Els “Nelologismes”, la secció de La via verda que repassa els parlars valencians de la mà de Nelo Gómez, tanca temporada i torna al setembre. En esta última entrega s'ha parat atenció a quina paraula trien els valencians, ‘fardatxo’ o ‘sargantana’, segons on viuen. Este rèptil no sols serveix per a anomenar un animal, també un conegut dolç de la Pasqua valenciana. Però en estes dos paraules no acaben les denominacions, en uns pobles diuen 'sarvatxo', 'servatxo', en altres 'andragó', 'aladragó', 'sagrandana', 'sergantana', 'llangardaix', 'sagrantana', 'regandaix'. Com ha explicat Nelo Gómez, la forma més estesa és ‘fardatxo’ i està present a les comarques del sud, des de Guardamar del Segura, Baix Vinalopó a l'Alacantí i l'Alcoià. A partir de Benimuslem i Alzira cap al nord es reprén este geosinònim fins a Xilxes, Onda, Ribesalbes. Per a tornar a aparéixer a l'extrem nord de la Comunitat Valenciana. L'altra variant majoritària és la de 'sarvatxo', molt present en altres comarques. Este treball de l'equip de ‘La via verda’ ha sigut possible amb l’ajuda del llibre ‘Els parlars valencians’ dels investigadors Vicent Beltran Calvo i Carles Segura-Llopis. Els autors han abordat en el seu llibre les varietats geogràfiques del valencià al llarg d'enquestes dialectològiques en més de 250 localitats. Tot per a descriure la riquesa lingüística del valencià al llarg de la Comunitat Valenciana.