Anticorrupció demana 19 anys de presó i 40 milions de multa per a Zaplana per cobrar comissions de les ITV i el Pla Eòlic

El jutjat del cas Erial ordena l'obertura de juí oral contra catorze persones, entre les quals hi ha també l'expresident Olivas i els germans Cotino

L'expresident Eduardo Zaplana, en la porta del jutjat de València
L'expresident Eduardo Zaplana, en la porta del jutjat de València en una imatge d'arxiu / À Punt NTC

El jutjat d'instrucció 8 de València ha notificat l'obertura de juí contra l'expresident de la Generalitat Eduardo Zaplana, el seu successor José Luis Olivas i tretze persones més per la presumpta adjudicació fraudulenta de les inspeccions tècniques de vehicles (ITV) i el Pla Eòlic.

La Fiscalia Anticorrupció sol·licita dènou anys de presó per a l'expresident de la Generalitat com a presumpte líder de la trama a què atribueix el suposat cobrament de 20,6 milions en comissions, dels quals el jutjat ja n'ha recuperat 6,7 a través del suposat testaferro de Zaplana Fernando Belhot. A més, el ministeri públic demana contra l'exministre de Treball una multa de 40 milions.

Entre les persones que s'ordena processar també estan els amos d'una de les principals empreses adjudicatàries Sedesa, els germans Vicente i Juan Cotino Escrivá, nebots de l'expresident de les Corts. En l'acte judicial s'atribueix als acusats presumptes delictes de grup criminal, blanqueig de capitals, suborn, falsedat en document mercantil i prevaricació administrativa.

Entre les persones que acompanyaran Zaplana al banc dels acusats hi ha el seu amic de la joventut i presumpte testaferro Joaquín Barceló, el suposat cervell financer de la trama Francisco Grau, la secretària de l'excap del Consell, Mitsouko Henríquez, l'excap de gabinet Juan Francisco García i l'exdiputada del PP Elvira Suances.

La jutge considera que l'expresident de la Generalitat i exministre de Treball es va valdre d'aquestes persones, que formaven part del seu cercle de confiança més pròxim, per a construir un entramat destinat a cobrar i netejar comissions per adjudicacions públiques, que ocultaven en paradisos fiscals.

La Fiscalia sol·licita catorze anys de presó contra els germans Cotino, huit per a Joaquín Barceló, Francisco Grau i Mitsuoko Henríquez (secretària de Zaplana), sis per al també expresident de la Generalitat, José Luis Olivas i cinc per a l'exdiputada del PP Elvira Suances i el seu marit. També acusa les empreses Costera del Glorio, Medlevante, Gesdesarrollos Integrales, Turnis Sylvatica i Dobles Figuras.

Uns documents en mans del ionqui dels diners, l'origen d'Erial

En la base del cas Erial hi ha la privatització de les ITV el 1997 durant la gestió de Zaplana i l'ordenació territorial del Pla Eòlic, que es va iniciar en el seu període com a cap del Consell, però es va licitar el 2003, en temps de José Luis Olivas. Les adjudicacions se situaren sota sospita vint anys després, arran la documentació trobada en l'escorcoll al despatx de Ramiro Blasco, l'exadvocat dels ionqui dels diners Marcos Benavent, en el marc del cas Imelsa.

En l'acte d'acusació contra Zaplana i la resta d'acusats d'Erial, Anticorrupció demana a la instructora que reclame l'informe policial que va motivar el registre del despatx de Blasco, així com la compareixença del lletrat com a testimoni, que justifica en les diverses peticions de nul·litat de la causa amb relació a aquesta documentació. També demana citar als suposats testaferros de Zaplana, Beatriz García Paesa i Fernando Belhot, que ha col·laborat amb la justícia en la recuperació d'un part dels fons evadits. 

Els investigadors consideren la documentació confiscada el full de ruta que dibuixa l'estratègia d'adjudicacions irregulars i presumptes comissions d'Erial. Benavent va assegurar haver-la aconseguida el 2012 d'un ciutadà sirià que deia haver-la trobada en un sobre deu anys abans, quan es va allotjar de lloguer en un habitatge propietat del matrimoni Zaplana.

Els advocats de l'expresident de la Generalitat han demanat, sense èxit, la declaració com a testimoni de Benavent i del comissari jubilat José Manuel Villarejo, que durant la comissió Kitchen del Congrés dels Diputats va manifestar que hi havia "interés" a destruir Zaplana i que "es va utilitzar un confident del CNI sirià per a veure'n les fórmules". 

També et pot interessar