Xufa valenciana o africana: com les diferenciem?

La meitat de l’orxata que consumim està feta amb xufa africana

Algunes de les diferències entre xufa valenciana i africana recauen en el sabor, el color, el tamany i els nutrients
Algunes de les diferències entre xufa valenciana i africana recauen en el sabor, el color, el tamany i els nutrients / 'Zoom'
21 de setembre 2021 - 13:12

Unes 500 famílies es dediquen al cultiu de xufa al nostre territori, segons la DO Xufa de València. Aquestes famílies cultiven quatre milions de quilos de xufa a l’any, quantitat que dona per a produir entre trenta i quaranta milions de litres d’orxata amb segell valencià. Com diu el Consell Regulador de la Denominació d'Origen de la Xufa de València, “els números no quadren”. Creuen que és impossible que tota l’orxata que es ven com a valenciana estiga feta amb xufes autòctones i sospiten que hi ha productors que les substitueixen per africanes o les barregen. Com sabem si la xufa que consumim és valenciana o africana?

Dènou pobles de l’Horta Nord reuneixen les característiques climàtiques i de la terra òptimes per al cultiu de la xufa
Dènou pobles de l’Horta Nord reuneixen les característiques climàtiques i de la terra òptimes per al cultiu de la xufa / 'Zoom'

L'orxata valenciana, més obscura, més dolça i més saludable

Cristóbal Subies, mestre orxater, ha fet la prova de crear orxata amb tubèrcul africà i el resultat és clar: “no és igual, té un sabor diferent, sense matisos”. Segons Subíes, la xufa valenciana aporta uns sabors de terra i horta que no té l’africana.

El color de l’orxata valenciana, a més, és més fosc, ja que la xufa africana, en ser més gran i tindre més part blanca que pell, queda d’un color més clar. Respecte al sabor, “la xufa d’ací és més dolça”. Així ho afirma la DO Xufa de València, que, a més, assegura que “té un tallar molt suau i un sabor agradable, tirant a castanya”.

Cita Per defensar la xufa, el més important és defensar els nostres llauradors, de quina manera? Consumint producte local Raquel Andrés - Periodista especialitzada Cita

Però, a banda de les diferències organolèptiques, també s’hi troben diferències químiques: “si fem una anàlisi, la de fora té 6% en proteïnes i la d’ací voreja el 9%”, ens conta Toni Gimeno, el presidnet del Consell Regulador de la DO Xufa de València.

Però no només el consell regulador de la xufa de València té clares les diferències, també la ciència ho acredita. Josep Rubert, investigador de l’Institut d’Agroquímica i Tecnologia d’Aliments de València, ha creat un mètode fiable a través de la química per a conéixer l’origen de la xufa. Mitjançant quaranta mostres de xufa (trenta valencianes i deu africanes) i analitzant l’empremta dactilar de cadascuna, s’ha arribat a la conclusió que, depenent del seu origen, pateixen uns nivells d’estrés diferents. Segons Rubert, “l’estrés i la climatologia fa canviar el perfil químic de la xufa”. La xufa africana pateix estrés per l’exposició a la calor, mentre que la valenciana reuneix les condicions climatològiques òptimes i, per tant, no pateixen estrés.

Des d'un punt de vista pràctic, aquest mètode podria servir per a fer una doble verificació de l’origen de la xufa: d’un costat, el Consell Regulador de la DO Xufa de València garanteix l’origen valencià i, d’altre costat, els laboratoris ho confirmen amb un segell d’empremta química.

El segell de DO Xufa de València garanteix un origen valencià de la xufa
El segell de DO Xufa de València garanteix un origen valencià de la xufa / 'Zoom'

La xufa valenciana garanteix el comerç just

Encara que pensem que l’orxata que consumim prové de l’Horta Nord de València, els principals productors de la xufa són el trident conformat per Mali, Burquina Faso i el Níger. Andoni Monforte, mestre orxater, conscient d’açò va viatjar fins a Àfrica per a conéixer com cultivaven allà la xufa, però el que va trobar va ser explotació i esclavitud: “volia entendre per què aquesta situació estava afectant els llauradors d’ací, els artesans de l’orxata i com estaven enganyant milions de consumidors”.

Segons Monforte, aquesta situació “s’ha institucionalitzat per part d’empreses occidentals i xineses” i, per això, va decidir denunciar-ho mitjançant la creació d’un reportatge audiovisual. Tigernut, la patria de las mujeres és un documental que recull els testimonis de dones que han sigut sistemàticament explotades a l’Àfrica durant el cultiu de la xufa i que viuen “condicions dramàtiques”, segons el director. “El quilo de xufa pot costar allà deu o quinze cèntims”. El director del documental també ha denunciat en el programa d’investigació Zoom que un conglomerat d’empreses valencianes es beneficien hui dia d’aquesta explotació. Andoni Monforte reconeix haver rebut pressions perquè el documental no vera la llum: “el documental ha estat en huitanta festivals internacionals, ha guanyat huit premis fora d’Espanya i a València ha sigut amagat, boicotejat i silenciat”.

‘Tigernut, la patria de las mujeres’ , un documental que denuncia l'explotació a l'Àfrica en el cultiu de la xufa
‘Tigernut, la patria de las mujeres’ , un documental que denuncia l'explotació a l'Àfrica en el cultiu de la xufa / 'Zoom'

La xufa és un superaliment

La xufa és coneguda a tot el món per ser un aliment que aporta nutrients i minerals molt saludables. Les seues propietats han aconseguit que estiga de moda als cinc continents i que siga considerat un superaliment.

Cita L'orxata deixa de ser una beguda refrescant i per a l'estiu, per a ser una beguda que t'aporta alguna cosa més Cristobal Marti Subies - Mestre orxater Cita
Alguns dels nutrients de l'orxata
Alguns dels nutrients de l'orxata / 'Zoom'
El consum d'orxata reporta beneficis en la nostra salut
El consum d'orxata reporta beneficis en la nostra salut / 'Zoom'

Com diu José Miguel Soriano, professor de la Universitat de València, “com a beguda vegetal, és un producte ric sobretot en hidrats de carboni, conté àcids grassos essencials, àcid oleic, àcid linoleic, té minerals i vitamines i, en el cas de les proteïnes i aminoàcids, el més interessant és l’argelina”.

A més, l’orxata pot ajudar a combatre algunes malalties. Des del Consell Regulador de la DO Xufa de València ens confirmen que “s’estan fent diferents estudis en universitats i hospitals per a comprovar el grau de benefici del seu consum”. Per exemple, és bona per a la vista cansada i per a la síndrome de l’ull sec.  

'El negoci de la xufa'

El programa d'investigació d'À Punt, Zoom, aprofundeix en el negoci de la xufa. Mira el programa complet a continuació:

També et pot interessar