Tres singularitats del Penyagolosa que desconeixies

Sabies que al Penyagolosa hi ha espècies pròpies de boscos eurosiberians?

El Penyagolosa és la muntanya valenciana més emblemàtica
El Penyagolosa és la muntanya valenciana més emblemàtica / 'El meu lloc al món'

El parc natural del Penyagolosa reuneix unes característiques geogràfiques que el fan molt singular. En El meu lloc al món hi hem estat amb la periodista i presentadora Laura Grande per descobrir-les i oferir-te una passejada amb una visió molt diferent.

Un bosc amb espècies pròpies de zones fredes

Els paisatges que envolten el cim del Penyagolosa són bressol de l'excursionisme per la diversitat de la vegetació i fauna. D'això sap prou, Maribel Sancho, qui va a comprar a cavall i viu sense televisió a la Masía Roncales, ubicada al cor del parc natural en el municipi de Vilafermosa. "És la humitat que li dona el riu, l'altitud i l'orientació tan diversa el que fa que trobem espècies vegetals que normalment estan a 500 metres més d'altitud", ens conta Maribel.

La fulla d'auró, que apareix a la bandera de Canadà, és més pròpia de zones més fredes
La fulla d'auró, que apareix a la bandera de Canadà, és més pròpia de zones més fredes / 'El meu lloc al món'

Laura Grande també ha parlat amb Jose Edo, amic seu i guia rural, qui ens mostra una fulla d'auró, que apareix a la bandera del Canadà i que és més pròpia d'altres zones. Al Penyagolosa dominen els pinars, tant de pi roig com de negre, però també abunden l'auró, el til·ler, el reboll, el grevoler, la pomera silvestre i el teix. "Estem en un bosc amb espècies pròpies de zones més fredes d'Europa, el Penyagolosa és com un bosc eurosiberià", diu Jose. En les penyes del cim creixen plantes estranyes, entre les quals destaca el gerani de Cavanilles, anomentat així en honor al descobridor, un botànic valencià.

Les singularitats geològiques provocades per la falla

Maribel Sancho, propietària de la Masía Roncales, ens descobreix les formacions tan singulars que ha produït al llarg dels anys el plegament de la terra que va originar el Penyagolosa. Entre les quals, l'espill de falla, una singularitat geològica que els xiquets i les xiquetes usaven com un tobogan. "És quan dos blocs esbaren en la terra i fan una cristalització que és com un espill". Com diu Maribel, "no es fàcil veure'l ni trobar-lo".

L'espill de falla és una de les singularitats geològiques difícils de veure al Penyagolosa
L'espill de falla és una de les singularitats geològiques difícils de veure al Penyagolosa / 'El meu lloc al món'

Les propietats de la resina del barranc de la Pegunta

El barranc de la Pegunta rep aquest nom perquè dels seus pins s'extreia la resina per a calafatar els vaixells i tapar les juntures que evitaven el pas de l'aigua. Al voltant del barranc trobem panells explicatius que hi expliquen el procés de fabricació d'aquest pegament artesanal.

La pegunta s'extrau dels pins negres tan abundants en aquesta part del Penyagolosa
La pegunta s'extrau dels pins negres tan abundants en aquesta part del Penyagolosa / 'El meu lloc al món'
També et pot interessar