Qui és qui

Rita és de la Pobla del Duc, i als 25 anys és àrbitre assistent de futbol. Sempre rodejada de futbol a casa, pensa que prompte una dona arribarà a ser àrbitra de primera divisió masculina, com en altres països de la Unió Europea.

Àngel és de Burjassot i als 74 anys sap com és viure al carrer. Difícil i perillós. Ara, gràcies als treballs socials, comparteix un pis amb persones en la mateixa situació.

De ben xicoteta anava a la mar amb son pare, la seua família ha sigut sempre pescadora. Del Grau de Gandia, Roen és ara armadora.

És ciclista en un grup XXL, per a persones majors que no busquen competir sinó gaudir l'experiència. El ciclisme li aporta un gran equilibri personal. Per a ell, l'esport és salut.

De família holandesa, mai en la vida havia trobat res que li agradara tant com la guitarra. Ara és guitarrista flamenca

Pepe és escultor i navegant: "La mar és l'escola més important per a la vida, com més navegues més aprens. La sensació d'estar a soles a la mar és com volar"

Des de sempre ha trastejat amb son pare desmuntant aparells. Ara, als 34 anys, Maria és mecànica i té el seu taller. Una professió d'home? Ella no ho ha sentit mai així.

Natural de Benissa, Quico és la cinquena generació de carreters i llauradors. "He crescut solt pel bancal entre animals". La seua passió són els cavalls.

És camionera per casualitat i ha sigut acceptada en el món com un més. Amb 56 anys no es planteja deixar la carretera…

Catedràtic de genètica de la Universitat de València, la seua afició es la ornitologia. Ha creat el projecte OCA: observa, classifica i aprén per a compartir la seua afició.

“Vaig aprendre abans a dibuixar que a llegir i escriure.” A Pepa sempre li ha agradat pintar, ara ha substituït el pinzell pel motxo i la granera en les seues pintures.

Paco està jubilat i ha dedicat tota la seua vida a la venda ambulant i a la militància en l’asociacionisme gitano: “Els gitanos estem tolerats, però no acceptats”.

Per aquesta modista de Castelló, la moda és la tarjeta de presentació. Reivindica que cadascú es puga vestir de la manera que vullga, sense importar la edat ni el pes i és una ferma detractora de l’uniforme.

Ausiàs és disseyador industrial i gràfic i dissenya principalment tipografies. Va decidir fotografiar i recopilar les lletres que encara queden al carrer i fer un safari “tipogràfic”.

Llibretera i periodista, la seua gran passió sempre ha sigut la lectura, aprendre i qüestionar-se el món. No li agrada la impersonalitat, i pensa que qui no lleig és perquè on ha trobat el seu “llibre”.

“Quan entres a la serra tens una sèrie de pistes per a saber quina zona és criadora de bolets.” Toni és d’Ontinyent i es dedica a catalogar tots els tipus de bolets que hi ha.

Camila, d'Alacant, balla des de ben xicoteta, però no li va arribar la passió fins que va conéixer la dansa aèria. Fa tres estius que recorre Espanya amb una companya de circ i el que més li agrada és la sensació de volar i poder fer piruetes que a terra són impossibles.

Fill de llauradors, a Enric li van dir que estudiar era millor que treballar al camp i per això es va llicenciar en agronomia. Ara es dedica a la producció agrària ecològica a l'horta de València. Està content que cresca la conscienciació sobre el valor de l'horta, essencial per a garantir la sobirania alimentària del nostre poble.

Aquesta malaguenya viu a Olocau des del 2008 i fa espardenyes a mà. Per a Armi "les arrels són molt importants", per això ha aprés a parlar en valencià, a estimar l'horta i també coneix balls tradicionals del nostre territori.

Sergi és autista i reconeix que a vegades té problemes per a expressar-se i entendre a la gent, però això no li impedeix ser una persona amable i feliç. Estudia formació professional i ha guanyat medalles en competicions de natació.