La banda sonora de la festa

La música de les bandes està indissolublement unida a les festes de la Comunitat Valenciana. Les Falles i la Magdalena no podien ser l’excepció. Quins són els ‘greatest hits’ musicals en aquests dies tan assenyalats en el calendari de les bandes? Els repassem en Bona vesprada.

'Amparito Roca'

Aquest pasdoble el va compondre Jaume Teixidor el 1925, quan dirigia la Banda de Música Primitiva de Carlet. El mestre li va posar el nom d’una alumna de piano que tenia, que era, a més, molt amiga de la seua filla.

Vora cent anys després de la seua composició, ha esdevingut un dels favorits del repertori de les nostres bandes i del públic, segurament a conseqüència de l’energia i l’alegria que transmet. Carles Gámez recorda que no sempre la música que acompanyava les cercaviles de les Falles tenia aquest caràcter, perquè durant molts anys van ser les formacions de tambors i cornetes les encarregades de marcar el compàs. No obstant això, el gust del públic s’ha acabat imposant i obres com ‘Amparito Roca’ ostenten hui rècords de popularitat.

'L’entrà de la murta'

Es tracta d’un pasdoble més subtil, inspirat en temes del folklore musical valencià, obra del mestre Salvador Giner. El va estrenar el 1903 la Banda Municipal de València, de la qual era director honorari.

Descriu una tradicional enramada: un seguici de carros que repartia branques i flors de murta pels carrers que havia de recórrer una processó o desfilada, per a engalanar el trajecte.

Els seus compassos inicials són immediatament reconeixibles pel públic valencià.

'Paquito, el chocolatero'

Hi ha qui opina que no hi ha festa sense aquest famosíssim pasdoble que, segons l’SGAE, va ser la composició musical espanyola més interpretada i versionada al món l’any 2007.

L’obra havia nascut setanta anys abans, el 1937, durant la Guerra Civil, de mans de Gustavo Pascual Falcó, compositor de Cocentaina, que la va estrenar en les festes de Moros i Cristians de la localitat. En un principi estava molt lligada a les comarques centrals, el Comtat i l’Alcoià sobretot, encara que va ser la comparsa dels Pirates de Villena qui la va convertir en una espècie d’himne a l’Alt Vinalopó. Però, a partir de finals dels setanta, va començar a tenir més difusió, i també va conéixer versions d’intèrprets no vinculats al món de les bandes, com Els pavesos, Bernardino i, ja més recentment, King África, que van acabar de popularitzar-la.

I qui va ser aquest Paquito? Francisco Pérez Molina era el cunyat del compositor. Com els seus pares tenien una botiga on venien xocolata, era conegut al poble amb el malnom de Paquito, el xocolater. Era un gran amant de les festes de Moros i cristians, i per això, Pascual Falcó el va dedicar aquest pasdoble.

'Rotllo i canya'

Aquesta peça emblemàtica de les festes de la Magdalena és obra del mestre Josep García Gómez. Amb només un número, sense cap classe de nom, la va presentar a un concurs per a escollir el que hauria de ser l’himne de la ciutat de Castelló de la Plana. Va batre altres peces antològiques que encara s’interpreten, com ‘Aires levantinos’, ‘Gaiates i traques’ o ‘Castàlia’. La van estrenar l’any 1946 i li va suposar a ‘Pepito’ García un premi de 2.000 pessetes de l’època.

Conté referències a melodies tradicionals i la lletra utilitza fragments de cançons populars castellonenques, com la famosa ‘Les penes són’.

'València'

José Padilla va consagrar la visió idealitzada de la terra valenciana i el caràcter de la seua gent en tot el món, amb aquest pasdoble l’any 1924. En un principi, el tema formava part de la sarsuela ‘La bien amada’ i la lletra de José Andrés de Prada començava amb la frase "Te quiero".

La sarsuela no va funcionar molt bé i no va tardar molt a ser retirada de cartell. Però, en l’època, la cantant Merceditas Seròs li va demanar al compositor que li escrivira una cançó per al seu debut a l’Olympia de París. Padilla li va encarregar al lletrista que adaptara el text i així va substituir "Te quiero", per "València", i la resta pels versos que coneixem hui. L’èxit de la cançó va ser fulgurant i va recaptar 25 milions de francs en un any. Moltes estreles internacionals, de diferents èpoques i estils, com Mistinguett o Bing Crosby, van incorporar el pasdoble al seu repertori. Fins i tot arribaria a formar part de bandes sonores de pel·lícules tan populars com ‘El último cuplé’, de Sara Montiel.

Com a mostra de la seua fama internacional, recordem l’inici de la novel·la ‘Les aventures de Wesley Jackson’ (1946) de William Saroyan: "El meu nom és Wesley Jackson, tinc dènou anys i la meua cançó favorita és 'València'".

E'l fallero'

La cançó fallera per excel·lència és obra del mestre José Serrano. D’ençà que la va estrenar l’any 1929, és una de les obres més interpretades per les bandes de tota la Comunitat Valenciana en les festes de les Falles.

Conté referències a altres dues peces ben arrelades entre els valencians: 'El cant de l’estoreta', una antiga tonada infantil, i la introducció de l’himne regional, compost pel mateix mestre suecà el 1909, amb motiu de la celebració de l’Exposició Regional Valenciana.

La lletra és obra del periodista i escriptor Maximiliano Thous, que així mateix havia col·laborat amb el músic en la lletra d’aquest himne.

T’oferim una 'bonus track' amb ‘El fallero’ en la versió més ‘cool’ que mai has sentit. El gaudírem en l’especial de la nit de la Plantà.