L'expresidenta d'Adif i l'exdirector de Carreteres declaren a l'Audiència Nacional pel cas Koldo

El jutge que instruïx el cas Koldo en l'Audiència Nacional interroga este dilluns l'expresidenta d'Adif Isabel Pardo de Vera i l'exdirector general de Carreteres Javier Herrero, acusats d'afavorir presumptament l'adjudicació irregular d'obres públiques a determinades constructores a canvi de suborns que s'haurien repartit entre els principals investigats de la trama.

El jutge Ismael Moreno els va citar després de l'escorcoll dels domicilis, el 26 de juny, a partir dels quals va obrir una peça separada en què els investiga per cinc possibles delictes: pertinença a organització criminal, suborn, delicte de tràfic d'influències, prevaricació i malversació.

Moreno ja havia imputat Pardo de Vera per tràfic d'influències i malversació amb relació a la contractació en dos empreses públiques (Ineco i Tragsatec) de Jéssica Rodríguez, exparella de l'exministre de Foment i exsecretari d'organització del PSOE José Luis Ábalos.

El jutge havia citat l'expresidenta d'Adif l'1 de juliol, però va posposar la declaració per a escometre els escorcolls, després de l'últim informe de l'UCO de la Guàrdia Civil, que va suposar l'ingrés a la presó provisional de l'exnúmero 3 del PSOE Santos Cerdán per orde del jutge del Suprem que instruïx la part del cas sobre aforats.

El titular del jutjat central d'instrucció número 2 de l'Audiència Nacional investiga si Pardo de Vera i Herrero van prestar assistència a Ábalos, a través del seu assessor ministerial, Koldo García, perquè les adjudicacions "pogueren arribar a bon terme".

Una constructora d'Alberic, sota sospita

El magistrat sospita també de "l'interés" de Cerdán i Koldo perquè Pardo de Vera ascendira a la Secretaria d'Estat de Transports. Des d'allí, suposadament, hauria afavorit "de manera recurrent" les constructores Acciona, la valenciana Levantina Ingeniería y Construcción (LIC) i OPR. L'ascens no es va materialitzar fins que Ábalos va eixir del Ministeri de Transports en 2021.

Entre les adjudicacions sota sospita figura la integració del ferrocarril en Sant Feliu de Llobregat (Barcelona), per uns 71,5 milions, que va recaure en Acciona, la novena oferta més barata. També la construcció de l'alta velocitat a Extremadura que, segons el jutge García, va enviar a Pardo de Vera; aparentment, perquè beneficiara Acciona, si bé una altra constructora, OPR, marcada amb "fluorescent" a fi de "dissimular", va obtindre la millor puntuació perquè, suposadament, l'expresidenta d'Adif es va enganyar. "Ens ha fotut un poc", li va retraure Koldo, segons la transcripció de les converses que figura en l'informe de l'UCO.

Segons el jutge, Koldo també li va demanar afavorir a Levantina Ingeniería y Construcción, amb seu a Alberic (Ribera Alta) i propietat del constructor José Ruz, perquè se li atorgara una obra d'emergència. Pardo de Vera li va advertir que ja n'havia sigut adjudicatària d'una i que atorgar-li'n una altra "cantaria". No obstant això, un mes més tard, Adif va proposar l'empresa com a adjudicatària d'una obra d'emergència per 592.053 euros.

La Direcció de Carreteres, un nomenament d'interés per a la trama

Respecte a Herrero, al jutge també li crida l'atenció "l'interés" de Cerdán i Koldo per posar-li al capdavant de la Direcció de Carreteres. La investigació llança indicis que Koldo va acudir a ell per a afavorir a les mateixes constructores, com és el cas de la concessió de l'autovia A-68 de Logronyo. El dia que es van obrir les ofertes econòmiques, Herrero li va enviar un missatge: "Bingo! A Logronyo".

També està en el focus el projecte de reforma del pont d'El Centenario de Sevilla, en què Koldo i "especialment" Cerdán tenien suposadament interés. El jutge destaca que això va derivar "en una notòria insistència per part de Javier Herrero" i en "desavinences amb el llavors secretari d'Estat Pedro Saura, qui hauria tractat de destituir-lo". L'obra va ser adjudicada per 71,4 milions a Acciona, l'oferta més barata.