La via verda

El periodista Jesús Moreno i el meteoròleg Javi Miró analitzen l’orografia del riu Magre per tal d’aprofundir en els factors que van provocar el desbordament el fatídic 29 d’octubre. En esta primera part del reportatge recorrerem el riu des de la part més elevada, a Utiel.

Seguim el curs del barranc de Poio per tal de conéixer l'orografia d'esta rambla en la desembocadura a l'Albufera. Analitzem per què i com se'n va produir el desbordament per l'Horta Sud, un treball que se suma a l'anàlisi de la part alta del barranc. Tot per tal d'entendre millor què va passar aquell fatídic 29 d'octubre i saber les raons que el fan tan perillós. Un treball de l'equip de La via verda a càrrec del periodista Jesús Moreno i el meteoròleg Javi Miró. 

Hem volgut conéixer millor la rambla o barranc de Poio. Quins són els motius que el fan tan perillós. Ho farem per trams. L'equip de La via verda , en este primer reportatge de Jesús Moreno i Javi Miró, parlen amb Francesca Segura, catedràtica de Geografia. En este treball repassen el trajecte des d'on arranca el barranc, a Xiva, fins a on escampa les aigües, al terme de Riba-roja de Túria.

Parem atenció al Vinalopó Mitjà, comarca valenciana coneguda internacionalment pel seu producte estrela, el raïm. La comarca té una extensió de quasi 800 km² i hi viuen 171.000 habitants. Jesús Moreno ens fa el passeig per este racó de les terres valencianes del sud. Un recorregut pels seus camps de raïm i de pedreres de marbre, al llarg dels seus onze pobles, a la vora del riu Vinalopó. Una terra que, a més, conserva els seus castells. 

Una comarca que està en el pòdium de les més poblades, eixa és l'Horta Sud. Concretament és la tercera amb més població. En una extensió de poc més de 300 quilòmetres quadrats viu quasi mig milió d'habitants. Tots els municipis superen els 10.000 habitants, a excepció de Beniparrell i Llocnou de la Corona. Este últim, amb la singularitat de ser el poble més menut d'Espanya. Els pobles de l'Horta Sud tenen arrelades tradicions artesanals i industrials, com és el cas dels terrissers de Manises, que van iniciar el segle XIV la producció de ceràmica tan característica seua, marcada pels reflexos daurats i blaus, que exportava per tot Europa. També tenim la importància de la indústria del moble al conegut triangle del moble: Alfafar, Benetússer i Sedaví. I cap a l'est, el llindar el forma el Parc Natural de l'Albufera, amb els camps d'arròs. Fem este passeig acompanyats de Jesús Moreno.

Fins a Calp ha viatjat l'equip de La via verda per a conéixer millor la disciplina poc coneguda de la CaçaFotoSub en apnea. Consisteix a caçar la millor fotografia del fons marí, però sense necessitat d'una bombona d'oxigen; és a dir, a pulmó. Es requereixen habilitats d'apnea excepcionals i també una mirada entrenada per a trobar espècies de peixos que viuen a més de 20 metres de profunditat. El resultat, autèntiques joies fotogràfiques que després participen en concursos. Jose Samaniego, responsable d'esta disciplina en la Federació Valenciana d'Activitats subaquàtiques, ho explica a Hèctor Ripollés, el nostre càmera subaquàtic i col·laborador de La via verda.

Viatgem amb l'equip de La via verda fins al parc natural del Penyagolosa per a endinsar-nos en la comarca de l'Alcalatén. Una comarca de pobles ancorats a la muntanya. Unes valls on treballen la ceràmica artística, que en el segle XVIII es va concentrar al voltant de la Reial Fàbrica de Porcellana a l'Alcora. Un territori ric en patrimoni històric, artístic, natural. Amb tradicions populars com la dels tretze pelegrins de les Useres que, any rere any, cada mes d'abril caminen fins a l'ermitori de Sant Joan de Penyagolosa. Molt popular és també la Rompuda de l'Hora de l'Alcora, que cada any a les 12 del migdia trenca el silenci del Divendres Sant a colp de tambor. L'Alcalatén és també una terra d'aigüeres, avencs i rierols, on l'orografia determina el camí de cada via verda.  

L'Horta Nord, amb els seus 23 municipis, és una comarca que tot i ser poc extensa, està molt poblada. Potser una de les raons és el fet de forma part de l'àrea metropolitana de València. Ací els cultius de regadiu són els protagonistes d'una terra que mai perd de vista la mar. A més a més, és el rebost de la ciutat de València. Acompanyem el físic i meteoròleg Javi Miró en este passeig que ens regala meravelloses Imatges captades per J.Cebrián, J. Domingo i M.Sánchez.

La Marina Baixa és destinació de bona part del turisme que arriba a la Comunitat Valenciana. Amb el recorregut que ha fet l'equip de La Via Verda entendrem per què i quins són els atractius que la fan única! Una comarca de contrastos, de cims i penya-segats i també de platges d'arena fina. De gratacels i alqueries centenàries. Ací tens un tast de la Marina Baixa en versió dolça i salada, de la mà de Jesús Moreno.

L'equip de La via verda s'endinsa en una comarca que es troba a voreta mar, amb un aprofitament agrícola envejable i que és bressol de cuiners de paella valenciana excepcionals. Estem parlant de la Ribera Baixa, que té una extensió de 276 quilòmetres quadrats i on viuen poc més de 82.000 habitants. Jesús Moreno, J. L. Domingo i J. V. Cebrián ens porten de viaje per ella. 

L'equip de 'La via verda' s'endinsa en la comarca del Camp de Morvedre. Un territori que fa una extensió de 271 km² i on viu una població que quasi arriba als 100.000 habitants. D'on ens arriben unes suggerents imatges autoria dels càmeres Josevi Cebrián i José Luis Domingo, amb un guió i presentació de Jesús Moreno. Un passeig per la vall del riu Palància envoltats dels parcs naturals, de la serra Calderona i la serra d'Espadà. Sagunt suma el 70% de la població de la comarca, amb més de 70.000 habitants. A Torres Torres es troben els banys àrabs millor conservats de la Comunitat Valenciana. Declarats monument nacional el 1938.

L'equip de La via verda ha recorregut el Racó d'Ademús amb el periodista Jesús Moreno. Es tracta d'una part de la Comunitat Valenciana que es troba entre dos comunitats més, la d'Aragó i la de Castella-la Manxa. Un lloc ideal per a desconnectar de l'estrés i de la rutina, per a fer una escapada cap a algun punt dels seus 370 quilòmetres quadrats. Allí viuen uns 2.200 habitants, és a dir, una persona per cada quilòmetre quadrat. Si busques tranquil·litat, ací la trobaràs, ja que és la comarca valenciana més despoblada. També és un dels punts més alts del territori. Un reservori d'aus, peixos i també de sabines mil·lenàries.

El meteoròleg d’À Punt ens acosta les principals característiques de cada territori: orografia, hidrografia, activitats econòmiques, etc.

El Comtat és una de les set comarques més menudes a la Comunitat Valenciana. La via verda l'ha recorregut de la mà del físic i meteoròleg d'À Punt Oratge, Javier Miró. Té menys de 30.000 habitants que viuen en una extensió de 377 quilòmetres quadrats. Si parlem de singularitats de la comarca, hem de dir que és una terra de naturalesa exuberant i plantes medicinals, també d'aigua i llegendes. Les ciutats de Muro d'Alcoi i Cocentaina alberguen la major part de la població, en concret el 75%. Ametlers, cirerers i oliveres predominen en els cultius, d'on s'elaboren exquisideses com l'oli i el torró. Els avantpassats, a més, arreplegaven neu blanca i pura que emmagatzemaven i premsaven als pous de neu. Parlem de les neveres i caves, ubicades en punts alts de les muntanyes. A tota la Comunitat Valenciana n'hi ha unes 300 conservades, de les quals tretze estan al Comtat. 

La via verda ha recorregut amb Javi Miró, el físic i meteoròleg d'À Punt Oratge, la Canal de Navarrés, on viuen quasi 16.000 habitants. És una comarca d’interior amb pobles menuts i aigües pures i cristal·lines. Si parlem d’edificis singulars, hi trobem el palau dels Cervellò a Anna, més conegut com l’Alhambra valenciana, que es va construir com a castell el segle XII i el 2001 va ser declarat bé d’interés cultural (BIC). Esta comarca compta amb huit pobles, dels quals Énguera és el més habitant. A més, este territori té una parla pròpia on es barreja castellà-aragonés i valencià. És molt curiós que cadascun dels pobles empra una parla distinta. Pel que fa a la natura, destaca el fet que a la comarca hi ha el massís del Caroig i per ser perfecta per a practicar senderisme i gaudir del turisme rural.

Amb 823 quilòmetres quadrats i 177.195 habitants, la comarca del Camp de Túria és protagonista del “Comarquem” de ‘La via verda’.

L'Alt Millars és un tresor encara desconegut per a moltes persones, com ens ha mostrat del físic i meteoròleg d'À Punt Oratge, Javier Miró, en la secció Comarquem de La via verda. Alguns dels seus pobles formen part de la Ruta 99, que uneix 24 pobles amb encant de la Comunitat Valenciana i, això sí, amb menys de 100 habitants. Entre els grans atractius de l'Alt Millars està l'abundància d'aigües mineromedicinals i termals, com les del riu Montanejos, que estan tot l'any a 25 graus. Allí trobem pobles menuts, assentats entre muntanyes i barrancs, un territori ric en història i on el riu Millars vertebra des de les terres aragoneses. I on l'aigua brolla per molts racons. Montanejos, Vilafermosa i Montan concentren la major part de la població, mentre que la capital, Cirat, tan sols té 200 habitants. Amb una extensió de quasi 650 quilòmetres quadrats, en els seus 22 pobles tan sols viuen més de 4.200 persones, xifra que la situa com la comarca amb menys densitat de població.

Quasi 17.000 habitants per a poblar uns 1.400 km2. Eixa és la realitat de la comarca dels Serrans, que La via verda ha recorregut amb el guiatge de Javi Miró, el físic i meteoròleg d'À Punt Oratge. Un territori on el Túria conserva la força de les terres altes d'Aragó. Uns pobles que van des de la muntanya cap a les fèrtils planures del Camp de Túria. Esta comarca d'interior és la segona més extensa de la Comunitat Valenciana. Els seus pobles menuts i amb encant actualment pateixen l'èxode rural. Una economia fonamentada en el cultiu de fruiters, de la vinya i oliveres, però també terra de ramaderia, apicultura i cereals. Les seues terres són reserves d'aigua per al Camp de Túria i l'horta de València. Ací trobem els embassaments de Loriguilla i Benaixeve. Ací les muntanyes superen els 1.600 metres i els seus pics reben la neu. I en municipis com Ares dels Oms i Titaigües, Alpont i la Iessa els aficionats de l'observació astronòmica troben experiències úniques, perquè estes poblacions formen part de la Reserva Starlight de la Unesco, un segell que fa referència als cels lliures de contaminació lumínica (efecte anomenat skyglow). I per si faltara alguna cosa, els Serrans també van ser terra de dinosaures. 

La via verda ' ha recorregut la Plana Baixa amb el guiatge del físic i meteoròleg d'À Punt Oratge. Javier Miró ha fet un tast d'esta comarca que si a l'est presenta una costa llarga i plana, a l'oest està emmarcada per la serra d'Espadà amb les seues muntanyes afilades. Cal destacar que el parc natural de la Serra d'Espadà és el més gran de la Comunitat Valenciana. Les més de 30.000 hectàrees inclouen dènou pobles. Una comarca que presenta tresors naturals com són les Coves de Sant Josep, a la Vall d'Uixó, amb el riu interior i navegable més llarg d'Europa amb estes característiques. Amb pobles importants com Vila-real, Borriana, la Vall d'Uixó i Onda i altres amb gran encant i poca grandària com són Suera, l'Alcúdia de Veo i Aín. Tots, pobles on l'aigua té protagonisme. I on Almenara, Xilxes, Moncofa, Nules i Borriana connecten la comarca amb la mar.

El Baix Vinalopó amb els seus més de 300.000 habitants i una extensió de més de 487 km2, és una comarca que des de l'interior, amb la serra de Crevillent, s'enfila fins al Mediterrani. Terra d'aiguamolls, salines i palmeres. També compta amb l'oasi més gran d'Europa enmig de terres àrides: el Palmeral d'Elx, declarat per la Unesco l'any 2000 patrimoni cultural immaterial. Un paradís de palmeres amb reminiscències àrabs i que van fer d'esta terra el verger del Mediterrani. Crevillent, Santa Pola, Elx i els seus nombrosos llogarets conformen una de les comarques més habitades. Ací el sector secundari, amb la fabricació de catifes i el calcer, són els principals. Santa Pola, per la seua part, destaca per la indústria salina i la pesca. Es tracta d'una comarca vertebrada pel riu Vinalopó. I la seua aigua està present en qualsevol racó gràcies a la séquia major. Terra de patrimoni cultural, tradicions i festes, cal destacar també el Misteri d'Elx, la Setmana Santa de Crevillent i els Moros i Cristians. I lloc de la troballa de la Dama d'Elx (segle V aC), la troballa ibera més important a la península Ibèrica.