De complir una condemna per pederàstia a treballar amb una ONG vinculada amb menors: el cas de Pablo Ortega, exsacerdot de Carcaixent

Al voltant dels delictes contra la llibertat sexual i els abusos sexuals per part dels pederastes encara hi ha molts interrogants damunt la taula. Un d'ells és si és possible la rehabilitació i la reinserció del pederasta. Un altre, si pot tornar a treballar amb menors. 

El programa Zoom ha buscat veus expertes per a il·lustrar aquestes qüestions que semblen trobar llacunes legals que, hui dia, permeten tasques i treballs als pederastes que, si bé estan dins de la llei, sí que freguen la línia roja, com és el fet de realitzar, abans i després de la condemna, treballs vinculats amb menors.

Mentre l'episodi 8 del programa Zoom va abordar el passat i el present de les víctimes d'abusos comesos per religiosos, en aquesta entrega (episodi 9) el programa ha atés la realitat dels agressors.

Un dels casos abordats al programa és el de Pablo Ortega, un exsacerdot de Carcaixent, natural de Xàtiva. Ortega va ser detingut el setembre de 2010 per abusar de dos menuts de 13 i 14 anys a Carcaixent i va complir una condemna de cinc anys de presó. Pablo Ortega va eixir de la presó a l'abril del 2019 i, poc de temps després, va treballar en l'ONG Land of Hope Project-Terra d'esperança, vinculada a menors desprotegits.

Segons ha pogut saber el programa Zoom, a l'abril del 2018 —mentre encara estava a la presó— ja constava com a vocal de l'associació Terra d'esperança, vinculada a l'ONG Land of Hope Project. Preguntada Ester García, advocada especialitzada en delictes sexuals, per aquesta situació anòmala, l'advocada ha afirmat a Zoom que "per a treballar en qualsevol associació o entitat relacionada amb menors es requereix a tot el personal el certificat d'antecedents penals. És obligatori".

Zoom ha preguntat a Diego Moya, president de l'ONG Terra d'esperança, per què l'associació no li va demanar el certificat d'antecedents penals. Moya ha argumentat: "L'advocat nostre va dir que com que no anava a tindre contacte amb xiquets, i només havia de fer gestions externes a la junta, vam veure oportú introduir-lo a la junta, però no demanar-li el certificat de delictes sexuals".

Zoom també s'ha preguntat per què el van incloure al Registre Autonòmic d'Associacions quan encara estava a la presó. "Ell no estava en l'associació, va fer tasques de col·laboració externes. Des de setembre a desembre del 2019", ha contestat Diego Moya. Segons el certificat expedit per la Conselleria de Justícia i signat per Begoña Duart —al qual ha tingut accés Zoom—, Pablo Ortega es va integrar en Terra d'esperança almenys des del 15 de novembre del 2018, quan encara estava a la presó.

Després de complir condemna, i amb la llei amb la mà, pot tornar a treballar amb menors

Zoom s'ha preguntat si després de complir condemna es pot tornar a treballar amb menors. Segons ha explicat Teresa Domínguez, cap de redacció de tribunals de Levante-EMV, "la inhabilitació especial és per a exercir la docència en totes les seues formes, però no diu (la llei) que no puga treballar amb menors. Per tant, clar que podria treballar amb menors". Un fet del qual podrien no tindre coneixement els progenitors dels menors.

A Carcaixent, a la Ribera Alta, Pablo Ortega s'ocupava del grup dels Júniors, el moviment diocesà format per laics per a viure l'evangeli. Tot i que la finalitat dels Júniors és la d'apropar el missatge de Crist, "entre els anys 2007 i 2008 els monitors dels Júniors són conscients que hi ha alguna cosa estranya amb aquest home. No poden acusar-lo obertament, però els resultava sospitosa la seua actitud amb els xiquets. Quan preguntaven als xiquets, aquests els responien que ells no podien dir res", ha explicat a Teresa Domínguez. Finalment, Pablo Ortega va ser denunciat per les famílies dels menors al setembre de 2010. En aquell moment, Ortega tenia 36 anys.

Bérnar Giménez, el presentador de Zoom, ha volgut parlar amb Pablo Ortega. L'ha buscat i l'ha trobat. L'equip s'ha desplaçat fins al seu domicili, a València. Al carrer, Bérnar Giménez li ha oferit la possibilitat de demanar disculpes mitjançant el programa Zoom. Si bé en un primer moment Ortega no ha volgut parlar amb el periodista, finalment l'equip del programa ha aconseguit parlar amb ell al portal de la finca on resideix a València.

"La disposició de disculpar-me la puc tindre, però jo no puc parlar sense consultar a l'Església. Jo, el vincle (amb l'Església), ja no el tinc, perquè no soc capellà ni res. No obstant això, per estes qüestions, com que ens afecten a tots, ho he de comentar". Al tancament del programa, l'equip de Zoom no ha rebut cap comunicació de Pablo Ortega.

L'Arquebisbat de València el va apartar tant de la parròquia com del col·legi Ave Maria de Carcaixent, on Ortega impartia classes. També va deixar de fer classe a la Universitat Catòlica de València.

Preguntada la periodista per la seqüència d'actuacions de l'arquebisbat, Domínguez ha explicat: "En aparença, l'arquebisbat va actuar correctament, però en els fets, en la pràctica, no. Per què ho dic? A Pablo Ortega se l'aparta del sacerdoci i de la docència. No obstant això, quan es fa? Quan el detenen? No. (L'arquebisbat) actua quan aquest periòdic fa pública la detenció".

A l'octubre del 2013 va eixir la sentència, per la qual un jutjat d'Alzira el va condemnar a cinc anys de presó per abusar sexualment de dos menors entre els anys 2009 i 2010.

L'Arquebisbat de València va ser condemnat per responsabilitat civil subsidiària. El que vol dir, en paraules de Teresa Domínguez, és que l'arquebisbat és "el responsable de les accions, actituds i, per tant, dels delictes comesos per aquesta persona, ja que és membre de la congregació". Mentre durava la condemna, a Pablo Ortega se'l va inhabilitar per a la seua professió de docent.

"Per a mi, per a un pederasta són fonamentals les penes accessòries. És a dir, que no puga desenvolupar cap tasca amb menors, perquè les possibilitats de reincidència són altíssimes" Ester García - Advocada especialitzada en delictes sexuals

Pot treballar de professor, ara que ha eixit de la presó?

Segons l'advocada especialitzada en delictes sexuals, Ester García, per a "una persona condemnada a cinc anys de presó per un delicte contra la llibertat sexual, per tal de cancel·lar la pena, han de passar com a mínim deu anys i sol·licitar la cancel·lació dels seus antecedents penals".

L'advocada puntualitza a Zoom: "Per a mi, les penes accessòries són bàsiques per a un pederasta. És a dir, que no puga desenvolupar cap tasca amb menors, perquè les possibilitats de reincidència són altíssimes. Cinc anys de presó no poden rehabilitar cap persona que ha comés un delicte contra la llibertat sexual. A cap pederasta, ni cinc, ni deu ni quinze (anys). És que no crec que es rehabilite". Una opinió amb la qual també coincideix Teresa Domínguez.