Al Carnaval, tot s'hi val

Fem un repàs pels carnestoltes més arrelats de la Comunitat Valenciana.

Al Carnaval, tot s'hi val
12 de febrer 2021 - 10:51

Febrer és el mes dels carnestoltes. És un període de música, festa, disfresses... L'origen es confús, perquè el seu fonament recau en un temps de permissivitat just abans de la Quaresma. Aquesta festa està molt arrelada a la Comunitat Valenciana i hi trobem diferents maneres de celebrar-la.

Vinaròs

Vinaròs és un referent carnavalesc. Els actes més destacats en aquesta localitat del Baix Maestrat són la baralla de farina, la nit del pijama, el karaoke de les comparses i per descomptat, la gran gala de les reines. Declarat bé d'interés turístic autonòmic, és un dels nostres carnestoltes més antics. Va ser l'any 1871 quan Vinaròs va celebrar el seu primer carnestoltes, en forma de ball de màscares amb fins benèfics. Repassem aquest moment en un reportatge de Va passar ací en À Punt.

Sobre l'origen d'aquesta festa i el seu arrelament als vinarossencs i vinarossenques en parlem també al documental Darrere de la màscara, que s'emet aquest diumenge en la televisió d'À Punt i que estarà disponible a la carta en apuntmedia.es.

Torrevella

El carnaval de Torrevella, al Baix Segura, és el primer de tots. Entre els seus actes principals en destaquem el concurs de drag-queens i la desfilada concurs, en la qual participen més de 2.000 persones i 30 comparses.

Pego

Al carnestoltes de Pego, a la Marina Baixa, hi ha un acte molt característic que marca l'inici de la festa: la baixada del riu Bullent s'ha de fer disfressat i muntat en una barca de construcció pròpia feta amb materials no contaminants. Enguany s'hauria celebrat la 36 edició. En l’àmbit gastronòmic, la festa sol vindre acompanyada d'un plat molt típic: la crosta, un tipus d'arròs al forn acompanyat amb carn i ou. L'arribada de la Quaresma se celebra amb el soterrar de la sardina, anomenat allí la pinyata.

Als anys 40, amb el franquisme, aquesta festa es va prohibir i no va ser fins als anys 80 que es va recuperar amb un taller de màscares organitzat per Rafel Ruiz. Parlem amb aquest pegolí en À Punt directe.

El Villar

"Guruguruguru, que no me conoces?”. Això és el que diuen les botargues en el carnaval del Villar, als Serrans. Una botarga és una disfressa que consisteix en un coixí, una cistella i una coberta que fa que el cos del que la porte es distorsione, de manera que passa desapercebuda la seua identitat i pot anar punxant i molestant tot el que s’aproxime. La tradició carnavalesca del Villar també inclou la crema del Chinchoso, el soterrar de la morca, el concurs de murgues i la desfilada al morcòdrom. A l’any 2020 van rebre el títol de festa d'interés autonòmic.

Altres poblacions

Altres localitats amb carnestoltes emblemàtics són Benidorm, a la Marina Baixa; Aiora, on van disfressats de blanc en el ball dels llençols; i Requena, on destaca l’acte del rei dels ceps, una representació que dona pas al pregó de les festes.

Ciutats

A les grans ciutats, els carnestoltes més coneguts són el del Grau de Castelló, el de la Rambla d'Alacant amb el Dissabte Rambler i els dels barris de Russafa i Benimaclet de València.

També et pot interessar