Espardenyà d’ànec
Clàssic entre els clàssics
Viatgem a la Ribera per a cuinar una espardenyà de les de colla i calder al mig de la taula. Utilitzarem anguila de l’Albufera, ànec, creïlla i pimentons coents, amb bon oli i pebre roig. Un guisat intens i especiat, hereu de la paella i de l’allipebre, que s’ha fet bandera gastronòmica de la zona. Un plat potent, de cullera i pa, fet per a compartir entre amics o en festes de poble.
Ingredients
- 400 g d’anguila
- 400 g d’ànec
- 4 creïlles
- 4 ous
- garrofó
- julivert
- pebre negre
- oli OVE
- aigua
- sal
Per a la picada:
- ametles fregides
- 2 llesques de pa
- 2 alls
- 3 claus d’olor
- 1 caiena
- pebre roig dolç
Elaboració
- Daurem l’ànec a foc suau amb oli i sal.
- Fem la picada triturant-ho tot.
- Aboquem el garrofó a la paella i ho cobrim tot amb aigua.
- Incorporem la picada i ho deixem coure 20 minuts.
- A mitjan cocció, afegim les creïlles i l’anguila.
- Deixem caure 4 ous a la paella i servim el plat amb julivert.
Un origen casual
L’origen s’emplaça a les vores de l’Albufera, en pobles com Sueca, Sollana, el Palmar o Albalat de la Ribera, a començaments del segle XX. Es considera una recepta “casual”: uns segadors o colles d’amics portaren cadascú ingredients, uns per a paella (pollastre, conill, creïlla) i altres per a all i pebre (anguila, all, pebre roig), però oblidaren l’arròs i acabaren cuinant-ho tot junt. Des d’eixe moment la combinació va agradar tant que es va fixar com a plat propi, primer en àpats de camp i jornades de sega i després en bars, societats i festes populars.
