El Parc Central Alacant, un projecte amb 420 milions d'inversió per a transformar la ciutat
El Ministeri de Transports, la Generalitat i l'Ajuntament presenten el disseny d'una actuació urbanística "històrica" i reivindicada des de fa més de tres dècades pel veïnat
El Parc Central d'Alacant, el gran projecte urbanístic que transformarà de manera completa la ciutat i els voltants, va cobrant forma i comença a concretar-se. El Ministeri de Transports, la Generalitat i l'Ajuntament d'Alacant han presentat este dilluns a la capital provincial les línies principals d'esta actuació que contempla un pressupost públic estimat de vora 420 milions d'euros, finançats entre les tres administracions. L'acte estava previst per al passat mes de gener, però es va ajornar pel fatídic accident ferroviari d’Adamuz, en el qual van morir 45 persones.
Es tracta d'un projecte llargament esperat pel veïnat, des de fa trenta anys, que suposarà la "transformació ferroviària més gran de la història recent" d'Alacant, ha remarcat Óscar Puente, ministre de Transports i Mobilitat Sostenible. L'actual entorn de les vies i l'estació del tren quedaran convertits en un parc amb espai per a la mobilitat dels residents i el transport públic, així com establiments d'oci i comerços.
Segons ha dit Puente, el futur Parc Central serà un pulmó verd a la ciutat, permetrà tindre més oferta de vivenda i remodelarà la platja de vies fèrries, que hui dia fan de frontera entre els barris. Així, l'actuació urbanística preveu un macroespai verd continu entre la via Parc i la plaça de l'Estrela de 2.100 metres lineals, que posarà fi a la divisió de la ciutat que marquen els carrils del tren. El president de la Generalitat, Juanfran Pérez Llorca, i l'alcalde d'Alacant, Luis Barcala, han coincidit a qualificar d'"històric" este acord de transformació urbanística.
A més de la gran zona verda que unirà els barris de San Blas amb Benalúa, Alipark i Ciutat d'Assís, l'actuació urbanística inclou 220.000 metres quadrats edificables, l'estació intermodal per a trens, tramvia i autobusos en la zona de l'actual terminal d'Adif i el manteniment de l'estructura central del Pont Roig com a element "identitari" d'Alacant, així com dels ficus centenaris en la plaça de l'Estrela.
Durant la presentació, el ministre Puente ha destacat que el projecte del Parc Central d'Alacant haurà de ser rubricat en un pròxim conveni "vinculant" per a les tres administracions —estatal, autonòmica i local—, que serà el que inclourà la quantificació detallada de les inversions i un cronograma d'obres perquè l'actuació donada a conéixer hui davant de la societat civil alacantina "no siga un brindis al sol".
Per a l'alcalde Barcala, el Parc Central i els nous 200.000 metres quadrats per als vianants que comporta suposa "fer realitat un somni des de fa més de trenta anys" amb un nou pulmó verd que servirà de "cicatriu" a una ciutat fins ara dividida per les vies del tren. Ha explicat que s'ha previst sòl per a dotacions públiques especialment enfront dels barris de la Florida i Ciutat d'Assís i recorreguts perimetrals de transport públic i privat, de manera que no hi haurà penetració del trànsit en la gran zona verda del parc.
Nou pàrquing subterrani al TRAM
En la intervenció per a tancar l'acte, Pérez Llorca ha anunciat que l'executiu valencià substituirà l'aparcament en superfície pròxim a l'estació central del TRAM —en construcció actualment— per un subterrani amb l'objectiu d'alliberar espai per al desenvolupament del Parc Central i que la infraestructura ferroviària estiga alineada amb el disseny urbà previst.
També ha destacat la inversió de 102 milions d'euros en eixa estació central del tramvia, que serà una de les potes del projecte i que, segons han pronosticat, estarà llesta a principis del 2029. Esta actuació, ha dit, serà la base per a la construcció de tot l'entorn del futur Parc Central. De fet, la Generalitat ja ha executat pilots estructurals i lloses de coberta i ha iniciat l'excavació del túnel que connectarà amb Estels mitjançant tècniques que permeten mantindre el trànsit i minimitzar afectacions en l'entorn urbà, assenyala en una nota de premsa l'administració autonòmica.
Remodelació de la platja de vies
En una nota de premsa, el Ministeri de Transports —que participa en el projecte a través del gestor ferroviari Adif— detalla que la materialització del Parc Central d'Alacant comportarà el cobriment de les vies actuals del tren per un entorn verd que oferirà opcions comercials i d'oci per al veïnat.
La transformació va començar fa ja un any, amb l'inici de les obres per a la remodelació de la platja de vies de l'estació, en la qual s'han invertit 20,2 milions d'euros i que culminaran amb la posada en marxa d'un total de catorze vies de tren: deu en ample estàndard i quatre en ample ibèric per a Rodalia. "Alacant es convertirà en un punt neuràlgic per als trànsits nord-sud de tota la façana mediterrània, des d'almenys Múrcia fins a la frontera francesa", ha apuntat el ministre.
"El resultat pràctic és que el ferrocarril deixa de ser una barrera i passa a ser una oportunitat", afirma Puente: ha destacat que en l'entorn de l'estació s'habilitarà una nova gran plaça "generosa, arbrada i intermodal" que estarà acompanyada amb la posada en valor arquitectònica de l'edifici de la terminal d'Adif.
Set acords per a fer realitat el Parc Central d'Alacant
Segons ha detallat Transports, la materialització del Parc Central d'Alacant s'articula al voltant de set acords firmats entre les parts i vinculats a les diferents etapes i zones afectades per la construcció:
- Redistribució de l'edificabilitat. Contempla l'alliberament de 220.000 m² de terreny edificable que es traslladarà cap a la vorera oest del futur jardí verd, distribuint-la als dos costats entre el PAU-1 i el barri de Ciutat d'Assís i evitar, així, la compressió del parc per part dels edificis.
- Recorreguts perimetrals dels vehicles. Reordenació del trànsit rodat al voltant del parc sense permetre entrar-hi.
- Mantindre el pont Roig. Disseny d'un pla per a conservar l'estructura central d'esta passarel·la "històrica" eliminant els extrems que actuen de barrera.
- Integració ferroviària. La pedra angular de tot el projecte, sustentada en el soterrament de les vies per l'estructura del parc. Això permet mantindre la cota actual dels carrils, restituir la trama urbana i alliberar espai per a vivendes en l'entorn.
- Accés sud de l'estació de tren. Adif proposa que l'entrada principal se situe finalment en l'accés sud del parc —alliberat gràcies al primer acord d'edificabilitat—, convertint-se en la “porta sud” d'Alacant. S'ha planificat una gran plaça que connectarà el recinte ferroviari amb la futura estació central del TRAM.
- Redistribució d'usos en les parcel·les ferroviàries. Optimitzar la integració urbana dels terrenys al voltant del carrer de Bono Guarner amb el teixit residencial del barri, dotant-los també d'usos hotelers, comercials i d'oficines.
- Conservació del patrimoni. Es busca posar en valor els edificis històrics amb l'estació com a peça central gràcies a la recuperació de la imatge original.
