Fernando Llopis (corredor): “El dorsal 107 del meu fill és el de la força, el que em demostra que res és impossible”
Quan els corredors ja han començat a preparar-se per a la marató de 2024, recordem històries viscudes en l'última marató, arreplegades per l'equip de Zoom
El veí de Sueca Fernando Llopis ha trobat en la marató l'alegria i la il·lusió de viure, unes aptituds enfront de la vida que quasi perd. En el context de la Marató de València 2023 ha contat a l’equip del programa Zoom per què corre. Tot va començar quan el seu fill, en nàixer, li detectaren una cardiopatia. Les primeres 48 hores els van dir que eren vitals i ell va jurar que si el nadó les superava, faria la marató l’any següent. I així va ser. Amb la promesa van començar els entrenaments i van arribar les ganes de córrer.
La vida del seu fill no va ser fàcil. A mesura que creixia li van realitzar més de quinze operacions. I abans de cada prova, Fernando buscava la força necessària eixint a córrer. “Abans de cada operació cadascú té el seu ritual… Si l’operació era a les huit, jo necessitava eixir a córrer abans. I a les cinc de la matinada eixia pels carrers de Madrid. Córrer, a mi m’ha salvat”, afirma.
"Un dia el meu fill em va demanar fer una carrera. I la va fer. I aquella cara mirant-me al final de la carrera, i sentir jo que em deia "gràcies, papi..." Això no ho canvie per res del món. El seu dorsal 107 sempre que puc el tinc jo, perquè és el de la força, que em demostra que res és impossible”, ha relatat amb molta emoció.
"Quan pensava que ja no hi havia vida, n'hi havia molta. I quan creia que no creuaria cap meta, n'he travessat de molt boniques. I pense creuar-ne més encara."
Carrera solidària per a donar suport a la investigació
La gratitud per córrer el va portar a impulsar una carrera d’ultrafons solidària, on els diners recaptats anirien per a donar suport a la investigació de la malaltia del seu fill. "I va ocórrer que durant la preparació del repte el meu fill va faltar, i a mi les forces em faltaven per a continuar endavant. I la mare del xiquet, la meua exdona, em va dir unes paraules que mai oblidaré. Em va dir "el repte el sabia el xiquet, va ser idea teua, has de fer-ho i no defraudar”. I així va ser. Fernando el va fer i el sèptim dia del repte encara va córrer els més de 42 kilòmetres de la Marató de València.
Fernando ha dit a l'equip Zoom unes sentides paraules: "Quan pensava que ja no hi havia vida, n'hi havia molta. I quan creia que no creuaria cap meta, n'he travessat de molt boniques. I pense creuar-ne més encara.”
Ací pots veure el programa sencer.
