Dianina XL: "Al·lucine que el 2022 continue sent notícia que algú s'engreixe o s'aprime"
La influenciadora que triomfa a Youtube, veïna d'Alboraia (Horta Nord), és un dels testimonis que ha arreplegat el programa Zoom dedicat al culte al nostre cos
Diana Bernardo, coneguda en Youtube com Dianina XL, és una influencer que ofereix als quasi 600.000 seguidors que suma al canal de vídeos un contingut que s'aparta dels cànons estètics. Ella se sent amb consonància amb el Body positive, un moviment que reclama la inclusió a la societat de tota classe de cossos, més enllà dels cànons que imposa la indústria de la moda, de la publicitat. L'equip de Zoom ha parlat amb ella en el reportatge dedicat al culte al cos.
Diana, veïna d'Alboraia (Horta Nord), ha viscut a Anglaterra i a Itàlia. Ha conegut el món i ara parla del seu món des de YouTube. I sense complexos. "Estic farta de la grossofòbia" que ha confessat haver patit des de ben menuda, per això d'adulta ha decidit combatre-la.
Preguntada per com enfoca el body positive i com el promou en les xarxes socials, Diana ha explicat que intenta ser molt clara i ha tingut una acceptació molt positiva. Ella no dubta a culpar la indústria de la moda, la bellesa i la publicitat, els culpables de difondre uns prejuís que després les xarxes s'alimenten.
"La talla no té gens d'importància. Ningú et jutja per la teua talla. És important posar-te el que et done la gana... uns pantalons ajustats, un jersei ajustat, escot i que pensen el que vulguen"
Del cos no normatiu i el despotisme de les talles
Diana ha contat a l'equip de Zoom que el tema de les talles, quan era adolescent, era tot un problema. "A principi del 2000 portar una 42 o una 40 era estar grossa. En aquell moment jo no estava grossa, però era així, perquè l'estàndard de bellesa era el que era, ja des de finals dels 90 i portar una talla 40 o 42 era horrible".
Va arribar un moment en la vida de Diana en què les diferències amb les seues companyes es van fer més evidents. "En començar a notar-se la diferència és quan van començar a dir-me "grossa", a riure's de mi. Des dels set, huit, nou i deu anys ja comencen a dir-me "la grossa", "balena", "foca", "tanc" i tot el que vulgues..."
Tot i que la verdadera realitat de Diana era una altra, la seua estatura. Ella, amb dotze anys, era una xiqueta molt alta. Feia 1,70 cm d'alt, calçava un 42. "Trobar sabates per a prendre la comunió va ser tot un drama. Em van enviar a la secció de núvies". Cansada dels insults es va ficar en mans d'un especialista que li va dir que per la seua estatura no devia pesar 50 quilos, com les seues companyes. Li va donar una dieta equilibrada, amb què podia menjar de tot i amb què no necessitava perdre pes.
"Cal tindre en compte que la talla no té gens d'importància. Ningú et jutja per la teua talla. És important que t'animes i et poses el que et done la gana. Jo em pose uns pantalons ajustats, un jersei ajustat, vaig amb escot, amb el que em dona la gana. Que pensen el que vulguen".
"No parem de veure titulars d'abans i després d'engreixar. 'El gran canvi de no sé qui', però, això sí, només ho conten en el cas de les dones. A les dones se'ls exigeix tindre un determinat cos i un pes determinat, i quan se n'ixen d'ací, siga per a guanyar pes o perdre'n, és notícia. Al·lucine que el 2022 continue sent notícia que algú s'engreixe o s'aprime".
En el programa Zoom es qüestionen si els influencers –encara que també poden ser víctimes de la indústria i dels cànons– tenen responsabilitat a l'hora d'afavorir determinats cànons estètics i, per tant, difondre els prejuís. Diana ho té clar: "Jo crec que sí que tinc una xicoteta responsabilitat. Intente ser coherent amb els meus valors i la meua moral a l'hora de crear contingut. Això sí, no entra en els meus plans odiar-me, ni demanar perdó ni justificar el meu físic en cap moment de la meua vida". Per això, de tant en tant, en el seu programa, quan fa tasts vegans, es posa les botes.
