Juan Benages (masover): “La gent ens veu com a personatges estranys”
El pare de Jordi, que pertany a una saga de masovers, defineix eixa manera de viure com un "nucli familiar i autosuficient que al camp es caracteritza pel treball, lluita i esforç"
Moltes persones desconeixen com pot ser viure a un mas aïllat de tot, ja siga al camp o a la muntanya. L’ofici de masover sembla prou desconegut per a la majoria. Com ha explicat Juan Benages, que pertany a una saga de masovers i ha trobat continuïtat amb el seu fill Jordi: “masovers és un nucli familiar, després del nucli dels veïns, però és un nucli que no depén de ningú. Un masover és una persona autònoma i lliure”.
L’equip De Mar i Bancal, en el seguiment del dia a dia que li fa a Jordi, ha volgut parlar amb el seu pare, Juan Benages, qui ha explicat: “jo he nascut en un mas i allí m’he criat. Després he viscut a Castelló, però les meues arrels estan al mas. Jo m’he criat de xicotet amb els animals, les ovelles…”
El seu fill Jordi també va viure un temps a la ciutat, fins que un bon dia li va dir els seus pares que volia ser pastor. “Va ser un poc dit i fet, però eren les arrels. Ja de xicotet em cridava l’atenció quan veia els animals que tenia la família. Per a mi els pares van ser pilars fonamentals, tant ma mare —s’emociona quan parla d’ella— com mon pare”.
El pare de Jordi reconeix que, en arribar la tecnologia, algunes faenes han canviat al mas, “però la base és la mateixa d’abans, el treball, la lluita i l’esforç". El pare, lluitador per naturalesa, també ha dit: “Si no lluites, no tens res. Hui en dia veig una societat acomodada, és el que jo veig des d’un mas”.
Juan ha explicat com els mira la gent: “La gent ens veu com personatges estranys. Les persones que ens visiten ens pregunten si no tenim por de viure ací, però no, no tenim por. Ací és veritat que estem a soles, però tenim els gossos, el ramat. A mi el que em fa por és la ciutat, on la gent no et saluda, no et parla… Jo veig gent molt a soles en una ciutat”.
El seu fill Jordi ho té clar: “La gent té treballs monòtons i esclaus d’un sistema fonamentat a ingressar i gastar, i no sé per a què… Jo pense que si tu cuides la terra, la terra et cuida a tu”.
Ací pots veure el programa sencer
Més llegit
-
Fins a 3.700 euros anuals per anar a treballar en bici: la mesura belga que proposen copiar a Espanya
-
Detenen el jove que va intentar matar un home a tirs prop del Palau de Congressos
-
La caiguda global de Microsoft deixa en tot el món usuaris sense correu electrònic des de dijous
-
L’alacantí Yerai Cortés guanya un Latin Grammy en una gala coronada per Rosalía
-
Comença la neteja de la plaça de l'Ajuntament de València amb l'alçament de l'acampada per la vivenda
-
La caiguda de Microsoft continua en una vintena d’aplicacions i afecta setanta països