El que sabem d'òmicron, la nova variant del coronavirus
Aquesta amalgama de 30 mutacions preocupa la comunitat científica
La detecció d'una nova variant del coronavirus a Sud-àfrica, identificada com a B.1.1.529 i batejada amb la lletra grega òmicron, preocupa la comunitat científica perquè presenta una amalgama de més de 30 mutacions que, si bé algunes ja s'havien observat en altres variants, com la beta, aquesta és la primera vegada que es veuen juntes.
L'OMS ha advertit que podria comportar un "major risc de reinfecció", segons les primeres evidències científiques preliminars.
Això és el que ha provocat que estiga sota vigilància i que se li atorgue el potencial més gran de transmissibilitat i una possible capacitat per a escapar del coronavirus, ha explicat l'investigador Iñaki Comas, de l'Institut de Biomedicina de València, qui, no obstant això, assenyala que encara és prompte per a saber el seu veritable impacte.
"Sense alarmisme, però hem de vigilar i veure quina és la seua trajectòria i prendre les mesures necessàries, en cas que ho siguen".
Segons Comas, "és una variant que ha acumulat un nombre molt alt, més alt que altres vegades, de mutacions en la proteïna de l’espícula -la que usa el SARS-CoV-2 per a entrar en la cèl·lula humana- i porta una combinació de mutacions que no havíem vist abans".
Per exemple, en la variant alfa s'havien identificat mutacions que es creuen que estaven relacionades amb una transmissibilitat més alta del virus i en la variant beta amb una reducció de la capacitat dels anticossos per a combatre'l. Ara, diu Comas, les mutacions s'observen juntes.
El que fa saltar la veu d'alarma no és tant que de moment no sapiem el que fa sinó el potencial que podria tindre
"El que fa saltar la veu d'alarma no és tant que de moment no sapiem el que fa sinó el potencial que podria tindre, per això es diuen variants sota investigació", afirma el científic, qui recorda que en altres ocasions s'han identificat variants amb mutacions preocupants que després han desaparegut o han sigut desplaçades.
Comas insisteix que el que se sap fins ara és que existeix una combinació molt preocupant de mutacions, però no quin efecte tenen juntes, i relata que els laboratoris de Sud-àfrica i altres parts del món estan estudiant "a contrarellotge" si la variant redueix l'eficàcia de la neutralització del virus per anticossos i l'efectivitat de les vacunes, a més del seu creixement epidemiològic.
Sembla, diu, que a Sud-àfrica està sent ràpid, la qual cosa implicaria una transmissibilitat més alta. No obstant això, segons l'experiència amb altres variants, "necessitem veure-les en altres contextos, en altres països, per a saber si realment és una transmissibilitat més elevada intrínseca a la variant -cosa que preocuparia més- o si hi ha algun factor epidemiològic que l'incremente".
Quant a les vacunes, detalla que algunes de les mutacions detectades en altres variants en reduïen una mica l'efectivitat, però encara així continuaven sent molt bones. Ara, en B.1.1.529, amb diverses mutacions conegudes combinades, cal estudiar-ho, diu.
És important que les autoritats sud-africanes hagen donat l'alarma de manera tan primerenca, la qual cosa ajuda a la vigilància arreu del món, subratlla l'investigador, qui declara que no cal estigmatitzar el país que detecta una nova variant, que, a més, no necessàriament ha d'albergar-ne l'origen.
