La televisió d'À Punt Mèdia celebra cinc anys d’emissions
En 2018, també un 10 de juny, els informatius i programes de la televisió valenciana van completar l’oferta comunicativa pública, encetada sis mesos abans per la ràdio i el web
El diumenge 10 de juny de 2018 es va emetre el primer informatiu d'À Punt Mèdia televisió. Arrancava així À Punt Les Notícies Migdia. Dos periodistes de la casa, Adelaida Ferre i Vanessa Gregori, donaven la benvinguda a la primera emissió de la televisió valenciana, que tornava a emetre. I començava amb un objectiu, convertir-se en un referent informatiu a la Comunitat Valenciana. Com recordaven les periodistes a l'audiència, la televisió arribava per a "informar de manera rigorosa, transparent i plural". Ací fem un repàs del que es va veure i escoltar en aquell primer informatiu, emés a les portes de l'estiu.
Com recordaven les presentadores, la posada en marxa de la televisió valenciana culminava la recuperació de l’espai públic de comunicació audiovisual valencià. Un procés que s'havia iniciat el desembre de 2017 amb la ràdio i el web d' À Punt Mèdia. Aquella primera emissió a més de les notícies d'actualitat pròpies de la jornada, informava l'audiència dels nous programes que acollia la graella d’À Punt. Noms com Açò és un destarifo i Assumptes interns’, n'eren alguns. El magazín matinal tenia per nom El matí i per a l'espai de l’humor la televisió confiava en uns dels rostres de capçalera de l'humor valencià, Eugeni Alemany.
Reivindicacions econòmiques i polítiques
El sumari informatiu s’iniciava amb la reivindicació de qüestions fonamentals per al futur de la nostra comunitat, com ara la finalització del corredor mediterrani, l’alliberament de l’AP7 i la millora de la xarxa de rodalia. El sumari també destacava la petició de "la nova ministra de Política Territorial i Funció Pública, Meritxell Batet", de reformar la Constitució espanyola, així com les reaccions sorgides en les diferents forces polítiques.
Com pot ser que jo siga l’únic a Espanya que no té dret a televisió, a banda d'un finançament i de moltes coses.
Aquell juny de 2018 Donald Trump governava als Estats Units i la televisió valenciana, atenent també l'actualitat internacional, informava que el president nord-americà encetava una guerra aranzelària. En qüestions culturals la televisió recordava que Alacant es preparava per a celebrar els noranta anys de fogueres. També es feia ressò de la moixeranga de rècord, al cim de Penyagolosa. El contingut de la informació abordava i destacava els drets de les persones LGTBI.
En els Esports s’estrenava com a presentador Samuel Borja, qui parlava de la Copa d’Espanya de Triatló, celebrada a la platja del Cabanyal, a la ciutat de València. I del món del futbol el presentador repassava el triomf de la selecció espanyola en l’últim amistós abans del Mundial, davant Tunísia per un 1-0, i anunciava l'inici de l'onzena edició del Ronald Garrós amb un Nadal que es preparava per a revalidar el triomf.
L'informatiu feia un repàs del procés legislatiu recorregut abans de la tornada del mitjà públic. I entre altres moltes veus, arreplegava les paraules pronunciades per Rafael Chirbes, l'escriptor de Tavernes de la Valldigna (Safor), en les Corts Valencianes. Chirbes havia dit que: “Com pot ser que jo siga l'únic a Espanya que no té dret a televisió, a part de finançament i de moltes coses”.
Pel que fa a les previsions de l'oratge, aquell dia les encapçalava un dels rostres més reconeguts de la televisió valenciana de l'Oratge. Joan Carles Fortea parlava dels ruixats que s'esperaven, “acompanyats de fang i alguna tempesta”.
Com es va viure aquell dia al carrer i darrere de les càmeres
Emissió en proves, el 25 d’abril de 2018
Cal recordar que l’emissió en proves de la televisió es va produir unes setmanes abans, concretament el 25 d’abril de 2018. Els mitjans de comunicació es feien ressò d’aquell moment considerat històric, que s'iniciava amb un programa infantil.
L’11 de desembre de 2017, a les 10 hores, la ràdio d’À Punt va començar a emetre. I una setmana després podien llegir-se les notícies al web, també aquell 2017. Un èxit, en part, fruit del suport de milers de valencianes i valencians, que van signar una iniciativa legislativa popular que reclamava un espai públic de comunicació en valencià.
Per a omplir aquell buit que reclamava la ciutadania, les Corts valencianes van arreplegar el mandat del poble, es van comprometre a dur-lo endavant i així comença la història d’À Punt Mèdia. Amb la creació de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC).
Com a entitat pública el seu objecte, era i és, el de satisfer les necessitats d’informació, cultura, educació i entreteniment dels ciutadans i ciutadanes de la Comunitat Valenciana. La CVMC va ser creada el 15 de juliol de 2016 mitjançant la Llei 6/2016 del servei públic de radiodifusió i televisió d’àmbit autonòmic. Amb 64 vots a favor i 26 abstencions.
El web, un repositori informatiu a la carta
El 18 de desembre de 2017 es va llançar la web oficial d'À Punt Mèdia. Que des d'aquell dia permet escoltar a la carta, tots els pòdcast dels programes i informatius emesos en À Punt Mèdia i À Punt FM. Des del web també es pot accedir a la programació infantil de La Colla.
També el mateix 18 de desembre es va llançar una campanya de publicitat en diferents mitjans de comunicació i en suports digitals per a donar a conéixer l'espai públic de comunicació valencià. Des de dies abans, la marca d'À Punt ja es va poder veure en tanques publicitàries del territori saludant les valencianes i els valencians. Des d'aquest mateix dia va començar la publicitat en el web i la ràdio, de moment només de la Generalitat Valenciana.
La primera radiotelevisió del poble valencià
El 9 d'octubre de 1989 va ser la simbòlica data triada per a estrenar la primera radiotelevisió valenciana. Aquell dia el president de la Generalitat, en aquell moment Joan Lerma, va dir: "Entrem hui ja oficialment en les seues cases des del projecte de la televisió valenciana". El president també va esmentar els tres objectius claus pels quals naixia el nou mitjà de comunicació: "la defensa de la llengua, l'entreteniment del poble valencià i, sobretot, fer els valencians i les valencianes més lliures tenint a l'abast tota la informació que importa".
