Sis rutes poc conegudes per a menjar la mona de Pasqua

De nord a sud, et proposem visitar un laberint vegetal d'oliveretes del Japó, senderisme, cicloturisme, barris amb històries i castells amb llegendes

Finestres al llarg del recorregut
Finestres al llarg del recorregut de la ruta de l'aigua, als Serrans / À Punt Mèdia

Encara no saps on menjaràs la mona de Pasqua? Ací et proposem sis rutes de nord a sud, d’interior i també prop de la costa, de pobles i muntanyes, amb rius i, fins i tot, reserves amb animals salvatges ben a prop. Unes destinacions potser més tranquil·les que altres, amb menys afluència de gent, però igualment boniques i per descobrir per moltes persones.

Comencem per Penàguila, a l'Alcoià. Ací arribem de la mà del programa Terra viva. L’equip comandat per Carolina Femenia ens porta fins a un poblet tranquil, on sols viuen unes 300 persones, envoltat de verd i altes muntanyes. Això sí, si vols fer nit al poble, tens fins i tot una casa rural, vinculada en origen a l’escriptor Enric Valor. I quan acabes la visita al poble, pots acostar-te a una reserva d’animals salvatges, on veure des d'elefants, zebres i girafes fins a tigres de Bengala en llibertat.

Sabies que a la Comunitat Valenciana tenim dos pobles anomenats Llombai? Un es troba a la Ribera Alta i és popular pels negocis vinculats al món de la moda en pell. I també té visita. Però si busques relaxar-te, l’equip de "La ruta del despoblament" de Terra viva ens ha descobert un llogaret anomenat Llombai, a la verda Vall de Gallinera (la Marina Alta).

Es troba a uns 20 quilòmetres de Pego, al nord de la serra Foradada i és un dels poblets de la Vall de Gallinera, que juntament amb Benirrama, Benialí, Benissivà, Benitaia, la Carrotxa, Alpatró i Benissili, formen la ruta dels huit pobles. Un recorregut que trobaràs ple de fonts, llavadors (Benissivà, Benialí), flors i acolorida vegetació.

Si et trobes més al nord o tens ganes de viatjar cap allà i busques diversió per als menuts de la casa, pots acostar-te a una nova instal·lació a Peníscola (Baix Maestrat). Es tracta d’un laberint vegetal d'inspiració renaixentista. Un lloc on perdre's en Pasqua. 

Allí, un total de 4.000 oliveretes del Japó conformen un recorregut de carrerons, al llarg de tres quilòmetres. Els seus impulsors parlen que dins del laberint pots estar des de 30 minuts fins a dues hores. Si busques perdre’t del món, ací tens una bona proposta.

Potser t’agraden les llegendes i contar-ne, així que ens quedem al Baix Maestrat. El poble de Cervera del Maestrat t’espera amb la seua: la llegenda del drac de la Fram, la història que té “atemorit” el poble des de temps immemorables. El seu castell-fortalesa es pot visitar i està declarat BIC

Continuant amb les llegendes antigues, a les comarques centrals en tenim una altra a la població de Xelva, als Serrans. Com ens ha contat l’equip de Terra viva, el poble acull tres barris amb tres orígens religiosos: el barri musulmà de Benacacira, el barri cristià de Las Ollerías i el barri jueu d'El Azoque. I tots tres han respectat les empremtes històriques. 

Perdre's pels carrers estrets, cases emblanquinades i arribar des del carrer del Raval a l’ermita dels Desemparats, ens permetrà descobrir una antiga història d’amor de dos enamorats i com va acabar.

Si el que busques és perdre’t per la natura, una proposta poc coneguda i molt interessant és la ruta per l'aqüeducte romà de la Peña Cortada, als Serrans. Allí es pot recórrer un dels camins de l'aigua construït en temps dels romans. La ruta ens porta per dins de la muntanya i ens mostra el tercer aqüeducte més rellevant de la península Ibèrica. 

El passeig transcorre entre canals de fusta construïts a cel obert –anomenats specus– i també per dins de la muntanya, que compten amb finestres naturals. Tot un espectacle.

També et pot interessar

stats