"Chili crab" amb arròs basmati
A Singapur saben de què parlem
Preparem chili crab amb arròs basmati, un plat originari de Singapur. "Què és això?", direu. Doncs, per chili ja podeu suposar que és picant, i crab no és altra cosa que.. cranc!
Amb tots aquestos ingredients:
Ingredients
- 4 crancs blaus
- 50 g de gingebre fresc
- 4 alls
- 4 fulles de llorer
- 1 ceba roja
- 2 cebes tendres xineses
- 1 potet d’arròs basmati cuit
- 1 branca de canella
- 3 flors d’anís estrellat
- 2 cullerades de sucre moreno
- Salsa “gochujang”
- Tomaca concentrada
- Tomaca fregida casolana
- Vi blanc
- Celiandre fresc
- Oli de sèsam
- Oli OVE
- Aigua
- Sal
Elaboració
- Ofeguem, amb oli d’oliva i oli de sèsam, els alls i la ceba.
- Hi afegim el llorer, el gingebre, tomaca concentrada i la salsa casolana de tomaca.
- Hi aboquem vi blanc, l’anís estrellat, la canella, la salsa “gochujang” i el sucre moreno.
- Ho deixem coure, a foc lent, durant uns minuts.
- Partim els crancs i els afegim a la cassola.
- Hi afegim mig got d’aigua i ho deixem coure.
- Ho servim amb la ceba tendra i el celiandre.
- Ho acompanyem amb l’arròs basmati.
El cranc blau
El cranc blau, que ha esdevingut una de les pitjors espècies invasores que ha arrasat la costa mediterrània en els últims anys, posant en perill la continuïtat de desenes d'espècies autòctones i destruint centenars de milers d'euros en xarxes i aparells de pesca, s'ha convertit (per mèrit propi i necessitat mediambiental a parts iguals) en un dels protagonistes dels plats de la zona.
La diferència entre el cranc blau i altres plagues és el seu sabor. Este cranc té poca carn, però molt de gust fins al punt de convertir-se en un producte valorat en els mercats nacionals i asiàtics (i a bon preu per la seua abundància).
Va arribar de manera accidental, dins de les aigües de llast de grans vaixells mercants, i ho va fer per a quedar-se: és difícil eliminar un crustaci que pot pesar fins a un quilo i mesurar 30 centímetres de punta a punta, que menja pràcticament de tot i a més va armat amb unes pinces capaces de partir cloïsses de bona grandària com si foren pipes. Donat el seu elevat nivell d'adaptabilitat i supervivència, no sols viu en la mar, sinó que també ha colonitzat rius i aiguamolls, amb el consegüent risc per a més espècies i cultius.
