La casa Cuesa, un símbol de la recuperació del patrimoni valencià

Enmig de l'horta xativina, a la Costera, es troba una alqueria que data del segle XV. Deshabitada des de 1934, Pep Gimeno 'Botifarra' ja es va fixar en ella de ben xicotet quan muntat a l'haca passava pels voltants amb sa mare. El 2016 l'alqueria estava en ruïnes i el seu propietari, Fernando Merry del Val, exconseller del govern autonòmic de Madrid, quasi ni coneixia la seua ubicació. Botifarra, mostrant el seu interés per l'immoble, va aconseguir reunir-se amb el diplomàtic per tal de formalitzar la compravenda. Per fi, el seu somni es va fer realitat: la casa Cuesa era seua.

També coneguda com la casa dels Pròxita, per un antic llinatge local, la transformació de l'alqueria va començar amb l'ajuda del seu germà, Eliseo i el seu fill, Josep, de manera molt modesta. Pep ens conta en El meu lloc al món, que van començar per la teulada, ja que "qui no arregla una gotera, després ha d'arreglar la casa sencera". Encara que les reformes continuen, la casa s'ha convertit en un punt de referència per a la cultura valenciana i ja s'hi han pogut celebrar trobades, com els concerts homenatge als sanitaris del juny de l'any passat.

"Açò és la casa de qui vulga", diu Pep Gimeno 'Botifarra', qui vol omplir la casa Cuesa de gent que vinga a "llegir poesia, fer una exposició de pintura". I també de música en valencià: "la cançó popular és del poble i s'ha de tornar al poble".

Com diu el seu amic i cantant Miquel Gil, "és el que Pep ha fet tota la vida. Ell s'ha dedicat a buscar cançons, buscar dites, buscar coses, patrimoni i cultura immaterial i ara ha passat al patrimoni material". Això és la casa Cuesa. Durant el programa Bambant per casa, Pep viatja a la Costera amb Miquel Gil i aprofita la visita per a ensenyar-la per dins.

Pep Gimeno 'Botifarra': "La cançó en valencià hui té vida"

En El meu lloc al món, Botifarra confessa que hui en dia troba una tendència cap a la recuperació del patrimoni valencià i molta inquietud per part de la gent jove: "si m'hagueres fet eixa pregunta de la cançó tradicional fa vint anys enrere i..., però hui, ja no. La cançó tradicional, cantar en valencià, ho canta la gent jove, a València es parla valencià, la cançó en valencià hui té vida".

Això ha sigut una llavoreta que ha anat eixint i ha anat grillant i jo crec que eixe grill arribarà com la col d'Andrea, fins al cel.

Ell, per la seua part, continua amb les seues inquietuds per conservar el patrimoni i amb l'ajuda del músic i col·laborador de l'arxiu municipal de Xàtiva, Juanra Martí, es dedica a digitalitzar-lo. Segons Juanra, "digitalitzem cintes que ell va gravar entre el 75 i el 80". Botifarra cantava en aquell moment cant de batre i els gravava amb un radiocasset molt antic, que ens mostra en El meu lloc al món. "Les noves tecnologies no les entenc, però açò sí", afirma.

Gravava xirigotes, romanços, dites, cançons... que sentia de sa mare. "Ho feia prou bé, prou afinaeta", diu Botifarra i confessa sentir-se orgullós d'haver-ho fet "perquè, si no, s'haguera perdut tot". "Per sort o per desgràcia, ens morim i açò s'ha de gravar", remata. En una valuosíssima i apasionada tasca de conservació de la cultura i el patrimoni oral, Botifarra va anar arreplegant, casa per casa, la veu dels qui havien custodiat la memòria musical d’un poble. El resultat són més de 200 cintes on ha quedat registrat un tresor de saviesa popular. Com explica en el documental No s'apaguen les estreles, emés al juny per À Punt, l'emoció dels que li ensenyaren els cants és el millor regal: "Quan el tio Batiste va sentir per primera volta el cant de batre en un escenari va dir "Pepe, això tan bonic ho hem cantat nosaltres?".

Amb la casa Cuesa, aquest procés de digitalització de documents i la tasca de divulgació del cant popular valencià, Pep Gimeno Botifarra es converteix en el màxim referent musical valencià hui dia. "La meua terra és la més bonica del món sencer, la terra, la nostra llengua, els nostres costums, la cultura, els nostres menjars... hi ha gent que no ho coneix i això no pot ser", conclou.