Alice Kellen: “Em fa més cosa que em llija la gent que em coneix, perquè potser m’arriben a reconéixer en el que escric”
L’autora valenciana ha brillat en la Fira del Llibre de València amb la seua última novel·la
Alice Kellen és el pseudònim de l’autora valenciana que va revolucionar el món de la literatura romàntica autopublicant la seua primera novel·la Llévame a cualquier lugar el 2013. Des d’aleshores, ha publicat setze llibres més, la majoria amb l’editorial Planeta, i ha arribat a dos milions de lectors en una dotzena d’idiomes.
No vol revelar el seu nom autèntic, perquè s’estima més separar la vida personal de la professional. Però està encantada d’acudir a la Fira del Llibre als Jardins del Real de València per a firmar a un exèrcit de fans exemplars de la seua última novel·la Donde todo brilla, que va veure la llum al final de març. Bona vesprada ha aprofitat l’ocasió i un moment de distracció en la llarguíssima cua per a entrevistar-la.
P. Com portes el fenomen fan, amb tanta gent fent cua perquè els signes el teu llibre?
R. Quan estàs signant a la taula en realitat no veus mai la cua. Sempre em diuen que tinc molta cua, però com que estic amb la persona que toca, no arribes a veure més enllà. Però estic molt agraïda de tenir gent i que la gent vinga i vulga que els signe i que et conten el que els ha fet sentir cada llibre.
P. Què fa especial una fira del llibre?
R. Les fires del llibre estan per a eixir al carrer i conéixer els lectors. I també passejar i descobrir llibres nous.
P. De què tracta el teu nou llibre, Donde todo brilla?
R. És la història de dues persones que es coneixen des que són xicotetes i després, a mesura que creixen. Del que passa amb aquests vincles que forgem durant la infància quan canviem. El curs natural és que les relacions també canvien, però volia descobrir si queda alguna cosa, algun pòsit, de les persones que vam ser durant la infància i la joventut, quan madurem.
P. Per què parles de la màgia del dia a dia, de la importància de valorar les xicotetes coses i els xicotets detalls en els teus llibres?
R. Crec que les xicotetes coses són part de l’essència de quasi totes les novel·les. No té per què haver-hi grans successos impressionants; de vegades és més important ser capaços de percebre el que tenim davant. D’altra banda, aquest llibre tracta del fet de créixer i de reconnectar amb la infància, amb la manera que teníem de gaudir del que hi havia i de viure les coses, sense estar sempre a l’expectativa o anhelant alguna cosa més.
P. També planteges la importància de saber analitzar les errades i els encerts del camí de la vida, no?
R. Diuen que hi ha una etapa per a conéixer-se a un mateix. Però trobe que, una vegada passada ja aquesta etapa, que sempre estàs en aquest punt, perquè sempre queden coses per descobrir de tu mateix. És important fer aquest exercici d'introspecció i de preguntar-nos qui som cada un cert temps, perquè encara que hages deixat enrere la joventut, continues tenint altres expectatives i altres metes i et trobes encara en aquest camí i en aquest curs.
P. Darrere dels teus llibres, tens vora dos milions de lectors arreu de tot el món. Com ho portes?
R. Fa un poc de vertigen. És veritat que ara, abans d’enfrontar-me cada any al pròxim projecte, note un poc més de pressió, però al mateix temps estic molt agraïda. Visc amb molta il·lusió el fet de saber que el que escric arriba a la gent i que hi ha persones que connecten amb mi, malgrat que no ens coneixem de res. Això és el més important, això és la màgia que es crea.
P. Darrere d’Alice Kellen hi ha una persona a qui agrada molt conservar sempre la seua intimitat. Però quina part d’ella queda reflectida en els seus llibres? Quina part de ficció i de realitat contenen?
R. No són llibres molt autobiogràfics, encara que alguns puguen tenir coses més íntimes. No obstant això, pense que els escriptors sempre deixem l’essència de qui som en les coses més xicotetes. En aquest sentit, a mi sempre em fa més cosa que em llija la gent que em coneix, perquè potser t’arriben a reconéixer on la resta de la gent no et poden veure. Encara que també és bonic, en part, que els autors puguem ser reconeixibles en els nostres llibres. Però, en general és cert que a mi m’agrada projectar i emmascarar molt. Per tant, crec que seria difícil que alguna persona que no em conega, poguera arribar a distingir-ho.
En canvi, no costa gens distingir els llibres d’Alice Kellen a la Fira del Llibre de València perquè, conscients del seu èxit, totes les paradetes en tenen un bon recull.
