Mary Lasker, una activista per la ciència i la medicina

Mary Lasker va impulsar importants premis per a investigadors i campanyes per la defensa de la salut pública i els instituts de recerca

Mary Lasker
Mary Lasker / U.S. National Institutes of Health National Library of Medicine
15 d'abril 2021 - 11:36 (Actualitzat: 15 d'abril 2021 - 13:56)

Mary Woodard Lasker (1900-1994) va ser una important filantropa i defensora de la ciència i la medicina, especialment pel que fa a la recerca i prevenció del càncer. Encara que la seua carrera comença com a historiadora de l’art i empresària, va convertir-se en una de les activistes més importants del segle XX en la defensa de la salut pública, llegat que continua hui en dia a través de la fundació que va impulsar amb Albert Lasker, el seu segon marit. Una dedicació que potser arriba per una vida on les malalties han estat sempre presents: des de ben menuda, quan patia infeccions d’oïda que encara no tenien remei, passant per la seua joventut, quan els seus pares van morir d’un vessament cerebral, fins a la mort d’Albert.

Amb trenta-huit anys va ser nomenada secretària de la Birth Control Federation of America, el moviment que impulsà la creació dels centres de salut sexual i reproductiva que més endavant es coneixerien com a Planificació Familiar. De fet, Albert Lasker, que era un reconegut publicista de l’època, es considera un dels artífexs del canvi de nom d’un servei que, malgrat la seua importància, rebia atacs constants dels polítics més conservadors, que el consideraven contrari a la idea de família, i que, per altra banda, havia adoptat posicions eugenèsiques i paternalistes amb les dones afroamericanes. Mary i Albert ajudaren la fundadora del moviment, Margaret Sanger, a finançar un projecte per a incorporar professionals sanitaris negres a les clíniques i evitar el racisme institucional, encara que actualment es qüestiona el resultat d’aquesta iniciativa.

Cita Si penses que la investigació és cara, prova la malaltia Cita

A més de compartir l’afició per l’art -van ser mecenes, entre d’altres, del figuerenc Salvador Dalí-, la vida i treball d’Albert va influenciar l’activisme de Mary. Qui rebria el malnom de “l’home que va vendre Amèrica” fou el creatiu de moltes de les campanyes de Lucky Strike. Entre d’altres, va treballar per a impulsar el consum de tabac entre les dones en un moment en què no era ben vist que una dona fumés en públic. Des de la seua agència de publicitat es crearen missatges on cantants famoses defenien falsos beneficis del tabac sobre la veu, o s’intentava mostrar-lo com a una ajuda per a aprimar-se proposant fumar com una alternativa als dolços. Idees que, malauradament, van calar en la societat del moment.

Albert deixà la seua agència l’any 1942 per a sumar-se amb Mary a la creació de la Fundació Lasker per la recerca en medicina, només una dècada abans de ser ell mateix qui moriria després de contraure un càncer terminal. Des de la fundació continuen atorgant-se un dels premis més prestigiosos de la ciència mundial, que compten amb huitanta-sis Premis Nobel entre els seus llorejats.

Però la seua tasca activista va anar més enllà. El matrimoni va ajudar a refundar la Societat Americana contra el Càncer. A més d’arreplegar grans quantitats de donacions i ingressos per a la investigació, i potser com un acte de desgreuge, començaren a utilitzar les mateixes estratègies que Albert feia servir amb els seus antics clients creant potents campanyes contra el consum de tabac. Encara després de la mort d’Albert, utilitzaren la televisió per a contraprogramar les campanyes de la indústria del tabac amb missatges publicitaris contundents sobre el perill de fumar i les seues conseqüències. Més endavant, Mary aconseguiria impulsar una llei que va evitar que la publicitat del tabac continuara arribant a les cases nord-americanes a través de la pantalla.

Guerra contra el càncer

I és que la tasca en defensa de la salut pública de Mary va continuar, encara amb més força, després de la mort del seu marit. Va fundar el Comité Nacional d’Educació per a la Salut i va ajudar, com a lobbista i fent aportacions a les campanyes de legisladors dels dos partits, a l’expansió dels Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units, amb una estratègia que va aconseguir que el seu pressupost passara dels 3 milions al bilió de dòlars.

En un moment en què el càncer havia passat a ser la segona causa de mortalitat del país, també va ser una de les impulsores de la Llei Nacional contra el Càncer de 1971. La popularment coneguda com a “guerra contra el càncer” va ser signada per Nixon després d’una aprovació bipartida al congrés i, tot i que va ser considerada un fracàs per bona part de la premsa per no aconseguir les expectatives de frenar la malaltia, va afrontar el càncer com un problema d’estat atorgant més autoritat i recursos a l’Institut Nacional del Càncer i facilitant la creació de nous programes i instituts de recerca.

A més de la seua contribució a la lluita contra el càncer, també va treballar estretament amb fundacions i organitzacions per la investigació relacionada amb la paràlisi cerebral i la salut mental. El seu desig de l’erradicació de les malalties va provocar-li, sovint, desavinences amb legisladors i científics per la seua impaciència. Tot i això, es reconeix la seua tasca atorgant-li la Medalla Presidencial de la Llibertat i la Medalla d’Or del Congrés dels Estats Units. La visió de Mary Lasker va aconseguir convertir els centres d’investigació nord-americans en una referència mundial i va crear una consciència que perdura, però que convé recordar de tant en tant, de la importància de la inversió en la recerca per a millorar la salut de les persones

També et pot interessar