Hu descobreix l’ingredient secret dels arrossos i guisats de Guardamar del Segura
La nyora, l’or roig autòcton d’aquest municipi alacantí, junt amb els llagostins blancs
El prestigi dels arrossos de les comarques del sud són ben coneguts, però el que moltes persones no coneixen és un dels seus secrets. Parlem de la nyora, una espècie de pimentó de color roig quan està madur i que passa a roig fosc brillant quan se seca al sol. Una hortalissa que sembla que va arribar a les nostres terres en el segle XV des d'Amèrica i que s'utilitza des d'aleshores. Un producte ben apreciat que dona un toc molt característic als arrossos i guisats més típics del sud de la nostra comunitat. En el programa Xino-Xano Ju ha recorregut Guardamar del Segura, on predomina el cultiu de la nyora.
Encara que el 2019 aquesta zona va quedar molt danyada per les tempestes de gota freda, els camps de Guardamar han aconseguit traure una cosa bona d’allò i és que, gràcies a la DANA, les terres dedicades al cultiu d'aquesta hortalissa es van netejar de la salinitat de la terra, amb la qual cosa es va aconseguir que els anys següents la collita eixira molt bona.
Tractament de la nyora
El producte, una vegada es cull del camp, passa per un procés de secatge. S'aplica un mètode tradicional que utilitza l’arena de les dunes de la platja. La funció de l'arena és secar la nyora de manera homogènia, entre huit o vint dies, depenent de les condicions meteorològiques.
La nyora té un bon company quan es tracta d'elaborar arrossos i guisos. És el llagostí blanc: un crustaci molt típic de la pesca a la desembocadura del Segura. Un marisc que es caracteritza per la mida –més menut que la gamba– i per la peculiar cua tricolor: morada, groga i roja. Però són el gust i la textura el que el converteixen en la parella perfecta de la nyora. Aquests dos aliments tan gustosos són els més típics de la gastronomia autòctona de Guardamar. I un dels motius que la converteixen en destinació dels amants de la bona cuina.
