Carmelo Llorenç: "Soc palmerer de tota la vida, m'agrada molt el meu ofici i tornaria a ser palmerer"
Ha heretat la passió per pujar a les palmeres i arreplegar els dàtils –que després ven– dels iaios, dels pares i, fins i tot, dels sogres
Si algú s'ha guanyat a pols que li dediquen la cançó de Los Sabandeños, "Palmero, sube a la palma", eixe és Carmelo. Es pot dir que aquest veí d'Elx ha passat mitja vida dalt d'una palmera. Palmerers eren tots els seus iaios –els paterns i els materns–, després ho va ser son pare, també sa mare i, posteriorment, el seu germà i ell mateix.
Carmelo s'emociona quan parla del seu ofici i dels vincles que guarda amb la família. Com ha contat a l'equip del programa Terra Viva, quan ell i el seu germà eren molt menuts van viure un problema familiar greu que els va marcar per a sempre i que va portar Carmelo de cap a l'ofici que ara tant estima.
"El nostre pare, quan era molt jove, va tindre un accident amb un carro i allò va acabar amb l'amputació d'una cama. I com que ell no podia mantindre la família, "de ben xicotets ens van ensenyar a pujar a les palmeres. I, des d'aquell moment, el meu germà i jo seguírem en l'ofici fins a hui en dia".
A Carmelo li brillen els ulls, s'emociona, perquè se sent molt orgullós de ser qui és gràcies als seus pares. "Vull agrair-los tot el que soc". Pensa que la vida l'ha tractat bé. "En el meu cas, m'ha anat molt bé. No he tingut cap accident. M'agrada molt el meu ofici i sentiré molt el dia que haja de deixar-ho". Carmelo ho té clar, si haguera de tornar a triar: "jo tornaria a ser palmerer".
Sa mare ha sigut una dona valenta. Ella era una dona del camp, de pares palmerers, que es va casar amb un home també palmerer. "I clar, després de l'accident a casa no hi havia mitjans ni diners. I per això nosaltres vam haver d'eixir als mercats, als porrats, per a vendre dàtils. Ella, com podia, pujava a la palmera a collir dàtils. Mentrestant, el meu germà i jo anàvem entrenant-nos per a pujar també. Cada dia pujàvem un poquet més, i un poquet més, fins a arribar on hem aplegat".
"Per a ser palmerer s'ha de tindre clar que u vol ser-ho. No és un ofici fàcil. És bastant perillós"
Conta Carmelo que, de menuts, els deien: "Puja, puja! I el meu germà i jo anàvem pujant. Fèiem apostes per a veure qui dels dos pujava més alt".
Què s'ha de tindre per a ser palmerer?
"Per a ser palmerer s'ha de tindre clar que u el que vol és ser palmerer. No és un ofici fàcil. És bastant perillós, ara menys perillós que abans, però perillós. Després estan les ferramentes, són ferramentes de fil que tallen molt", explica Carmelo.
Entre les característiques està la forma que adopta el peu. "Des de ben menut ja adaptes el teu cos a aquest ofici. Com, per exemple, la posició dels peus. O vas adaptant-la des de jove o de gran no t'ix".
