La via verda

"Donaria diners la taronja com per a construir el 1864 un ferrocarril expressament per a dur la mercaderia entre Carcaixent i els ports de Gandia i Dénia?". Amb esta frase introdueix Paco Tortosa —geògraf i cicloturista— l'objecte d'este reportatge del programa La via verda. Té com a protagonista el recorregut de l'antic trenet Carcaixent-Dénia (1864), una línia que va deixar de funcionar als anys setanta i que ara està reconvertida en un camí natural de la xarxa de rutes i senders valencians. Molts desconeixen que es tracta del traçat ferroviari de via estreta més antic de la península Ibèrica. I de la mà del geògraf que la va dissenyar, descobrim més el cicloturisme d'alforges, que és la manera de viatjar triada per Paco i el seu grup d'amics. Com ell diu: "Es tracta de fer turisme en bicicleta i el vam triar perquè no hi ha res més bonic que entrar de manera silenciosa en un poble i olorar la flor de l'ametler des d'una bicicleta. I damunt ni contamines ni gastes gasolina. Això és increïble". En el cas d'esta ruta, es tracta d'un tram d'uns 65 quilòmetres d'anada, que connecta els pobles de l'interior (Ribera Alta) amb la costa, comarques de la Safor i la Marina Alta. Cal destacar el contrast del canvi de paisatge i en este recorregut la facilitat de l'itinerari permet recórrer-lo amb xiquets o mascotes. Una ruta amable de fer que, segons fonts de la Generalitat, "pràcticament tot el recorregut es pot fer a peu, amb bicicleta, patins i cadira de rodes".

Setmana a setmana, Javi Miró i Jesús Moreno han recorregut de dalt a baix 21 comarques i, si nosaltres ho hem disfrutat, ells han fet un tàndem de viatge tan bo que, potser, estan pensant agafar-se les vacances junts...

Si no teniu un veí, amic o familiar que puga cuidar-vos les plantes este estiu, vos mostrem en 'La via verda' les cures bàsiques per a deixar-les preparades per a quedar-se a soles a casa durant les vacances. També vos ensenyarem a fer un sistema de reg casolà i automàtic per a evitar la falta d'aigua.

Coneixem en ‘La via verda’ la història de dos emprenedores de Macastre, Maria José i Maria. Davant del repte de fer rendibles els camps d'oliveres de la família, han recorregut a la imaginació i ens proposen disfrutar no només de l'oli, sinó també de tota una experiència sensorial al costat de les mateixes oliveres.

Desenes de milions de tones de plàstic van al fons marí i estan acabant amb les espècies que habiten l'àrea aquàtica del planeta. En ‘La via verda’ hem conegut iniciatives solidàries de clubs de busseig i particulars per a retirar el plàstic de la mar i netejar l'entorn submarí. A més, hem vist de prop com treballa Gravity Wave, una empresa alacantina d'impacte social que arreplega les xarxes dels pescadors i les converteix en nous materials que esdevenen mobiliari urbà sostenible.

Vos heu parat a pensar com es reprodueixen les abelles reina? Coneixem de prop amb ‘La via verda’ un procés totalment artesà molt sorprenent que es dedica precisament a això, a la cria d'abelles mare. Un reportatge de José Bronchal i Joan Miquel Llopis

L'agroecologia és un cicle formatiu que s'impartix a l'IES Segrelles d'Albaida, a la Vall d'Albaida. En esta part del territori, molta joventut està interessant-se per acostar-se a oficis que com estos que els retroben amb la natura i l'ecologia. Uns estudis que lluiten pel futur de l'agricultura sostenible. "En un moment en què es busquen maneres de cultivar més sostenibles", Jordi Santamaria, professor d'agroecologia a Albaida, ha explicat a l'equip de 'La via verda' que estan observant major interés en persones joves per a iniciar-se al món de l'agricultura des d'esta perspectiva més sostenible. Als cicles, els joves s'ensenyen a alimentar les aus, a arreplegar els ous que després venen a l'institut, a preparar la terra i el compost, i a cultivar tomaqueres, pimentó i bròcoli, però també a gestionar la collita, fins i tot a alçar un mapa topogràfic. 

Els últims estius ens han estat avisant, les temperatures seran cada vegada més extremes i cal començar a adaptar les ciutats i els nostres hàbits a este clima. Per exemple, saber on trobar una font o un lloc amb aire condicionat perquè en hi ha dies que és una necessitat. Creu Roja i l’Ajuntament de València treballen en equip amb el veïnat per fer un mapa de la calor a la ciutat...

Amb la seua última novel·la ‘El corazón imprudente’ celebra enguany les bodes de plata com a escriptora. Guanyadora del premi Nadal al 2014, la periodista Carmen Amoraga ens obri les portes de sa casa a Picanya on viu envoltada de natura.

Óscar Tramoyeres, un dels còmics valencians més volguts pel públic, ha trobat el seu lloc de descans, a l'Horta Nord.

Els pobles de Xelva, Toixa, Benaixeve, Titaigües i Ares dels Oms són reserva de la biosfera. Però sabem realment què vol dir este segell? La distinció recorda que ens trobem davant uns paratges que són la prova tangible que les persones poden viure en equilibri amb la naturalesa. El 2019 tant els enclavaments de l'Alt Túria com també la vall del riu Cabriol van ser els primers paratges de la Comunitat Valenciana a obtindre este reconeixement. En l'Alt Túria el riu és l'element vertebrador i vitalitzador del paisatge. A la comarca dels Serrans, des del respecte a la natura, a l'actualitat impulsen nombrosos projectes turístics relacionats amb l'embassament, el riu i les rutes de l'aigua. També aposten per la biomassa i per ser reserva Starlight, entre altres iniciatives. Un territori per a passejar, descobrir i trobar-se amb la seua història.

La marjal d'Almenara és un aiguamoll de 1.500 hectàrees que s'ubica entre les comarques de la Plana Baixa i el Camp de Morvedre. Com altres zones humides valencianes, pateix la presència de nombroses espècies exòtiques que ha introduït la mà de l'home. És el que ha passat amb la tortuga de Florida, o d'orelles roges, que competeix pel menjar i l'hàbitat amb les tortugues autòctones valencianes.

Enmig de la natura troba la inspiració Pep Gimeno 'Botifarra', que hui ens obri les portes de casa, al cor de la Costera. No es considera músic sinó cantaor, orgullós de ser valencià. Des de menut, s’ha interessat per la música popular valenciana, i ja d'adult, s'ha dedicat a recuperar les nostres tradicions. 

Per a protegir del foc el parc natural de la Devesa del Saler s'acaba d'instal·lar un sistema que funciona amb canons d'aigua. És la primera resposta davant d'un incendi mentre hi arriben els bombers. Com funcionen? Ens ho explica en ‘La via verda’ el nostre col·laborador i enginyer forestal Ferran Dalmau.

Coneguda com la reina de les clementines, la clemenules —com el nom indica— va nàixer a Nules. Juanvi Moros, president de la Clemenules de la Plana, ha explicat en La via verda com va començar tot amb esta apreciada varietat. “Uns llauradors locals es van adonar que hi havia unes branques que es comportaven diferent, donaven uns fruits distints (millor calibre, millor producció) i amb eixes branques van empeltar nous arbres”. A l'actualitat, el seu èxit ha provocat una sobreexplotació de la varietat que ha acabat afectant els preus. Ara una nova marca, Nuleta, pretén distingir i protegir les clemenules cultivades als camps de la Plana. “Nuleta és de la terra on va nàixer la Clemenules i, a més a més, garanteix un preu per a l'agricultor”. 

El Museu Escolar de Puçol està reconegut per la Unesco, des del 2009, en el registre de bones pràctiques de salvaguarda del patrimoni cultural immaterial. Visitar Elx i este espai museístic ofereix una experiència immersiva de com es vivia al començament del segle XX al Baix Vinalopó. Segons ha explicat Isabel Picó, directora de l'escola de la pedania rural de Puçol, el museu en conjunt és un projecte educatiu i museístic que va nàixer el 1968. El director del museu, Rafa Martínez, ha destacat la seua experiència immersiva. Es tracta d’un museu “amb una forta empremta rural” per la ubicació, el camp d’Elx. És un espai que mostra escenes quotidianes de com eren les vivendes com la cuina, els dormitoris de les cases del camp d’Elx, els utensilis utilitzats per al cultiu del blat, l’oli. Allí totes les peces són donacions particulars. Sorprén trobar fins i tot un negoci sencer d’una drogueria de començament del segle XX. Durant la setmana, les escoles, els instituts i les associacions el visiten. En les visites guiades per a grups d'escolars, les explicacions durant el recorregut expositiu les du a terme l'alumnat del Col·legi de Puçol.

I hui eixim d'excursió... L'alumnat de la Carrasca d'Oliva visita el mercat per a conéixer totes les fruites i verdures de temporada. Però no acaba ahí la cosa, tenen una sorpresa ben dolceta i fresqueta... En tornar a l'escola, faran tutti frutti amb el que han comprat!

La Saranyana és un antic poblat que pertany al municipi de la Todolella i que actualment està deshabitat. Conserva les restes de l'antic forn, l'ajuntament i l'església. Ara l'Ajuntament de la Todolella ha rebut 500.000 euros per a rehabilitar-lo. Si estan pensant canviar el soroll de les ciutats per la tranquil·litat d'un poble medieval, esta és una bona oportunitat per a fer-ho... 

De vegades els animalets salvatges acaben en llocs poc habituals. Serps que s'escolen en habitatges, amfibis que cauen en basses, d'on no poden eixir… María Sánchez ha estat amb Carlos, conegut com el Caçaserps, un expert en el rescat d'estos animals, els quals després reintrodueix en zones segures per a ells.