L'espardenyà tradicional
El plat típic del Palmar que va sorgir del caos
L’espardenyà és un plat similar a l'allipebre, però que, a més d'anguila, porta diversos tipus de carn i ou escalfat. L'origen de la recepta és casual i se situa en les ribes de l'Albufera, on un grup d’amics solia quedar per a dinar cada dia. Cadascun aportava una part dels ingredients del plat que anaven a preparar: paella, allipebre o el que fora. Es veu que el dia anterior no van quedar clares les coses, i uns van portar per a fer allipebre i altres per a fer paella, però ningú va portar arròs, de manera que van decidir mesclar-ho tot en una paella. Algú va exclamar: “Això és una espardenyà!”, frase que dona nom al plat.
Ingredients
INGREDIENTS (4 persones)
3 anguiles
4 creïlles
1⁄2 de conill
1⁄2 de pollastre
1⁄4 d’ànec
4 ous (1 per persona)
Oli
Sal
Per a la picada:
Alls
Pebre roig
Vitet
Elaboració
- En un morter, piquem els alls amb el pebre roig i el vitet fins a obtindre una picada homogènia. Ho reservem per a més avant.
- Trossegem l’anguila i tallem les creïlles de manera “trencada”.
- En una cassola, posem un raig d’oli i sofregim el conill, el pollastre i l’ànec.
- Incorporem la picada.
- Afegim les creïlles i ho cobrim amb aigua. Salem al gust i deixem coure trenta minuts.
- Afegim l’anguila i deixem coure tot junt a foc mitjà durant deu minuts, fins que les creïlles estiguen quasi fetes.
- Afegim els ous, un per persona, i deixem que es quallen dins de la cassola.
L'espardenyà i l'allipebre
L’allipebre i l’espardenyà compartixen base i territori, però no són el mateix. L’allipebre és un guisat més caldós, fet principalment amb anguila, creïlla, all i pebre roig. L’espardenyà, en canvi, és una versió més contundent, ja que porta anguila, però també carn de conill, pollastre o ànec i ous. Hi ha variacions de la recepta, depenent de la temporada i del que tenia la gent a casa, fet que determinava quina carn se li afegia. El gust característic de l’anguila salvatge depén de l’hàbitat. Les anguiles que viuen a l’Albufera tenen un toc terrós, i molts diuen que fan gust de “fang”, però això és el que les fa úniques i tan apreciades per a preparar plats com l’allipebre o l’espardenyà.
