El carnestoltes de Pego, una tradició única que naix durant la Segona República
El veïnat de Pego ha mostrat a Hu Zhao, en el programa 'Xino xano', el seu Carnestoltes, el més vistós i dels més antics de la Comunitat Valenciana.
El carnestoltes de Pego és una tradició que va nàixer durant els anys de la Segona República, la van prohibir durant la dictadura franquista i va ser recuperada pel veïnat de Pego en arribar la democràcia. Era l'any 1983. És a dir, porta actiu 39 anys.
En programa Xino xano Rafael Ruiz, que és un dels impulsors de la recuperació del carnestoltes de Pego, ha parlat amb Hu Zhao. Ruiz, l'artífex de moltes de les màscares que es llueixen a la festa, ha explicat a Hu que el carnestoltes de Pego "és similar al de Venècia".
A Pego, com a Venècia, "totes les persones ixen disfressades amb màscares venecianes i cada any són diferents". En aquesta població de la Marina Alta es pot veure des d'un barret inspirat en tradicions antigues i llunyanes fins altres inspirats en la pel·lícula Charlie i la fàbrica de xocolate.
Una altra de les persones molt vinculades a aquesta celebració és Marc Pons, en l'actualitat director del Festival de les Arts Escèniques de Pego, a més de ballarí, coreògraf i modista. Marc Pons va crear el primer Festival de les Arts Escèniques de Pego, l'any 2020.
Marc dissenya la coreografia i també el vestuari per als carnestoltes, "per tal de portar cada remat, siga la màscara o el barret, amb les millors condicions". I la coreografia, "per a poder ballar i defendre's bé, disfressat, amb la batucada". Al carnestoltes de Pego les disfresses i un maquillatge de fantasia són aspectes "molt importants per a complementar els barrets o les màscares.
Com ha explicat Marc Pons "tot i que es tracta d'una tradició molt arrelada a Pego. Any rere any observàvem que estava perdent-se la tradició", fins que l'Associació Cultural Atzaïla de Pego va encarregar a Marc recuperar la part més artística del festival.
Història d'aquesta tradició pegolina
Als carnestoltes de Pego poden veure's màscares de més de trenta anys. Aquesta festa va ser recuperada amb la democràcia. Als anys huitanta un grup de joves defensors de la seua cultura i les seues tradicions van decidir recuperar el carnestoltes que se celebrava durant la Segona República a Pego al casino Caçadors.
Junt amb aquella idea van començar uns cursos per a ensenyar-se a confeccionar les màscares. El primer any eren unes trenta persones i any rere any va anar sumant-s'hi tot el veïnat.
Actualment, qualsevol pot eixir com vulga, a més a més hi ha grups –colles i comparses– al poble que treballen molt en la seua indumentària i les seues màscares. Encara que ha anat evolucionant, la celebració conserva la seua essència original. És una festa molt participativa i per a gaudir-la no exigeix que la persona pertanya a cap colla o grup, a diferència d'altres festes.
Mètode de fabricació d'aquestes màscares
Com ha explicat Rafael Ruiz en el programa Bona vesprada, el procés és semblant al de la construcció d'una falla. "L'original es fa amb fang, després s'elabora el motle que s'ompli amb cartó banyat i cola". Ruiz ha explicat que les màscares també es poden trobar en els comerços comerç, en cas de no tindre temps de fabricar-les.
Tradició molt arrelada
Es tracta d'una tradició arrelada a la Comunitat Valenciana, que també celebren altres poblacions com ara Bèlgida, Vinaròs, Torrevella, el Villar, Benidorm, Aiora i Requena.
