Tenim un bon estatut d'autonomia? Cinc presidents del Consell responen a la pregunta

El programa d'investigació Zoom, amb motiu del Nou d'Octubre i com que l'Estatut fa 40 anys aquest 2022, ha repassat els punts claus del nostre autogovern

cinc presidents
Cinc presidents del Consell han parlat amb l'equip de 'Zoom' / À Punt Mèdia

L'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana fa quaranta anys. En concret, l'1 de juliol de 2022 va ser el seu quaranta aniversari. Amb motiu de la celebració del dia gran de la Comunitat Valenciana, el Nou d'Octubre, el programa d'investigació d'À Punt Zoom ha volgut dedicar un programa a l'Estatut d'Autonomia. En aquest sentit, s'ha preguntat i ha preguntat si es tracta d'un bon estatut. Per a trobar respostes l'equip del programa ha parlat amb representants del món de la política, la cultura, la societat. I per primera vegada ha reunit en un mateix programa a cinc presidents del Govern Valencià.

Els cinc entrevistats han sigut el jutge ja jubilat José Luis Albiñana Olmos, que va presidir el Consell de Forces Polítiques del País Valencià, l'òrgan preautonòmic, entre els anys 1978-1979; Joan Lerma i Blasco, president de la Generalitat des de 1982-1995; Francisco Camps Ortiz, president durant els anys 2003-2011; el president Alberto Fabra Part, president durant els anys 2011-2015, i l'actual president de la Generalitat, Ximo Puig i Ferrer, distinció que ocupa des del 2015. En el programa Zoom no han parlat ni José Luis Olivas, president durant el 2002-2003, ni Eduardo Zaplana, president des del 1995 fins al 2002.

L'Estatut d'Autonomia, un compromís autonòmic de tots els partits José Luis Albiñana Olmos - President preautonómic (1978-1979)

Albiñana Olmos, membre del PSOE i que ha sigut jutge de vigilància penitenciària, magistrat de l'Audiència Provincial de Barcelona, ha reconegut a l'equip de Zoom que "va forçar que totes les forces subscriviren el compromís autonòmic".

Joan Lerma i Blasco, president de la Generalitat des de 1982-1995, ha dit a Zoom que "jo crec que sí que tenim un bon estatut". L'expresident ha comentat que la Constitució Espanyola ha sigut molt generosa en parlar que "cada comunitat fa l'estatut a la seua mida" i en paraules de Joan Lerma va suposar, "després de molts anys de reivindicació, poder decidir sobre moltes coses, que abans es decidien a Madrid".

"Jo crec que sí que tenim un bon estatut" Joan Lerma i Blasco - President de la Generalitat (1982-1995)

Fracisco Camps Ortiz, president durant els anys 2003-2011, ha destacat que "és un moment de primera magnitud, de reconeixement de la nostra identitat com a poble". També ha dit "va ser la recuperació de les institucions d'autogovern, que havien sigut perdudes després de la guerra de Successió, ens defineixen com a valencians i ens defenen de qualsevol interferència en l'àmbit de la vida política, institucional, cultural o econòmica".

"És un moment de reconeixement de la nostra identitat com a poble" Francisco Camps Ortíz - President de la Generalitat (2003-2011)

El president Alberto Fabra Part, president durant els anys 2011-2015, en canvi, ha dit "es va aconseguir el que es va poder, però el que era important era anar fent camí". Fabra ha recalcat que aquests quaranta anys "han sigut anys de desenvolupament, de progrés, d'avançar, de drets, de major independència...".

"Era important anar fent camí" Alberto Fabra Part - President de la Generalitat (2011-2015)

Ximo Puig i Ferrer, president des del 2015 fins a l'actualitat, ha destacat que "mai hi havia hagut aquesta possibilitat de decisió directa dels valencians i les valencianes d'autogovern democràtic com el que comença en aquell moment, gràcies a la Constitució i a l'Estatut". Sens dubte, ha dit Ximo Puig, el fet més rellevant dels últims decennis ha sigut la recuperació de l'autogovern pels valencians.

"Mai hi havia hagut aquesta possibilitat de decisió directa dels valencians i valencianes" Ximo Puig i Ferrer - Actual president de la Generalitat des de 2015

La polèmica amb els símbols

L'Estatut d'Autonomia no va estar exempt de polèmica. La principal va estar amb els símbols.Hui dia encara perdura. Aquells anys la lluita dels símbols es va traslladar al carrer i va acabar en un clima de repressió, violència i atemptats. És el cas que ha narrat una familiar de Miguel Grau, que va morir a Alacant "per defensar el País Valencià". També Joan Fuster va patir un atemptat.

Tot i que la confrontació pels símbols està al carrer, el Nou d'Octubre del 2022 s'ha celebrat en un clima de tranquil·litat.

La premsa informa de l'atemptat que va patir Joan Fuster
La premsa informa de l'atemptat que va patir Joan Fuster

També et pot interessar

stats