acabar saturant els hospitals", ha advertit.

Cita Comencem a veure el final, però no a la velocitat que voldríem. Les vacunes no són perfectes, no ens permeten tallar la transmissió tant com ens agradaria. Hem d'aguantar aquest hivern, serà una prova de foc Cita

La pandèmia té data de caducitat? L'investigador creu que "comencem a veure el final", però reconeix que no a la velocitat que es voldria perquè les vacunes contra la covid "no són perfectes" i no permeten "tallar la transmissió tant com ens agradaria". De moment, pronostica que l'hivern que tenim per davant serà "una prova de foc" que encararem amb una gran cobertura vacunal i que caldrà combinar amb els elements que encara ens generen incertesa: si la immunitat de les vacunes es perd; com ens comportem en interiors, que són espais "d'alt risc"; o quin impacte tindran les variants en l'evolució de la pandèmia.