Sorpresos mesclant els residus d'un contenidor verd i un groc

Què passa amb el fem quan el llancem als contenidors? Val d'alguna cosa reciclar?

Sorpresos mesclant residus de dos contenidors / 'Zoom'
17 de novembre 2021 - 08:13

En el programa "El negoci del fem" de Zoom han mostrat aquest dilluns on van a parar els residus dels diferents contenidors. Durant la investigació es van topar amb un camió del fem que mesclava indistintament el fem d'un contenidor verd i groc. El vídeo el van gravar en un dels polígons industrials més grans d'Europa, la Font del Gerro de Paterna i els treballadors de l'empresa de neteja demanen que les explicacions les sol·liciten a les empreses que els contracten: Fomento i Asevalco. Després de contactar amb Fomento de Construcciones i Contratas, l'empresa encarregada de l'arreplega, i amb Asivalco, l'associació d'empresaris de la Font del Gerro, les conclusions són clares: en aquest polígon industrial els residus no s'arrepleguen de manera separada. El propi gerent d'Asivalco, Joaquin Ballester, ha confirmat en Zoom que es fa recollida selectiva de vidre, però no de cartrò i embalatges.

Cita Sí que hi ha recollida selectiva de vidre a la porta dels bars i restaurants, però no hi ha recollida selectiva de cartrò i embalatges Joaquín Ballester - Gerent d'Asivalco Cita

Des de Greenpeace han titllat aquesta mesura de "mala praxis". "És una irregularitat, és denunciable, i a més per llei no és pot fer i per tant, es pot sancionar", diu Julio Barea, responsable de la campanya de residus de Greenpeace. 

Cada minut es ven un milió de botelles de plàstic al món i han de passar 450 anys per a descompondre'n només una

 A Espanya qui té l'obligació legal de reciclar envasos domèstics és Ecoembes, una tasca fonamental per a donar eixida a tones de residus, només en l'any 2020 van ser 176.329 tones de plàstic, metalls, paper, cartró i fusta. Es presenten al seu web com una organització sense ànim de lucre que coordina el reciclatge, promociona la reducció de residus i fomenta l'economia circular.

Julià Álvaro, periodista, ecologista i exsecretari autonòmic de Medi Ambient de la Generalitat, així ho confirma: "es tracta d'una empresa que com a tal no té afany de guanys, però sí que representa la resta d'empreses que tenen afany de guanys".

Qui posa un producte en el mercat, té, per llei, la responsabilitat de gestionar-lo fins al final i és per això que l'empresa privada ha creat Ecoembes, perquè s'ocupe dels productes i gestione aquesta responsabilitat de reciclatge. Fins ací tot correcte, el problema arriba quan les empreses comencen a fer negoci a través d'Ecoembes. 

Quin és el benefici que l'empresa privada trau a través d'Ecoembes? 

Segons Julià Àlvaro, "al País Valencià cada dia es consumeixen al voltant de set milions d'envasos de begudes i no se'n recuperen més enllà de dos, arribem a la conclusió que aquestes empreses a través d'Ecoembes cobren per 7 milions d'envasos i només paguen per la gestió de 2 milions". 

Aleshores qui es fa responsable de la resta del reciclatge? Qui paga la resta? Com apunta el mateix Julià Àlvaro, "els envasos que es recuperen els paga el ciutadà a través de la factura del fem, perquè paga la recollida, el transport i el tractament en planta quan és responsabilitat d'Ecoembes però com que no va al contenidor groc ho ha de pagar el ciutadà. O ho paga el medi ambient si aquest envàs no es recupera mai". El periodista i ecologista alerta: "el que està en perill és la nostra superviència com a espècie".

Cita El que està en perill és la nostra supervivència com a espècie Julià Álvaro - Periodista, ecologista i exsecretari autonòmic de Medi Ambient de la Generalitat Cita

És a dir, el ciutadà paga dues vegades perquè es recicle l'envàs que compra: la primera a través de la taxa del punt verd que és una xicoteta quantitat del preu final del producte i la segona quan paga la taxa de recollida del fem.

Arriben tots els residus on toca?

En Zoom han realitzat un experiment per a saber si el que llancem al contenidor groc, al d'envasos que per llei ha de gestionar Ecoembes, arriba on toca. Una vegada arreplegat, el fem pot fer dos camins: pot arribar a una planta recicladora perquè se li puga donar un nou ús o pot acabar en un abocador sense ser tractat on acabarà soterrat, cremat o exportat al tercer món, tal com denuncien els ecologistes.  

Amb un dispositiu GPS dins d'un bric de suc han traçat el recorregut de 167 quilòmetres del residu, el viatge de Paterna a Alzira, a una planta de classificació d'envasos lleugers, i d'ahí a Novelda, a una empresa integral de residus on han confirmat que reben el rebuig d'altres localitats. 

Un abocador a la Comunitat Valenciana
Un abocador a la Comunitat Valenciana / 'Zoom'

L'OCU va realitzar aquest mateix experiment amb 43 residus i només un va arribar al lloc on tocava. Huit acabaren en un abocador sense deixar constància d'haver passat cap procés de separació i de la resta es va perdre la pista.