“No estic d’acord amb Banksy; l’art no té per què ser efímer”

Per primera vegada a Espanya han indultat un grafit. El mur on estava, al barri del Carme de València, tenia els dies comptats: era part d’un edifici sentenciat a l’enderrocament. Però gràcies a la pressió de la ciutadania han traslladat el grafit amb la imatge de David Bowie al Centre del Carme Cultura Contemporània.

L’equip de Bona vesprada entrevista l’autor, l’artista valencià Jesús Arrúe. L’èxit mediàtic ha convertit la seua vida en una bogeria, perquè confessa que està acostumat a una rutina més tranquil·la, pintant al seu estudi. “Ho estic vivint amb il·lusió, però també amb un poc de tristessa, perquè mon pare va faltar fa dos mesos”, explica sense poder evitar emocionar-se. “Ell era el meu fan més gran i sempre havia confiat que passaria alguna cosa semblant, però no ha arribat a veure'l… Tot i que jo sé que, on estiga, estarà molt content”.

El pare de Jesús els va donar molt de suport en la seua carrera artística, tant a ell com als germans. “A casa nostra portem la cultura de l’art en les venes”, explica. “El meu avi i el meu pare ens van inculcar l’amor per l’art i, de fet, dels sis germans que som, tres ens dediquem professionalment a la pintura”. En efecte, el seu germà, Pedro Arrúe, és pintor, escultor i restaurador especialitzat en art religiós. No obstant això, Jesús recorda que ell de xicotet no es pensava que acabaria convertit en pintor: abans va estudiar psicologia i artesans i va desenvolupar diferents treballs relacionats amb la moda i la nit.

Però tres noms havien de condicionar la seua carrera artística.

Bowie

Jesús es considera fan absolut de David Bowie. “Tinc 49 anys i m’agrada molt la música dels huitanta i dels noranta, que va marcar la meua joventut”.

Per això no té res d’estrany que el camaleó del rock haja protagonitzat no poques obres de l’artista. “En realitat el grafit de Bowie era un homenatge als huitanta, a la música de l’època i al barri del Carme d’aquells anys”, explica l’artista. “Vaig formar part de les successives tribus urbanes d’aleshores i he sigut mood, rocker… Crec que Bowie era un referent no només per a mi, sinó també de la música del Carme de l’època”.

El grafit es va fer molt popular, va entrar dins de les rutes turístiques de l’Ajuntament, es va viralitzar i molta gent que visitava el Carme es feia fotos amb la imtge de David Bowie. “Fins i tot els estrangers el buscaven per a retratar-se amb ell”.

El dia que va aparéixer una bastida davant del mur on estava el grafit, Jesús Arrúe va sospitar el que s’acostava. “M’assabente que volien enderrocar l’edifici, puge un vídeo a les xarxes socials i els meus seguidors s'hi van bolcar “. L’artista té un bon grapat de seguidors gràcies a la fama que li havia donat haver-li venut un quadre a Madonna. “No hauria pensat mai que el cas es polititzaria tant”, reconeix. “Però vaig acabar parlant amb Glòria Tello”.

Conta que la regidora de Recursos Culturals de l’Ajuntament de València el va advertir que el grafit no el podia posar en cap edifici públic, perquè la majoria estan protegits, però es va oferir a mediar perquè es poguera exhibir en algun lloc. “M’havien arribat ofertes de compradors que volien el grafit”, assegura Jesús. “Però jo m'estimava més que la gent continuara veient-lo i, finalment, s'hi va involucrar fins i tot la Facultat de Belles Arts”.

Arrúe reconeix que no a tot el món li ha agradat l’indult de la seua obra, ja que artistes com Banksy defensen que el grafit és un art efímer.

“A tota la gent que afirma en xarxes que el grafit és efímer jo els conteste que l’art no és efímer i tampoc té per què ser-ho”, puntualitza Arrúe. “Qui decideix que els grafits són efímers? Ho són per les inclemències de l’oratge, perquè els ajuntaments decideixen derruir un edifici o perquè algú pinta damunt”.

Es manifesta així totalment contrari a l’opinió del conegut grafiter britànic en qui, d’altra banda, troba moltes contradiccions. “Banksy afirma que el grafit és efímer, però ven un quadre per més d’un milió de dòlars i després el destrueix amb una màquina. Per què l’has venut si era efímer? Això és tot una estratègia de màrqueting elaborada per ell per a guanyar diners!”

Madonna

Un personatge que admira molt més que Banksy és Madonna (té un tatuatge de la cantant al braç, que mostra ben orgullós). Per això considera un dels moments estelars de la seua carrera quan Madonna li va comprar un quadre.

“Vaig pujar a les xarxes socials un vídeo on pintava un retrat de mig rostre de Madonna i la vaig etiquetar”, recorda Jesús. “Estava en plena gira "Madame X" i una de les seues ballarines i entrenadora personal, Marlene Ortiz, es va posar en contacte amb mi per a dir-me que Madonna estava interessada a comprar el quadre”.

Les gestions per a enviar-lo als Estats Units van ser complicades, però l’esforç va pagar la pena: ”Jo li hauria regalat el quadre, però des del primer moment van dir que la cantant volia pagar-lo!”

Encara que treballa més gèneres, Jesús Arrúe s’havia guanyat un nom fent retrats de persones famoses com Alejandro Sanz, Miguel Bosé o la reina Isabel II d’Anglaterra però, arran de la venda del quadre a la mateixa Madonna, els encàrrecs es van multiplicar: “És una bogeria, no tinc mans per a pintar tot el que m’encomanen”.

Putin

Una altra de les seues obres que ha transcendit mundialment és un retrat de Putin amb el bigot de Hitler: la va pintar abans que esclatara la guerra d’Ucraïna. “És el que jo em pensava d’aquest senyor i pot ser que hi haja una altra gent que pense diferent”.

Quan es va desencadenar el conflicte, Jesús va pujar a les xarxes socials un vídeo transformant aquest quadre en el colom de la pau i Madonna el va repiular per a protestar contra la guerra. De seguida es va fer viral. “Em vaig acollonar un poc, perquè va arribar a la premsa i el meu nom apareixia relacionat amb aquest senyor per tot el món…”.

Malgrat els sentiments que li inspira el mandatari rus, reconeix que el soroll li va bé per a augmentar les vendes de la seua obra. “Jo vull viure del meu treball”, es justifica. “No vull ser un pintor bohemi i morir-me de fam al meu estudi sense que ningú em comprenga. Vull vendre quadres”.

A propòsit d’això, li han preguntat en Bona vesprada si els seus quadres són accessibles econòmicament per al gran públic i ha dit que alguns dels quadres que ha portat al plató, com un altre retrat del seu idolatrat Bowie, oscil·larien entre 5.000 i 7.000 euros.

Madonna havia fet que el caixé de Jesús Arrúe pujara. Sens dubte, l’entrada històrica del seu David Bowie en el museu del Carme, ha fet que puge també el seu prestigi.