Xelva, un poble amb tres barris, un musulmà, un altre jueu i un tercer cristià, que amaguen un crim per amor
‘Ciutats desaparegudes' ha fet parada en el poble dels Serrans per a conéixer la seua història i tresors patrimonials
Quan un conquistador guanya una població és habitual que canvie els noms dels carrers per altres més d’acord amb la seua cultura. I així és com un nom cristià com Sant Cristòfol dona nom, al poble de Xelva (Serrans), a l’entrada al barri musulmà, que tenia com a nom original Benacacira.
Miguela Cañigueral, veïna de Xelva, ha explicat a l’equip de la sèrie documental Ciutats desaparegudes que al poble tenen tres barris, amb la manifestació de tres cultures ben diferenciades. "Tenim el barri musulmà de Benacacira, el barri cristià de Las Ollerías i el barri jueu d'El Azoque, i els tres mantenen el sabor del seu origen".
El crim del vescomte de Xelva
El carrer del Rabal porta a l’ermita dels Desamparats, nom amb el qual van batejar els veïns l’edifici, en record de dos enamorats que van acabar molt mal parats. Una història que ha recordat Santiago Barberà, veí de Xelva, davant les càmeres. “L'any 1584 va ocórrer un crim a Xelva que va commocionar la societat valenciana d'aquella època i, fins i tot, el mateix monarca Felip II. Va ser el crim del vescomte de Xelva, Francisco Ladrón de Pallás, que va ser assassinat per uns vassalls moriscos. Es creu que el motiu van ser els seus amors amb una dona morisca del Rabal”. Una relació d’amor que va portar a l’assassinat del vescomte i les posteriors represàlies contra la família de la jove.
Segons el cronista local, Jose Vicente Mares, el fet va ocórrer en octubre de 1584 (segle XVI). Com ha explicat Santiago Barberà, el vescomte va ser assassinat mentre es dirigia a veure la seua enamorada, una dona morisca. I al barri va patir una emboscada d'uns deu homes, que li van pegar un tir amb un arcabús. "Una vegada malferit li van assestar una punyalada en el costat i li arrancaren una orella. Després el grup va escapar a la muntanya, on tots ells van viure com a bandolers”. És el que conta la llegenda.
Els carrers de Xelva guarden important patrimoni valencià. Els seus carrers també conserven una de les dues mesquites més antigues de la Comunitat Valenciana. L’antic carrer de Cárcama és un dels més característics de la part nord del barri islàmic. Allí encara es poden veure algunes de les poques portes amb forma d’arc que queden a Xelva. En aquesta part àrab és molt fàcil arribar a un atzucac. El barri musulmà de Benacacira es caracteritza pels seus carrerons, tots sense eixida. Mentre que al barri jueu els carrerons sí que tenen eixida a dos carrers. Al mercat d'El Arrabal era on les tres cultures es trobaven en l'època.
