La via verda

Entrem en el centre de comandament de la Unitat Militar d'Emergències. Ho fem de la ma de Ferran Dalmau, el nostre enginyer forestal de capçalera. Hem volgut saber com és el dia a dia d'estes unitats? Com s'organitzen? Veiem quines són les faenes tan importants que estan fent als pobles més afectats per la DANA, com és el cas de Paiporta.

Davall de terra hi ha un univers de fitoparàsits que s’alimenten de les arrels de les plantes. Són els nematodes. Una espècie de cucs microscòpics que amb la DANA ha proliferat. El fang i la humitat que ho ha cobert tot propicien l’aparició de fongs i bacteris. Els experts analitzen ara possibles solucions a esta situació. Parlem amb l'enginyera agrònoma Kristell Santander.  

Cada any ixen de Xixona (Alacantí) 70 milions de barres de torró, de les quals 22 milions són amb IGP Xixona i Torró Alacant ('indicació geogràfica protegida'). Al poble hi ha més de quaranta empreses que es dediquen a l'elaboració del "terró", on la innovació i els nous sabors també tenen el seu espai. En esta campanya el sector és optimista, amb millors perspectives que l'any passat, quan la inflació estava disparada. Federico Moncunill, secretari general del Consell Regulador IGP Xixona i Torró d'Alacant explica les característiques que ha de tindre un torró per a portar el segell Xixona o Alacant. És un reportatge de Cristina Lavara. 

Quan encara hi ha quatre persones desaparegudes continua la recerca dels cossos. L'equip de La via verda ha acompanyat un geomorfòleg de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) que col·labora en este dispositiu. Fa més d'un mes que hi treballa. Este especialista ens ha explicat la faena que desplega en llocs crítics com és el Pla de Quart (Aldaia). Esta zona està pel barranc de Poio poc després que s'unisca al de Gallego. 

Reconeguda amb una estrela Michelin, un sol Repsol i premi Nacional d'Hostaleria, Cristina Figueira és la padrina de la temporada 2024-2025. Ella és l'ambaixadora de la carxofa del Baix Segura. Esta xef de prestigi internacional ha obert les portes de la seua cuina a l'equip de La Via Verda per a mostrar-nos les meravelles d'esta flor comestible. I demostra que fins i tot a les postres és una aposta segura. A més de mostrar amb satisfacció el relleu generacional d'El Xato, amb Esperanza Cano, la cap de cuina. Pel que fa al sector, enguany s'espera una bona campanya amb una qualitat excel·lent. Això sí sempre que comence a fer fred a l'hivern. A la comarca del Baix Segura este cultiu ja ha agafat molt de protagonisme. 

L''Arundo donax', més coneguda com la canya comuna és una de les pitjors espècies invasores a tot el món. El corrent de l’aigua durant la DANA les va arrancar i arrossegar pertot arreu. L'equip de 'La via verda' ha parlat amb Pepe Carbonell, secretari tècnic de COIAL (Col·legi oficial d'enginyers tècnics del llevant), per tal de conéixer com pot amenaçar els nostres ecosistemes. El problema d'estes canyes és que quan s'acumulen, creen una espècie de teixit equivalent a un tap. Formen estructures molt estables, per la qual cosa s'han utilitzat molt en l'agricultura, per exemple per a les tomaqueres, també als forjats de les vivendes i en el món de l'artesania per a fer cistelles. Abans se'n feia ús, però ara no tant, raó per la qual s'han propagat de manera descontrolada. Pepe Carbonell n'ha explicat les característiques, pel que fa a la reproducció, duresa, resistència i flexibilitat i com que proliferen als barrancs valencians apunta al fet que cal gestionar-les, perquè en cas de riuades no agreugen els problemes. 

L’il·lustrador valencià Paco Roca ens ha obert les portes de l’estudi que té a sa casa de València. Un xicotet oasi on dibuixa històries envoltat de plantes i records. Cal destacar que este reportatge es va gravar poc abans d'ocórrer la DANA i va quedar pendent de ser emés. A més a més, en el programa hem mostrat l’homenatge de Paco Roca als voluntaris de la DANA. Un mural de 16 metres que representa una de les imatges més repetides este últim mes, una dels milers de persones anònimes armades amb una granera i botes d’aigua disposades a ajudar els afectats de la tragèdia. L'artista Martín Forés ha dut l’obra de l’il·lustrador valencià a una façana de la Rambleta de València, convertida estos dies també en un espai d’ajuda i solidaritat, epicentre del voluntariat.

Si hi ha una cosa que caracteritza el sistema fluvial de la Comunitat Valenciana és la gran quantitat de barrancs que el formen. Estan habitualment buits i serveixen per a desaiguar en cas de pluges torrencials. Joan Miquel Llopis ha conversat amb Paco Vallés, investigador de l'Institut d'Enginyeria de l'Aigua de la Universitat Politècnica de València sobre com funcionen els barrancs i quines solucions es poden posar en marxa per a evitar catàstrofes en el futur. 

El trencament de la presa de Tous l'any 1982 ens deixà una lliçó dolenta sobre què passa quan estes infraestructures no poden suportar tanta aigua acumulada, i el 29 d'octubre totes les mirades estaven posades en dos embassaments que tocaren sostre amb el màxim de capacitat. La presa de Buseo arribà a clevillar-se i a Forata entrava tanta aigua que obligà a desaiguar-ne quantitats importantíssimes. Hui descobrirem com funcionen estes instal·lacions vitals per a contindre la força de l'aigua i analitzarem què va passar exactament en estes dos preses durant la jornada de la DANA.  

Des del 8 de novembre està prohibida la navegació a l'Albufera per tal de facilitar la recerca de víctimes. Fèlix Tena i Josevi Cebrián es van embarcar amb pescadors del Palmar poc abans que entrara en vigor eixa prohibició. Acompanyen Nelo i Marcos, dos pescadors de tota la vida del Palmar. Ells mentre van poder van estar arreplegant residus. Volien evitar que els continguts d'alguns recipients arribaren a les aigües de l'Albufera. I el que van trobar fa por: restes de tot tipus de les empreses del voltant de l'Albufera, també vidres, sabates de persones, plàstics, "recipients amb sosa càustica, botelles d'oli de motos, botelles de lleixiu, frigorífics, rentadores, bombones de butà...". Bona part són residus arrossegats pel barranc de Poio. El paratge s'enfronta a una catàstrofe ecològica sense precedents, diuen les veus especialistes. Les conseqüències d'esta DANA a l'Albufera són quasi incalculables. En este reportatge també parla Javier Jiménez Romo, biòleg expert en l'Albufera. Un reportatge de Fèlix Tena i Josevi Cebrián. 

Les cooperatives agrícoles de les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa van protagonitzar les primeres imatges del fatídic 29 de novembre. Han perdut maquinària, infraestructures i en alguns casos els accessos a les instal·lacions; s'hi ha de sumar pràcticament tota la collita de caquis i de cítrics, que es trobava en plena campanya. Setmanes després encara no es pot accedir a molts camps i a més a més a les parcel·les ha quedat el fruit per arreplegar. A estes dos comarques valencianes afectades per la DANA, el total de les 67 cooperatives s'han vist afectades, com ha explicat Vicent Bomboí, president de la cooperativa d'Algemesí, a l'equip de La via verda. "Les pèrdues es xifren en un 90%. Hi ha unes 1.300 hectàrees afectades i més de cinc milions d'euros en pèrdues. La fatalitat, això sí, no els va paralitzar i per exemple la cooperativa Coalmar de Llombai es va oferir com a centre logístic d'ajuda. Des d'allí portaven als diferents pobles els productes de primera necessitat que arribaven de tot Espanya. Un reportatge de Carme Bort amb images de Jose Luis Ferrín.  

Entre les 15 hores i les 18:30 hores del 29 d'octubre, el veïnat de la Ribera Alta es quedava a casa en ser una vesprada molt plujosa i d'alta inestabilitat. El que ningú no esperava és que fins a huit tornados recorregueren quatre termes municipals, els d'Alginet, Catadau, Benifaió i Carlet al llarg de díhuit quilòmetres d'extensió. Aquell 29 d'octubre també serà recordat pels huit tornados que van sembrar el caos als pobles de la Ribera Alta. Una força natural que no van poder evitar els conductors que circulaven per aquelles carreteres. Moltes imatges que ací arrepleguem es van fer virals en les xarxes. Els conductors que podien gravaven com bolcaven davant seu camions i vehicles, en un fenomen encara prou desconegut a les nostres terres. El meteoròleg de La via verda, Edu Abión ha fet didàctica d'este sorprenent fenomen meteorològic i també ha entrevistat Javier García, de MeteoCarlet, i a Joan Boscà, d'Inforatge. Javier García ha explicat que el conjunt de tornados es van iniciar a la zona d'Alginet i Benifaió, es van dirigir cap a Carlet, i després tiraren cap al nord i nord-est, fins a Catadau. Joan Boscà, d'Inforatge, i un dels autors d'uns dels informes més exhaustius que s'han fet dels tornados del 29 d'octubre, explica que aquell dia es van produir les tres principals condicions atmosfèriques necessàries per a la creació dels tornados. Boscà conclou que "en territori peninsular, en zona de terra i amb tan alta concentració de tornados en un mateix moment, és possible que siga la primera vegada des que se'ntenen registres". Boscà també ha assegurat que amb la pujada de la temperatura al Mediterrani, "d'ací a quinze anys tindrem més possibilitat de tornados".  

Els tsunamis no són gens habituals a la costa mediterrània i molt menys al litoral de la Comunitat Valenciana, però tampoc són fenòmens exòtics. De fet, en els últims 200 anys se n'han pogut documentar uns quants i, a més, geòlegs mallorquins i valencians han pogut determinar la presència d'un tsunami al Parc Natural de la Serra d'Irta, a la comarca del Baix Maestrat. En este reportatge d'Abel Campos, de l'equip de La Via Verda, escoltem els arguments del geògraf Enric Forner.

Se'n consumeix molt a la Comunitat Valenciana, però "pràcticament tot el cacau que es consumeix és d'importació", assegura Anna Climent, de l'empresa familiar Cacaus Climent.

Acompanyem amb Abel Campos de ‘La via verda’ un grup d'estudiants de l'institut de Cabanes (Plana Alta) a Ares del Maestrat per a participar en una activitat per a conéixer el treball dels pastors, un ofici que a hores d’ara tem la falta de relleu generacional. 

Descobrim els secrets d’un plat típic de les zones de muntanya d'Alacant: la Pericana. 

Cullera celebra la segona Biennal Mundial de l'arròs al voltant del món culinari d'este cereal. Les jornades tindran lloc del 25 al 27 d'octubre. L'alcalde de Cullera, Jordi Mayor, ha explicat durant la presentació de l'esdeveniment que el que busquen és reunir la tradició, la cuina tradicional i també la d'avantguarda. El director de la biennal i crític gastronòmic, Santos Ruiz, ha explicat les jornades oferiran showcookings, on les demostracions culinàries aniran a càrrec de cuiners de renom com Begoña Rodrigo, Quique Dacosta, Bern Knoller, entre d'altres. L'objectiu és obrir la gastronomia arrossera cap a l'alta cuina creativa. Durant les jornades, es coneixeran les propostes de cuiners francesos per a elaborar arrossos amb productes gals, com el foie o l'ànec confitat. Els cuiners de renom portaran l'arròs mes allà de les tradicionals receptes. A més a més, faran una crida al públic comprador d'arròs, perquè busque arròs amb D.O. valencià. Tot, per a aconseguir que l'arròs estiga en la major estima possible. I per a fer boca, va el primer consell: per a cuinar un arròs, cal tindre paciència i triar bé la varietat d'arròs.

La biotecnòloga Lucía Almagro ens desmunta un mite ben arrelat. Si sempre has pensat que l'espermatozoide més ràpid és el que aconsegueix fecundar l'òvul, t'hem de dir que això no és cert. I quin és? 

El nostre viatger de la prehistòria, Paco Gascó Lluna, col·laborador de La via verda , ha fet parada a la Canal de Navarrés, concretament a Millars, on es troba el jaciment del Tambuc. Amb més de 400 empremtes de dinousares, és un dels més importants de la península Ibèrica. Un espai que rep visites i que sols demana als curiosos i visitants que van fins allí responsabilitat amb les nombroses icnites de dinosaure que podran observar.